Cercador
Amb la por al cos...
Un relat de: Prou bé- Compartir:
Jo no recordo res. Només era una nena de tres mesos, embolicada com un farcell penjada de l'espatlla de la mare.
Tot el que explicaré ho sé de tant sentir-ho repetir a l'àvia, com una cantarella que em deixava anar des que vaig aixecar tres pams de terra fins que va aclucar els ulls per sempre. Era com un vaccí contra possibles esgarriaments futurs de la neta.
El seu home, l'avi, i el seu fill, el meu pare, van marxar al front gairebé plegats i no en van tornar mai.
Quan tot va anar tan mal dat perquè tot estava dat i beneït i ja se sentien les botes dels "nacionals" entrant per la Diagonal, quan la remor de la desgràcia era cada cop més a prop, l'àvia va dir a la seva nora que prengués la nena que marxaven.
I així va començar la meva nova vida, muntanyes amunt enmig d'una corrua de gent que, com nosaltres fugia.
Van ser dies i nits de molt sofriment, sofriment que em vaig estalviar. Jo només treia el caparró a la intempèrie per alletar-me. Va ser un miracle que a ta mare no sé li retirés la llet, em deia i em redeia l'àvia com un mantra.
Vam tenir sort amb la gent amb qui ens vam ajuntar per compartir camí. Sabien per on anar, cap traïdoria i molta solidaritat amb tres dones, tres generacions, que anaven d'esma cap a... no sabien a on.
Entre el fred i el vent van néixer esperances i es van crear lligams d'amistat que han durat tota la vida.
Però, hi havia la por. La por a l'hora de marxar, la por a través de les muntanyes aquella nit de lluna plena i la por per què trobarien a l'altra banda.
I tenia raó de tenir por. Res de bo van trobar quan arribaren a Argelers, on la mare va emmalaltir i morí.
No m'allargaré. Soc viva per la tenacitat, el coratge i l'amor d'una gran dona.
Visc a Bordeus on vam anar a raure finalment i, on la Manela, aquest era el seu nom, va saber sobreviure i donar vida a la criatura que havia entomat com un regal preciós.
I el seu de regal per a mi va ser el relat repetit mantes vegades, no fos cas que oblidés.
Com hauria pogut?
Relat complet del presentat al RepteClàssic 755 "FUGIDA A FRANÇA"
Comentaris
-
Argelers, Bordeus...[Ofensiu]Joan Colom | 23-08-2023
Com que acabes de complir quatre vegades els vint anys, com fan els francesos, sé que la història no pot ser autobiogràfica. Si no fos per això, no n'estaria tan segur. La versemblançaa del relat no obsta perquè hi despleguis un ric vocabulari.
Després d'Argelers, a Bordeus, a la França ocupada: fugir del feixisme per trobar-se'l en el lloc on t'has deixat caure. Igual aquí hi havia una história, però ja hauria estat una altra història. -
DRAMA[Ofensiu]Fidel Gangonells i Borràs | 22-08-2023
Prou bé,
Ignoro si el relat és verídic o ficció, però penso que això, pel que fa al relat en si, és irrellevant. L'important és que ens acosta el drama, el terrible drama, de tantes vivències d'una guerra certament terrible.
Recordar-ho, com feia l'àvia, és un exercici tan saludable com necessari.
Gràcies!
Salutacions,
Fidel Gangonells -
Generacions... [Ofensiu]PERLA DE VELLUT | 22-08-2023 | Valoració: 10
Un relat que pot ser algun dia la història d'una família. Molt ben plantejat, perquè el resultat és com si fora de veritat, perquè ha estat editat en el Repte Clàssic. Pense que és inventat, això està clar.
Interessant tota l'acció: Prou bé.
Cordialment.
PERLA DE VELLUT
-
Destí[Ofensiu]llpages | 22-08-2023 | Valoració: 10
La sort dels protagonistes d'aquest relat és variat: avi i pare desapareguts, mare morta prematurament, l'àvia i la neta que salven la vida... com podria haver estat de moltes altres maneres, a pitjor o a millor. Preservar en la memòria aquestes tristíssimes vivències hauria de ser suficient per no reviure-les, però la història, amb prou recanvis generacionals, es repeteix, malauradament. Bona feina, Prou bé!
-
endavant[Ofensiu]Nua Dedins | 22-08-2023 | Valoració: 10
El sofriment i la por són sentiments complicats, certament, però el que no mata enforteix! Bonic relat de records que ens han dut a ser qui som. A seguir escrivint 'Prou bé' i a seguir gaudint de l'estiu!
-
Aquells fets i aquestes circumstàncies[Ofensiu]aleshores | 22-08-2023
Aquells fets allarguen la seva ombra durant decennis, travessen generacions de tan transcendents com van resultar. Encara no hem fet net. Però tot arribarà. Hi ha una falla, un esvoranc, una espona que no es pot tancar sense resoldre allò que la provocà.
Sobre el títol: No em vaig poder resistir a posar-l'hi. Em va agradar. Però ben mirat és adequat: seria despertable per retornar a posicions reaccionàries? Era despertable quan les vaig deixar de banda? -
Enteresa....[Ofensiu]Rosa Gubau | 22-08-2023
lluita, por, força, destrucció... Un munt de sentiments explicats amb una enorme gratitud, que sempre restaran a la memòria.
Un relat molt emotiu.
Rosa.
-
perdó[Ofensiu]Cesca | 22-08-2023
Perdó, s'ha enviat dos cops, no sé com esborrar/rectificar...
-
Fortalesa[Ofensiu]Cesca | 22-08-2023 | Valoració: 10
No sé si és real o no, tanmateix, encara que sigui un conte, de ben segur que pertany a la categoria històries d'un temps que no hem d'oblidar.
Excel·lent.
Un plaer. -
Fortalesa[Ofensiu]Cesca | 22-08-2023 | Valoració: 10
No sé si és real o no, tanmateix, encara que sigui un conte, de ben segur que pertany a la categoria d'històries d'un temps que no hem d'oblidar.
Excel·lent.
Un plaer.
Valoració mitja: 10
l´Autor
138 Relats
1339 Comentaris
54426 Lectures
Valoració de l'autor: 9.91
Biografia:
Vaig néixer fa un munt d'anys al cap i casal del meu país, al qual m'estimo. Molta sort. Vaig créixer en una família fantàstica. Molta sort. Vaig col·laborar a crear-ne una, fa un munt d'anys, que s'ha enriquit amb fills i néts. Molta sort. Vaig treballar, un munt d'anys, sempre en allò que m'agradava: la meva professió. Molta sort. I ara, a la recta final que espero sigui molt llarga, crec que segueixo tenint molta sort.
Email proube43@gmail.com