Eclipsi. El jove masài

L'arribada d'un nou dia, el renaixement de l'esperança, noves forces per empènyer les hores, la confirmació de que res no s'acaba, tot són cicles. Un poema amb imatges molt belles.

Té bones imatges ben expressades.
Hi ha una pega, la música. La rima no et surt encara d'una forma natural i t'entossudeixes en rimar-lo. No cal violentar la música anímica per la voluntat de musicar amb la rima. De mica en mica anirà sortint.

Només és un instant el que dura l'eclipsi, però prou temps per transmetre'ns amb el jove masài, identitat, valor i lluita per mantenir viva la cultura i les arrels. Com bé dius, un regal que acull amb esperança davant aquesta nova llum que ressorgeix.
Gràcies per compartir aquest regal Prou bé!
Marnusa

Un poema esplèndid, ple de música i de la mirada del masai al paisatge i a la cultura que li han deixat els seus avantpassats.

M'ha agradat molt.

Bella forma de descriure la naturalesa, on manifestes totes les accions, tan bones que dona la terra, que és per a tots.
M'ha agradat molt com es veu l'eclipsi en el teu relat. Realment és preciós, prou bé.
Salutacions.

Com una cançó d'algun trobador. Esperava veure un eclipsi real, però ja es veu que és metafòric; l'eclipsi suposo que és el de la seva cultura, el de la vida tradicional del seu poble. Tots els eclipsis acaben passant; sembla que aquest noi ho ha vist clar i espera que torni la llum de tot allò que havia sigut el seu motiu per a viure.

M'he sentit en la pell del masài, i he notat bones vibracions. Això vol dir que, almenys per a mi, el poema transmet alguna cosa, i d'això es tracta. Una lectura recomanable, especialment si ens volem reconciliar amb l'entorn del qual en formem part. Prou bé, Prou bé!

Hi ha res més impressionant que l’espectacle de la natura? Contemplar el dia, contempla r la nit, extasiar-se amb la posta de sol, extasi ar-se amb un eclipsi... Un magnífic poema que fa reflexionar. Una forta abraçada.
Aleix