Còdols

Un relat de: Aleix de Ferrater

I tu escolta, amor, el rodolar
dels còdols sota els nostres peus agraïts.
Deixa’t endur per l’impacte del bosc
de pi negre i treu-te la roba que t’amaga.
Seràs cos, seràs pell sota el sol de setembre,
seràs llum que vessa del flaix del present.
Còdols i línies corbes de feminitat,
observeu i reteniu l’espectacle
del seu cos en pit erecte emmarcat.

Comentaris

  • Fantàstic![Ofensiu]
    Alex Roa | 19-04-2015 | Valoració: 10

    Aquest poema dibuixa, traça les línies d'una escena amb molts colors i fent ús de les sensacions despertades per les paraules. M'encanta, especialment el vers 5è i 6è, que és un autèntic "clímax", mai més ben dit, i coincidint amb l'opinió d'algun altre comentari.

    "La roba que t'amaga" també és una expressió molt suggerent. A mi em fa pensar en aquella idea de que tots duem una màscara, i només ens la treiem davant d'alguna persona. És un poema molt eròtic, que parla del cos, però almenys a mi també m'inspira moltes coses més enllà del cos.

    Una abraçada!

  • suau...sensual...[Ofensiu]
    Atlantis | 19-01-2015

    "Seràs cos, seràs pell sota el sol de setembre,
    seràs llum que vessa del flaix del present."

    aquests versos i tota l'escena estan plens de sensualitat i com sempre és un bell retrat que pots imaginar mentre llegeixes.

    Gràcies per pasar pel meu poema de Pandora. Fa un temps que estic mandrosa per escriure i per comentar però us/et vaig seguint.

    Una abraçada

  • Seràs pell sota el sol[Ofensiu]
    Jana Cooper | 26-12-2014 | Valoració: 10

    Preciós poema i bellíssimes paraules que ens ajuden a somiar i a deixar-nos endur.
    Moltes gràcies pel teu comentari Aleix! Espero veure-ho algun dia això que planteges.
    Desitjo que hagis passat un Bon Nadal.
    A reveure,
    Joana

  • Absolutament preciós[Ofensiu]
    bloodymaruja | 03-12-2014 | Valoració: 10

    Ara fa temps que tinc la inspiració un mica gandula.. Però llegir, us llegeixo molt , a tu i a la pinya de Rosa a qui va adreçat aquest bellíssim poema dels códols.
    Absolutament preciós ! Petons

  • precios[Ofensiu]
    montserrat vilaró berenguer | 27-11-2014 | Valoració: 10

    Un poema fantastic

  • Poètic[Ofensiu]
    Mª Rosa Pi Piqué | 18-11-2014 | Valoració: 10

    M'agrada el sentiment expressat amb molta tendresa!

  • Quina sort té la noia![Ofensiu]
    Olga Cervantes | 17-11-2014 | Valoració: 10

    La teva capacitat de expressió supera la mera descripció. Fas que un fet puntual es converteixi en quelcom universal, sublim, etern; simplement, integrat en un món on tot és possible.

    Un petó
    Pinya de rosa

  • Work in process[Ofensiu]
    franz appa | 16-11-2014

    Com els còdols que han travessat els erosions del temps per a ser polida forma arrodonida, la bellesa de la feminitat és un work in process de l'espècie que ha creat l'espectacle de la bellesa.
    Natura i dona, unides fermament en aquest erotisme senzill i delicat que banya tot el teu poema.

  • M’he deixat endur...[Ofensiu]
    Naiade | 15-11-2014 | Valoració: 10

    ...per la màgia de la teva poesia, tan sensual i dolça. S’entreveu l’amor i tendresa que t’ha inspirat a escriure-la. Gaudeix-ne tan com puguis.
    T’agraeixo la solució que em vares donar per la manca d’inspiració. Aixì que pugui aniré a la font que em recomanes, i que hauria de conèixer i en faré un bon tast.
    Una forta abraçada

  • Belles imatges[Ofensiu]
    Mena Guiga | 15-11-2014

    No sóc d'entendre la poesia -en plan general- al cent per cent. He entès que no ha de ser un patiment. Només llegir i a veure què capto i que em corprèn. En aquest cas és el conjunt, l'escena boscana, i la relació dona i natura.
    Còdols. Jo en tinc el pati ple, collits un a un a la platja, escollits, còdols consol que en buscar-los i trobar-los es viu una meditació activa. Amb condol per part dels altres còdols, els agafo i a la bossa, com una 'dona del sac'. Cada còdol té un destí i n'hi ha de platja, de rierol, de pati. Tots, però, per més que petris, són ànima esberlada que configura grans roques, que són força. (quin rotllasso no he fotut!!!!).


    Mena-TGNK

  • Ritme àgil,..[Ofensiu]
    rnbonet | 10-11-2014

    pensament profunt, sensació, moviment, tacte: Natura i vida.

    Salut i rebolica, amic!

  • Seràs pell sota el sol...[Ofensiu]
    aurora marco arbonés | 09-11-2014 | Valoració: 10

    Preciós. La nuesa, que tanta por ens ha fet i ens fa, és l' expressió de la bellesa que ens fa mirar amb ulls d'artista. El treure'ns de sobre la roba, aquesta segona pell que ens amaga i canvia la nostra imatge natural.

    Aleix t'he llegit en el llibre "Colors", que em va enviar en Joan Gausachs, i, com sempre, he gaudit amb els teus escrits. Sempre és un plaer.

  • Marteta | 05-11-2014 | Valoració: 10

    A mi també em recorda a l'Afrodita que Plató definira com a urànica, nua, desfeta de tota materia que esdevendria per ella la roba. És l'ideal totalment espiritual, la nuesa de l'ànima en la seva plena naturalitat

    M'ha encantat el poema!

    Marta

  • Pluja d'esment[Ofensiu]
    Sergi Elias Bandres | 31-10-2014 | Valoració: 10

    Doncs a mi em sembla que parles d'Eros i Afrodita i els elements que dónen esma i esperança cap a una llum potser encara no vista, potser sí, qui sap.

    En tot cas t'agraeixo molt el teu comentari que, per cert, em va donar moltes forces!


    Sergi : )

  • Gràcies[Ofensiu]
    Josoc | 27-10-2014

    Gràcies al teu comentari del meu "número 0" t'he descobert. He llegit el teu poema Còdols i m'ha encantat, quasi he sentit les sensacions que en ell descrius.

  • perfecte,,,[Ofensiu]
    Rafaelmolero | 26-10-2014 | Valoració: 10

    Ets genial, Aleix, perquè este poema té un ritme molt bé, i molt lograt... m'ha agradat molt i tan semzill, que inspira molta alegria. I moltes gràcies per comentar-me els dos poemes últims que he posat. Una bona abraçada d' amistat, de R. Molero Cruz

  • Escolta!!![Ofensiu]
    Espurnes | 26-10-2014 | Valoració: 10

    Poques paraules, com m'agrada!
    Escolta!!
    deixa't endur...
    Em fas sentir implicada i em deixo...
    Com necessito llargs silencis que em parlen de la veritat, sense la xerrameca del no res.
    Gràcies Aleix, tens la facultat de fer-me, fer-nos sentir implicats amb la força d´aquestes lletres.

  • Només uns còdols[Ofensiu]
    Materile | 26-10-2014 | Valoració: 10


    Un poema curt, de poques paraules, i molta reflexió.
    Com sempre has impregnat aquests còdols de sentiments i sensacions , còdols a ran de terra senzills i sense pretencions que guarden contactes de la vida, dels nostres peus, de la pluja, del vent dels animals... i que serveixen per excel·lir les qualitats amagades fins i tot en nosaltres mateixos.

    M'ha agradat molt!!!!!!

    Gràcies per les teves paraules tan preuades que saben arribar dins del cor. Gràcies per la teva progunda observació en les petites coses de la vida com són unes simples sabates.

    Gràcies per la teva AMISTAT impagable i la teva sensibilitat.

    Una abraçada als dos,

    Materile (Maria Teresa Galan)

  • Tots som...[Ofensiu]
    AVERROIS | 25-10-2014 | Valoració: 10

    ...naturalesa i sinò fos perquè hem fet de la mort un ritus i els nostres cossos queden com en una mena de capsula del temps tencats en ninxols. El nostre cos tornaria a formar part d'aquesta naturalesa per formar un cercle de vida.
    Però el teu poema va més ellà, és un cant sensual que ho envolta tot, és formar part d'aquesta naturalesa a on els sentits donen pas a les sensacions més estranyes, però al mateix temps més les més naturals.
    Mercès pels teus comentaris que sempre animen a escriure.
    Una forta abraçada i records de la Filo.

  • M'agraden[Ofensiu]
    David Gómez Simó | 25-10-2014

    els poemes breus que respiren sensualitat, sempre he trobat que són com petites cançons dites a cau d'orella.

    I aquest és un d'ells, segur.

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Aleix de Ferrater

Aleix de Ferrater

123 Relats

2387 Comentaris

168037 Lectures

Valoració de l'autor: 9.98

Biografia:
Vaig néixer a Barcelona el 12 de setembre de 1959. Sóc llicenciat en Ciències de la Informació, encara que actualment no treballo com a periodista.

Literàriament, he guanyat els Premis de Poesia Sant Joan 1995, organitzat per l'ONCE de Catalunya, el Premi de Poesia Jo Escric 2007, el Premi de Poesia Roc Boronat 2007 i el Premi de Poesia Guillem Colom i Ferrà, Vall de Sóller 2015. També he quedat finalista dels XXI Jocs Florals de Ribes de Freser 2017 en la categoria de narrativa.

He publicat els llibres "Escoltant la sal" (Fundació Cabana, Jo Escric 2007), "Arrels d'escuma" (Editorial Omicron 2008), "Flaix que enlluerna" (Editorial Omicron 2010), "Absolutament d'ànim" (Documenta Balear, 2016) i "L'excés" (Ediciones Oblicuas, 2019). .

Aiximateix, tinc publicats relats i poemes en llibres editats conjuntament amb diversos autors i editats per l'Associació de Relataires en Català, com "Tensant el vers" (2011), "Temps era temps" (2012), "Llibertat" (2012), "Traços de desig" (2014), "Somnis tricentenaris" (2014), "Mitjans de transport" (2017) i "Virtuts" (2018).

Finalment, he escrit el pròleg del llibre "Malos hábitos" (Rúbrica Editorial 2010), de la poetessa Aurora Garrido.