Anna Maria i Mariana

Prou bé que conec el món dels infants i les escoles bressol, també dels avis que han de tenir cura dels nets per la dificultat dels pares de conciliar horaris i necessitats dels fills.
Qui sap que ens ofereix el destí, oi? Encontres i desencontres per ventura o desventura. En aquest cas, que podria ser ben bé real, una bonica coincidència, doncs.
Moltes gràcies pel teu comentari al meu darrer relat. Que passis una bonica diada de Sant Jordi

Salutacions

....o predestinació? M'has fet pensar en el fet que ambdues neixen al mateix moment i, també, simultàniament, decideixen fer els mateixos estudis al mateix lloc. No han triat on neixen però si el seu camí i que s'hagin retrobat ho trobo molt interessant com reflexió entre el que és innat o el que es va aprenent al llarg de la vida. La influència d'allò que en diuen social. Et felicito! Una abraçada! I gràcies per llegir i comentar els meus relats! Magda

Un bon anàlisis de la infantesa i aquesta cosa tan estranya que fa que dos dos lloc ben allunyats la vida s'assembli tant.

Un bon final sense massa explicacions : l'encontre. .

Quin retrat més precís de la infància. Un relat ple de detalls i de dibuixos de la vida en petit. M’ha agradat molt. Una forta abraçada.
Aleix

Vaja, m'ha impressionat. Aquest relat que comença per fer dues vides paral·leles i van arribar a conéixer-ne, com a amigues. Molt enginyosa, has estat amb aquest relat: Prou bé. Enhorabona.
Respecte al meu relat "Aquell dia estiuenc", ja el tenia molt de temps en el meu ordinador i al final ho he editat. Gràcies per comentar-me'l. Et dic, que el Nil, em va traure tres o quatre frases, que podria millorar. Però ara ja està publicat i no el pense llevar per a rectificar-lo. Ja ha assolit més de quatre-centes lectures.
Cordialment.
PERLA DE VELLUT

El móns que vivim crea uns perfils determinats, vens a dir, com els còdols, que de tan rodar pel riu tots s’arrodoneixen i s’assemblen. M’han vingut flashos en llegit el relat.
Segur que aquests avis que dius, van fer o dir alguna cosa que va marcar a les protagonistes i que duran mentres visquin, aquí o allà.

Un Relat molt vivencial i sensible. Enhorabona.
Agraeixo el teu comentari al meu Relat.
Salutacions cordials,

Unes vides paral·leles que estan molt ben descrites, m'ha fet gràcia. Hi ha bessons i bessones que, malgrat haver estat educats iguals, prenen camins ben diferents, a diferència del relat que ens ocupa. Tants caps, tants barrets!

Mai millor dit, van crèixer en paral-lel, i les circumstàncies van voler que es coneguessin en un indret prou afortunat. Una història ben redactada i entretinguda i a l'hora curiosa.

Salutacions.

Rosa.

Una història ben trenada que "prou bé" podria ser real.

Una exposició, altrament, que reflecteix, individualment, les vivències quotidianes de la canalla, dels pares i dels avis: aquest cicle vital que perviu en cada família. O gairebé.

Salutacions,

Fidel Gangonells