Cercador
Llista categories
Recomanats editora
Detall intervenció
CONCOCATÒRIA MELOREPTE 81: CANTEM TRISTOS PERÒ NO OBLIDEM
Intervenció de: Fidel | 20-10-2009
Estimats relataires-poetes, poetesses i resta de mortals,
convoco el meu primer MELOREPTE, el 81: CANTEM TRISTOS PERÒ NO OBLIDEM !!!
Memoria i oblit: 2 de març de 1974, un dis gris i fred, com el d'avui tal vegada una mica més aquell
Vais pensar, si algun dia sona la flauta i convoco un melonet i he de posar una cançó, n'hi ha dues d'indefugibles. Una, aquesta
(l'altra no us la diré però va del mateix pal, per una altra ocasió ?). Es tracta de "NO OBLIDAR LA MORT D'IGNORATS COMPANYS".
Què tal si ens posem reivindicatius i omplim de ràbia el melonet ?.
El nº 81 és una cançó d'algú que no necesita presentacions: el senyor LLUÍS LLACH. I quina cançó ? Doncs intentaré tocar-vos la fibra, ni més ni menys que la banda sonora de la pel·lícula SALVADOR, I SI CANTO TRIST'.
La cançó, escrita el 1974, el mateix any de l'assassinat del català, anarquista i lluitador antifeixista, el jove
SALVADOR PUIG ANTICH. La cançó, dedicada a ell: un crit de denúncia i ràbia, contra l'opressió i la por, un cant a la llibertat, la solidaritat
Aquí teniu:
Teniu llibertat per inspirar-vos, podeu treballar sobre la lletra de la cançó, la pel·lícula, el personatge tan cruelment executat, la pena de mort, el context social i polític del moment
Ja sabreu: 1974, a les acaballes del franquisme (diuen), més aviat quan Franco començava a agonitzar, un jove lluitador contra el franquisme és detingut, acusat de matar un policia, empresonat, condemnat i executat pel mètode del garrot vil. Cap de turc ?, un màrtir més ?, demostració inhumana i ignominiosa de fermesa' de la dictadura, acte de venjança ?.
Crueltat, ràbia, opressió, dictadura, mort, por, gris/os, llibertat, (in)justicia, solidaritat, no estimo, tristesa, cant o crit, classe obrera, lluita, oblit i memoria, ideals.., tan sols mots i pensaments abstractes, com a guia.
Condicions:
Poesia o prosa poètica
Un poema per participant
No hi ha límit (evitar en la mesura del posible més de 50 versos/línies).
Creació, sensibilitat poètica i socio-política, denúncia, crítica, ràbia
Termini:
DIUMENGE 25 D'OCTUBRE, A LES 23 H (pels voletaires empedernits marge de 30 minuts de marge)
ANIMEU-VOS, FEU SENTIR LA VOSTRA VEU, DENUNCIEU, POETES D'ARREU, UNIU-VOS I CANTEU TRISTOS (O NO...) !!
SALUT I MELOREPTE !!!
Fidel
Respostes
-
CRIT (no oblidem)
Bitxa | 21/10/2009 a les 00:17
+
Fa vent,
gairebé ni es nota,
no es mouen les fulles
ni els teus cabells,
i de la boira
neix un silenci.
Un silenci voraç,
negre,dur,
un silenci
ple de ràbia,
tan ple que vessa.
I vessa amb un crit,
un crit sec,
un crit
mort
+
-
RE Precipitada cançó -esperançada- d'un boletaire empedreït
rnbonet | 22/10/2009 a les 21:02
No m'ho volia perdre. Ací la tens, amic i company.
Supose que em podré connectar el 25 o el següent. Està fotut 'por aquestos andurriales'
Prenyats de somnis
us llance els mots
tenyits de sang.
Un crit al vent.
No vull cançó
d'un condemnat.
Ni la por, ni la fam,
ni la desgràcia inútil.
Estim, però,
per què han lluitat.
Groc de cadmi.
Illa deserta.
Ulls glaçats,
mirada ferma,
Amb la força
dels vius
sempre amatents.
Ulls desperts,
mirada atenta.
Sense bruts de canonges
ni gents de caqui i mida:
cadàvers ambulants
amb poca -o gens- de vida.
Ulls d'oasi.
Solitària palmera.
Un nou matí
comenta
que el nan està vençut.
Altre camí comença.
-
I sí, cantem en silenci
Galzeran (homefosc) | 24/10/2009 a les 00:16
I sí, cantem en silenci
Ahir vaig obrir la porta al fred
i em va gelar la sang.
Ahir el sol no volia escalfar
ni als amics ni als amants.
El garrot més vil
va foragitar la matinada
fent a miques el futur
d'una esgarrapada fatal.
No em queden paraules
ara que ja les han dit totes.
I m'he quedat sense saliva
de tant tornar-les a cridar.
Qui talla la fruita verda,
sense gust per res.
Qui rega el bosc amb sang
després de la pluja eterna.
Per què no ho volen comprendre?
Per què sempre hi hem de tornar?
Som sempre els mateixos
els que ja hi hem estat
a la nit mísera de l'ordidor
de nafres que supuren
dels seus ulls,
del seu alè de podridura vital.
Per què permetre
viure en l'error de veure
aquest paisatge estèril
de llàgrimes sense vesar?
Han estat tantes
les nits,
en la que t'escolto el sord cantar
trist.
I no vull tornar-hi...
que no ho vull...
... ... ...
I sí, cantem en silenci,
perquè de mica en mica
tots ens anem assecant,
de paraules, i ens anem amarant
de silencis.
-
Ja no hi ha dreceres.
Núria Niubó | 24/10/2009 a les 09:44
L'esperança
en l'obaga cel·la.
La incertesa
segellant temors.
Els clams
perduts en el vent.
Les llàgrimes
glaçades en els cors.
La incertesa
certa.
Els temors
fundats.
L'esperança
nul·la.
Els crits
muts.
-
COR DE PEDRA
Naiade | 24/10/2009 a les 15:09
No podem creure el que sentim
No pot ser! No ho podem permetre!
Lluitarem! Lluitarem amb totes les nostres forces!
Cridem companys! Cridem amb veu forta i clara!
L'ambient enrarit, es va tornant cada cop més gris
sons de botes que repiquen el terra amb fúria
i el trotar dels cavalls crea un caos general.
Ens planten cara amb ràbia, no els importa la manera
encara que sigui apallissant-nos a cops de garrot
volen ofegar les nostres protestes, silenciar les nostres veus.
No podran amb nosaltres! Hem d'aconseguir anul·lar-ho!
Ens creiem capaços d'aturar qualsevol tanc.
L'emoció em supera i una opressió al pit em treu de combat
em porten a refugi desprès d'haver rebut la ira grisa.
A terra, recolzada a la freda paret de la facultat
no sento dolor... no noto el fred... només sento ràbia.
El brogit de fora m'enterboleix el pensament
i com un mal pressentiment, em glassa la sang.
Sang que quedarà coagulada dins un cos tan jove
truncant la vida de qui lluitava pels seus ideals.
Et van matar cruelment, Salvador!
Quan sentim el teu nom, la tristesa ens aclapara encara.
Mai quedarà en l'oblit tan gran injustícia!
i per sempre durem el teu esperit dins el nostre cor.
-
RE: COR DE PEDRA ( aquest és el que val)
Naiade | 24/10/2009 a les 21:46
No podem creure el que sentim
No pot ser! No ho podem permetre!
Lluitarem! Lluitarem amb totes les nostres forces!
Cridem companys! Cridem amb veu forta i clara!
L'ambient enrarit, es va tornant cada cop més gris
sons de botes que repiquen el terra amb fúria
i el trotar dels cavalls crea un caos general.
Ens planten cara amb ràbia, no els importa la manera
encara que sigui apallissant-nos a cops de garrot
volen ofegar les nostres protestes, silenciar les nostres veus.
No podran amb nosaltres! Hem d'aconseguir anul·lar-ho!
Ens creiem capaços d'aturar qualsevol tanc.
L'emoció em supera i una opressió al pit em treu de combat
em porten a refugi desprès d'haver rebut la ira grisa.
A terra, recolzada a la freda paret de la facultat
no sento dolor... no noto el fred... només sento ràbia.
El brogit de fora m'enterboleix el pensament
i com un mal pressentiment, em glassa la sang.
Sang que quedarà coagulada dins un cos tan jove
truncant la vida de qui lluitava pels seus ideals.
Et van matar cruelment, Salvador!
Quan sentim el teu nom, la tristesa ens aclapara encara.
Mai quedarà en l'oblit tan gran injustícia!
i per sempre durem el teu esperit dins el nostre cor.
-
Crits en la boira
F. Arnau | 24/10/2009 a les 18:42
Escolte els crits del silenci en la boira
com els renills dels cavalls en la nit
gravats amb foc a la nostra memòria,
són crits potents, rituals, clandestins.
Volíem ser els motors de la Història,
a poc a poc anar obrint nous camins
i trepitjar els llindars de la glòria
amb pas valent, generós, decidit.
Són tants companys que han quedat pel camí!
A l'aixopluc de la llar en la nit
escolte els crits del silenci en la boira.
Heu convertit el silenci en renills,
sempre estareu a la nostra memòria.
Després dels anys encara cante trist!
***
FRANCESC
-
A sang freda (fora de concurs)
Xantalam | 25/10/2009 a les 01:23
No van morir quatre persones en aquell crim; van ser sis.
Truman Capote.
A sang freda
El dol musc escapça els meus dits,
a boca de nit,
quan el fred atroç els glaça.
Una por cerval manlleva l'esperança
a un matí d'albaïna.
El llaç de la forca es manté calent;
i a la cadira, socarrims de pell, guspires
de sang quallada.
Abrusa el canó del fusell,
i la bala, resolta, trepana el clatell.
Entretant, el gas tusta el vidre de la cambra.
Pols de pedres, i foguera,
rodolen caps, llencen fletxes,
la destral i l'espasa.
Feres!
L'odi ha estat sempre el mateix:
un cop precís
sobre els culpables de ser innocents,
o les víctimes culpables.
L'odi esberla la verda branca
i li trenca el coll a l'albada.
-
Sota l'immòbil temps
Carme Cabús | 25/10/2009 a les 16:29
Allò va ser veritat:
hi va haver un botxí
que estrenyia el garrot
al coll d'un tendre noi
i de tot el meu poble.
Sota l'immòbil temps
brutes bèsties voraces
barraven tot camí,
i un fàstic infinit
enllotava com sutge.
Submergits en dolor,
presoners de vilesa,
sentíem cruixir la vèrtebra
quan el teu cos airós
es desplomà en la mort.
I a l'acte t'elevares
en força i en ardència
dins, fins l'entranya densa
d'aquells que amb tu arboràrem
lluita i llibertat plena.
-
AQUÍ (REVISIÓ) Sota l'immòbil temps
Carme Cabús | 25/10/2009 a les 16:30
Allò va ser veritat:
hi va haver un botxí
que estrenyia el garrot
al coll d'un tendre noi
i de tot el meu poble.
Sota l'immòbil temps
brutes bèsties voraces
barraven tot camí,
i un fàstic infinit
enllotava com sutge.
Submergits en dolor,
presoners de vilesa,
sentíem cruixir la vèrtebra
quan el teu cos airós
es desplomà en la mort.
I a l'acte t'elevares
en força i en ardència
dins, fins l'entranya densa
d'aquells que amb tu arboràrem
tant lluita com creença.
-
NOVA REVISIÓ - AQUÏIII: Sota l'immòbil temps
Carme Cabús | 25/10/2009 a les 21:54
Allò va ser veritat:
hi va haver un botxí
que estrenyia el garrot
al coll d'un tendre noi
i de tot el meu poble.
Sota l'immòbil temps
brutes bèsties voraces
barraven tot camí,
i un fàstic infinit
enllotava com sutge.
Submergits en dolor,
presoners de vilesa,
sentíem cruixir la vèrtebra
quan el teu cos airós
es desplomà en la mort.
I a l'acte t'elevares
en força i en ardència
dins, fins l'entranya densa
d'aquells que amb tu arboràvem
camins de llibertat.
Respon a aquesta intervenció
Nous recomanats editora
Últims comentats
- Desembre: el caliu que em fa sentir viva (1 comentaris)
- CARTA AL NADAL (3 comentaris)
- UN MATÍ QUALSEVOL (2 comentaris)
- Testimoni al darrer poblat (IV) (2 comentaris)
- Parlant sol (2 comentaris)
- Deconstrucció (1 comentaris)
- La sal de les ferides 42/60 (1 comentaris)
- EN UN PAIS ORIENTAL, .... (1 comentaris)
- Piranda (3 comentaris)
- Caient com mosques. (1 comentaris)
Nous més llegits
- Sobre les inquietuds (511 lectures)
- Novel·les episòdiques de temàtica matemàtica. [text no creat amb IA] (358 lectures)
- L’EFECTE DELS NEUTRONS SOBRE L’EXTREMA DRETA (299 lectures)
- POLS DE LLUM (274 lectures)
- Confiança en les Alternatives (227 lectures)
- PROTOCOL DE CURES (213 lectures)
- La impudícia del vestit (205 lectures)
- El fals temps d'ahir (156 lectures)
- UN MATÍ QUALSEVOL (154 lectures)
- Resar o renegar? [text no creat amb IA] (151 lectures)
Nous més comentats
- L’EFECTE DELS NEUTRONS SOBRE L’EXTREMA DRETA (5 comentaris)
- POLS DE LLUM (4 comentaris)
- PROTOCOL DE CURES (3 comentaris)
- Resar o renegar? [text no creat amb IA] (3 comentaris)
- El fals temps d'ahir (3 comentaris)
- Novel·les episòdiques de temàtica matemàtica. [text no creat amb IA] (3 comentaris)
- UN MATÍ QUALSEVOL (2 comentaris)
- La sal de les ferides 40/60 (2 comentaris)
- Confiança en les Alternatives (2 comentaris)
- La impudícia del vestit (2 comentaris)
Nous més votats
- PROTOCOL DE CURES (Agrada a 4 relataires)
- POLS DE LLUM (Agrada a 3 relataires)
- L’EFECTE DELS NEUTRONS SOBRE L’EXTREMA DRETA (Agrada a 3 relataires)
- UN MATÍ QUALSEVOL (Agrada a 3 relataires)
- La sal de les ferides 41/60 (Agrada a 2 relataires)
- La sal de les ferides 40/60 (Agrada a 2 relataires)
- A ulls clucs (Agrada a 2 relataires)
- La capsa de les vanitats (Agrada a 1 relataires)
- UN NADAL DIFERENT. (Agrada a 1 relataires)
- Una imatge digna de veure. (Agrada a 1 relataires)