Comprar al barri

Un diàleg ben entenedor entre des amigues que repassen les botigues d'ahir i les (poques) botigues d'avui.

Tornen? En tornen algunes que venen a granel o algunes de cuquis que sembla que tot sigui més fresc...però el què es segur és qué és més car!!!

Tinc la sort que visc en un barri on hi ha Mercat ( és a on compro normalment) i moltes botigues de tot tipus...però "la botigueta"com en deiem a casa on hi havia una mica de tot, és difícil que tornin. Als grans supermercats em serveix per comprar el fons que cal tenir a casa (oli, sabons, paper dewwc...)

Un relat fresc i enginyós.

La veritat és que a València sempre compro a supermercats, tot i que a la vora tinc una botiga de queviures d'aquelles que anomenem "colmado": uns productes els compro en un de la cadena de súpers que anomenarem "M" i que és propietat d'un senyor que també toca la ceràmica i de qui se sap que va fer donacions al PP, i altres productes en un de la cadena de súpers que anomenaré "C" i que és una cooperativa. Quan vaig a Barcelona, ho tinc massa fàcil: visc al carrer Mallorca, davant del Mercat del Ninot, i només haig de travessar el carrer, entrar al Mercat i baixar al soterrani per unes escales mecàniques, per trobar-me en un súper de la cadena "M"; el de la cadena "C" més proper el tinc a Urgell entre Consell de Cent i Diputació. Potser a barris populars com Gràcia, Sarrià, Sants, Poble Sec, Poblenou Clot o Sant Andreu hi hagi més petit comerç. L'únic que abunda a València i Barcelona són petites botigues de fruita i verdura, normalment regentades per paquistanesos.

Per acabar, veuràs que faig servir la paraula "supermercat" amb el mateix significat que li dones tu. Però al diccionari m'he trobat que el significat que li dóna a la paraula és el que nosaltres atribuiríem a un centre comercial, i per al que li donàvem nosaltres el diccionari fa servir "autoservei".

Jo havia tingut paradeta en un mercat de BCN i sé del que parles! Em resta la imatge de les dones aturades amb el carret de la compra agafat de la mà i petant la xerrada amb una altra compradora O amiga. La gitana oferint alls, la peixatera col·locant el gènere .etc...Ara procuro comprat tot a les botiguetes de tota la vida on socialitzin en català. Al súper només hi compro el paper del vàter i la lleixiu Cornejo i para de comptar. El teu relat, escrit de manera brillant, m'ha fet recordar aquells anys de l'Eixample barceloní que tan veig ara canviat i ho fas amb un realisme que se'm presenta talment com si estigués veien un film.

Una bona conversa de dues amigues, que es van separar en el poble. Una es va quedar i l'altra se'n va anar a una gran ciutat.
Tot va canviant en la vida, però l'amistat dura sempre.
Els records de les amigues sempre el tindran.
Entranyable i entretingut.
Enhorabona: Prou bé.
Gràcies per comentar-me.
Cordialment.

Bona vesprada prou,

Un relat molt bo i molt interesant,
m' encantat llegir-lo fins al final ,
m' ha encantat el teu relat.

Gràcies per els teus comentaris als meus relats.

Una abraçada

Noia Targarina

L'amistat i la proximitat, van juntes.

La sociabilitat, complicitat i el bon servei de les botigues de barri, només és un exemple dels canvis, que la societat està gestant. Els avenços sempre són benvinguts, però malauradament es perden molts valors bàsics pel camí.

Entranyable, familiar, i de molt bon llegir.

Una abraçada, Prou bé-

Rosa.

El diàleg entre les amigues és molt natural i casolà, el contrast entre la vida de poble i de ciutat molt ben descrit. El passat s'evoca amb nostàlgia, especialment això de la lleteria, tinc entès que ja fa molts anys que no permeten tenir animals de granja a la ciutat.
Sobre això de les botigues de barri, no sé que dir; n'he vist obrir i tancar moltes per a tenir alguna esperança sobre aquest comerç. Les amigues semblen il·lusionades amb una nova moda entre el jovent; ho desconec totalment, sí que veig que cada vegada hi ha més grans centres comercials. De tota manera, les amigues diuen ben clar que una cosa són els seus records i altra la realitat del present. Jo d'elles no em faria il·lusions sobre el tema.

Tant de bo tinguis raó i els joves tornin a comprar a les botigues de barri. Jo en veig molt pocs, la veritat. Com tampoc en veig gaires a les associacions, a les corals, als grups excursionistes, als partits polítics, enlloc. Fins i tot, molts equips d'aquí dalt , al Ripollès, no poden jugar alguns diumenges perquè els hi falta algun jugador. A Ribes de Freser, per exemple, en els darrerstres anys han tancat quatre botigues cèntriques de la plaça per manca de relleu generacional. El comportament del jovent d'avui és una assignatura pendent. Una abraçada.

Aleix