Aniversari

Bona nit, Montseblanc, espere que estigues bé...

Si vols llegir, t'espere en la meua pàgina... Gràcies... mil...

Saluts i cuida't...

PERLA DE VELLUT

M'encanta la forma de sageta que li has donat a les teves paraules, punyents però de base ampla. Sóc molt visual i el primer que he vist n'ha estat el dibuix que després, un cop llegit encara s'ha fet més gran el somriure. Gràcies per regalar-me aquesta lectura ;)

Divertit no si es pot dir d'un virus que ha portat la mort a molta gent i la por a la majoria. Que ha desgavellat al món...Però molt bona la idea de fer aquest poema des de la veu del virus que se sent l'amo del món.

Un gust llegir-te

Vaja aniversari tan especial, i amb molta fantasia que ho has descrit amb molta imaginació. Sí, l'has fet molt divertit. I a mi m'ha entretingut.
Virus, ets tan xicotet,
que ningú et pot veure,
aniversari al seure...
a cadascú en la pell.

A mi m'ha inspirat alguna cosa.
Salutacions. PERLA DE VELLUT

amb mala llet! Un exercici breu però que transmet el que ens està passant quan parlem de contagi, que no sabem on s'amaga el perill. L'autora es posa en la pell del virus i ens descriu amb molta gràcia com xala aquest mentre va fent feina. És clar que els infectats s'ho miren des d'un altre angle...
Senzill, original i entretingut, un excel·lent tastet d'una autora que recomano sempre.

Molt bona idea.
Les bones idees sempre n'inseminen d'altres

Animal o vegetal
o corona de llautó,
tant se val,
el que el fa fúria infernal
tot i ser tant petitó
és pel seu poder fatal
de multiplicació
fent-nos servir de portal
per escampar la llavor.

Quan poques paraules volen dir molt.

M'ha agradat molt que el protagonista d'aquest poema sigui aquest petit monstre que ens acompanya, vulguem o no. Cal girar sovint la truita i veure l'altra cara de la vida. Sempre hi ha una cara B, malgrat que la bestiola en qüestió faci mal. Sigui com sigui, un gran exercici de poesia. I és que la literatura té això, el poder de les paraules. Una forta abraçada, Montse.

Aleix

La teva imaginació no falla mai. Aquest cal·ligrama triangular és ben original. Suposo que el narrador és el virus aquest.
Tenint en compte que els virus no són considerats éssers vius, és ben difícil que puguin celebrar el seu naixement, ja que no neixen ni moren mai. Ara, celebrar poden celebrar el que vulguin. Em sembla que a ningú li agradaria ser el regal d'aquesta entitat (no m'atreveixo a dir-ne bestiola)