Cercador
Llista categories
Detall intervenció
MELOREPTE 85: "Nocturn en mi bemoll major"
Intervenció de: Jere Soler G | 15-11-2009
Us presento una melodia que al llarg de la meva vida ha representat una pista d'envol de l'avió de la meva inspiració. No té lletra, amb la qual cosa va molt bé per anar escrivint mentre s'escolta de fons. Amb aquest nocturn he escrit relats, poemes, reflexions. A partir d'aquesta melodia sempre m'ha resultat fàcil veure, literalment veure, des del meu estudi, paisatges llunyans, natura humida, boira, pluja, edificis, persones... En fi, no vull fer res que us toqui a vosaltres fer; el poema és vostre i ha de caminar cap on la melodia us porti.
Nocturn : en mi bemoll major
Una curiositat agredolça: l'enllaç que us adjunto us portarà al YouTube. Dessota el video de la melodia, mirant els comentaris que alguns hi han deixat, podreu fer un exercici antropològic i adonar-vos com fins i tot els qui en teoria estimen Chopin i la seva música, i l'art i la bellesa, poden caure en els instints més baixos d'agredir-se verbalment per no se sap ben bé quina causa original. En realitat és normal; són, som tots de vegades, Homo sàpiens defensant el territori de protagonisme, de raó, de visió del món, que ens pertany; és un instint que compartim amb els altres micos, encara que ens agradi Chopin. Vosaltres, però i si us fa el pes, us proposo que us centreu en el poema i la melodia.
Que la gaudiu i que us condueixi a paratges plens d'intensitat, tan si són alegres, com si són tristos.
Extensió: lliure
Nombre de poemes: un per autor/ora
Termini de presentació d'originals: des d'ara mateix fins diumenge 22 de novembre de 2009 A les 20:00 hora de Barcelona.
Premi: el poema que feu.
Gènere: poesia, poema, prosa poètica.
Respostes
-
Tarda amb Chopin
Rita O'Neal | 15/11/2009 a les 21:47
Les tardes de tardor
son tant tristes i fosques...
les xemeneies fumen
i ja no queden mosques.
Cada nit més curt el dia
cada dia més negra nit,
entre els òxids i ocres
que estoven els passos
dels carrers que sols caminen
i semblen pintats de gris.
Les tardes de tardor
son tant tristes i fosques...
les xemeneies fumen
i ja no queden mosques.
-
Nocturna
Bitxa | 16/11/2009 a les 11:41
Si encara tingués força als dits
tocaria aquesta melodia,
si tingués la veu,
a cada nota una sil.laba
i et faria tres cançons juntes
en una de nocturna.
Però no hi ets,
ni tu,
ni el piano de cua.
Dolça cadència se m'enduu
per oblidar-te cada dia.
Però sóc tossut
i et componc una carícia
per convertir les nostres vides
en una de nocturna.
Per si vols,
per tu,
sense piano de cua.
-
Amarada de tu
Carme Cabús | 17/11/2009 a les 11:43
Així em tocaves de nit,
com els dits de l'aurora la fosca
com el vent del món el carrer,
com la pluja insomne la Història.
Així em tocaves de nit,
com l'espurneig del foc de la casa,
com la iridescència de la llum naixent,
com el planar de les ales de l'alba.
Així em tocaves de nit
al món subtil que obria les latències,
i d'un estel a l'altre queia i queia
amarada de tu, i del teu poema.
-
REVISIÓ: Amarada de tu AQUEST ÉS EL QUE VAL!
Carme Cabús | 17/11/2009 a les 15:34
Així em tocaves de nit,
com els dits de l'aurora la fosca
com el vent del món el carrer,
com la pluja insomne la Història.
Així em tocaves de nit,
com l'espurneig del foc de la casa,
com la iridescència de la llum naixent,
com el planar de les ales de l'alba.
Així em tocaves de nit
al món subtil que obria les latències,
i d'un estel a l'altre queia i queia
amarada de tu, fent-me poema.
-
D'ahir i de demà
bellissima | 17/11/2009 a les 15:13
Beso la boca que una altra coneix,
els llavis roents, únics i especials,
i hi ha algú a un altre continent
que els va tenir cada dia, molts anys.
També els meus llarg temps van ser d'algú
que sé que mai, mai no els ha desprès,
i som tu i jo en l'enyor del passat
portant-lo aquí, fins al nostre present.
I ens besem muts, amb un petit gemec
que cus els traus que el dolor va deixar,
i va lliscant pel llavi resplendent
un avenir fet d'ahir i de demà.
-
Nostàlgia
Naiade | 18/11/2009 a les 10:24
Asseguda a la vella butaca de vellut
darrera l'ample balconada
observo amb melangia
com és van fonent
les darreres clarors del dia.
Mentre tu toques per mi
aquets sons plens de nostàlgia
rememorant altres instants
on les notes dansaven
i nosaltres imposàvem el ritme.
Una tèbia buidor ens emplena
sabent que ja res és el mateix
delicada simfonia que es va esvaint
consumint lentament l'espelma ens il·lumina
l'enyor del que teníem s'escapa entre els teus dits.
-
RE: Nostàlgia ( aquest és que val)
Naiade | 18/11/2009 a les 10:28
Nostàlgia - Naiade 18-11-2009 10:24
Asseguda a la vella butaca de vellut
darrera l'ample balconada
observo amb melangia
com és van fonent
les darreres clarors del dia.
Mentre tu toques per mi
aquets sons plens de nostàlgia
rememorant altres instants
on les notes dansaven
i nosaltres imposàvem el ritme.
Una tèbia buidor ens emplena
sabent que ja res és el mateix
delicada simfonia que es va esvaint
consumint lentament l'espelma que ens il·lumina
l'enyor del que teníem s'escapa entre els teus dits.
-
Melània
deòmises | 19/11/2009 a les 17:02
Negra nit negra.
És fosca l'ànima de l'home
Que no sap estimar la vida.
I corro nord enllà tot buscant la sortida
D'allò que em buida el cor i l'ombra.
Fulla de la dalla.
En el bancal de les cendres pròpies
Abandono les mars per on naveguen
Els llaguts del dolor
Que estenen xarxes invisibles
Del meu cor als braços del deliri,
Als erms del declivi, al no-res del silenci
Sense paraules.
d.
-
SOTA MÀXIMS I MÍNIMS
Fidel | 19/11/2009 a les 23:04
Em trasllado a un ahir de mirades de mar.
Plegats, captius de res i d'enlloc, suràvem
per roges albades tenyides de flors.
Viatge als teus dits, barqueta curulla de metàfores
fins l'illa de l'encís, temple de moixaines eternes.
Per tu deixava els meus poemes submergits a la mar,
manllevava silencis de trens absents,
oblidava somnis banyats amb copes al bar.
Per tu l'horitzó daurat, talment un desert,
esquena nua exempta de xiscles. Anhelat
pètal blanc gronxat, certifico el goig
d'un abril encès ple a vessar.
Amarat de plenitud, navego sota màxims.
Em trasllado a un avui d'esguards de fusta molla,
flaire de xoriço podrit, penombra de claveguera.
Jo, espectre destrempat, abaixo els ulls
resseguint les tecles d'un piano excels
i medito la lenta fi del nostre miratge pactat.
Sense tu, captiu de tot, capitulo.
Esmolo pèrdues i, sota mínims, divago
per la platja dels còdols negres esperant l'onada
de corcó que em durà els poemes pendents:
la darrera boia on arrapar-me per sobreviure
amb un mínim de dignitat.
16 i 17/11/09
-
Aus nocturnes
Xantalam | 20/11/2009 a les 19:30
En les hores petites, quan la nit
austera travessa crepuscles,
es precipita
el vol, mut i jove, d'una òliba.
Ella, com nosaltres, també habita
en el tronc buit dels arbres,
dins el cor de l'olivera,
i entre les pedres supervivents
d'una tragèdia. Per allí transita silent
el furt i l'ombra, i les urpes s'afonen
en la foscúria d'uns ulls estrictes,
i negres. Mes com una deessa, veu
en la funesta nit una llum il·limitada,
i als déus. I només ella contempla
la música entre penombres, la reflexió
del so, eco immortal, i un voleteig
de mans: perpetu davallar de notes
pels solius dits de l'home.
-
Bassals
Galzeran (homefosc) | 20/11/2009 a les 19:36
I tu, tu sempre viuràs en mi.
Ets el gran torrent que baixa,
ara atrafegat, ara mansuet,
sentint-se viu en la seva cursa,
esbojarrada, fins el mar.
Et sento com l'ocell que vola
amb les ales esteses, en silenci.
Visc el preciós instant del misteri,
gaudint de l'aleteig rítmic i parsimoniós
de qui cerca recer, sota la teulada.
Em demano el perquè?
i no escolto la resposta,
ni la música dels teus llavis.
I penso... que et penso poc
quan no et tinc a prop.
I sóc, puc percebre, tan subtil
petitesa, com la immensa grandària.
Vinc a ser l'ínfim personatge,
en la solitud de la teva
absència.
Dubto, ho saps!
I en tan gran disbarat
puc entreveure els teus ulls,
i un somriure...
burleta.
Quan no hi ets, encara, t'observo
embadalit, en l'anhel del teu avenir,
perquè sense ser-hi, et veig dansar
amb la pluja dèbil, que ara cau
i que omple de bassals, el nostre jardí.
-
Escrit a foc
gypsy | 20/11/2009 a les 22:32
Retornes en la melodia d'un instrument
que frueix una peça que ja vam escoltar,
- intemporal - com ho és allò que perdura,
el record d'un somriure vívid escrit a foc
en la memòria dels que reviuen amb deler
silencis plens d'emocions d'un ahir romput
en unes mans buides atorgades en ofrena,
perquè d'altres les omplin d'un amor heretat
dels gestos que ens assenyalen ara i avui
com a missatgers captius del que vas ésser.
-
Udols d'hivern
F. Arnau | 21/11/2009 a les 14:01
L'esmorteït miratge de la Lluna
es vessava sobre la terra eixorca
proclamant rodals de boira bruna,
mentre els udols d'hivern del vent i els llops
s'escoltaven a l'obaga de la font
on les pedres amenacen estimbar-se.
No hi ha sol, no hi ha llum, no hi ha calor
al cim més alt on nia l'aligot,
ben a prop del llindar de la llobera
on els cadells assagen les primeres
estratègies de combat sota l'esguard
vigilant de la mare i els germans.
Les bestioles s'amaguen en els caus,
no queda temps per més escaramusses,
car s'estendrà el cobertor de vellut blanc
que cada any li regala la Natura
al general que va guanyar totes les guerres
als millors estrategs del vell planeta.
***
FRANCESC
Respon a aquesta intervenció
Nous recomanats editora
Últims comentats
- Desembre: el caliu que em fa sentir viva (1 comentaris)
- CARTA AL NADAL (3 comentaris)
- UN MATÍ QUALSEVOL (2 comentaris)
- Testimoni al darrer poblat (IV) (2 comentaris)
- Parlant sol (2 comentaris)
- Deconstrucció (1 comentaris)
- La sal de les ferides 42/60 (1 comentaris)
- EN UN PAIS ORIENTAL, .... (1 comentaris)
- Piranda (3 comentaris)
- Caient com mosques. (1 comentaris)
Nous més llegits
- Sobre les inquietuds (511 lectures)
- Novel·les episòdiques de temàtica matemàtica. [text no creat amb IA] (371 lectures)
- L’EFECTE DELS NEUTRONS SOBRE L’EXTREMA DRETA (299 lectures)
- POLS DE LLUM (274 lectures)
- Confiança en les Alternatives (227 lectures)
- PROTOCOL DE CURES (213 lectures)
- La impudícia del vestit (205 lectures)
- El fals temps d'ahir (157 lectures)
- UN MATÍ QUALSEVOL (155 lectures)
- Resar o renegar? [text no creat amb IA] (152 lectures)
Nous més comentats
- L’EFECTE DELS NEUTRONS SOBRE L’EXTREMA DRETA (5 comentaris)
- POLS DE LLUM (4 comentaris)
- PROTOCOL DE CURES (3 comentaris)
- Resar o renegar? [text no creat amb IA] (3 comentaris)
- El fals temps d'ahir (3 comentaris)
- Novel·les episòdiques de temàtica matemàtica. [text no creat amb IA] (3 comentaris)
- UN MATÍ QUALSEVOL (2 comentaris)
- La sal de les ferides 40/60 (2 comentaris)
- Confiança en les Alternatives (2 comentaris)
- La impudícia del vestit (2 comentaris)
Nous més votats
- PROTOCOL DE CURES (Agrada a 4 relataires)
- POLS DE LLUM (Agrada a 3 relataires)
- L’EFECTE DELS NEUTRONS SOBRE L’EXTREMA DRETA (Agrada a 3 relataires)
- UN MATÍ QUALSEVOL (Agrada a 3 relataires)
- La sal de les ferides 41/60 (Agrada a 2 relataires)
- La sal de les ferides 40/60 (Agrada a 2 relataires)
- A ulls clucs (Agrada a 2 relataires)
- La capsa de les vanitats (Agrada a 1 relataires)
- UN NADAL DIFERENT. (Agrada a 1 relataires)
- Una imatge digna de veure. (Agrada a 1 relataires)