REPTE 390. SEGONES PARTS. COMENTARIS I VEREDICTE

REPTE 390: SEGONES PARTS.

Comentaris. Per un moment vaig pensar que el meu repte era massa irregular i que no tindria cap concursant. Valoro molt, per tant, la participació que penso que ha estat molt acceptable, en quantitat i en qualitat, vista l'atonia que envaeix el fòrum i RC últimament.

Adjunto els comentaris tot reconeixent que a l'hora de criticar (gramàtica) potser veig la palla en l'ull aliè i no veig la biga en el propi.

Tisana de Vladimir. (continuació d'Aixopluc):

L'autor no sols continua la història original d'Aixopluc (la noia que s'aixopluga d'una tempesta en un estrany restaurant italià), sinó que aprofita per continuar la tasca d'Elboigdelmots tot afegint una nova paraula (tisana) a l'original diccionari que escriu/escriuen aquest autor trinitari (o potser cal dir tripartit).

En una primera lectura superficial em va semblar que era un relat fallit ja que la història avança molt poc i tot es deixa a un altre relat i un altre mot que desencalli i resolgui l'entrellat de l'intrigant i angoixant futur de la noia. Després, però, en una segona lectura m'he adonat dels diferents nivells de significat que podem trobar al text: la història de la noia, el nou mot, les reflexions i autoreferències al fet de l'escriptura i de la lectura (el paràgraf sobre la pluja colpejant les finestres, per exemple). Des d'aquest punt de vista el que resulti inevitable com a mínim un tercer episodi i un tercer mot per tancar la història es constitueix en una virtut i no pas en un defecte.

Per altra banda no he detectat cap error gramatical i la prosa m'ha semblat precisa i perfecta, com ens té acostumat l'autor en els seus microrelats. Voldria assenyalar, per exemple, l'hàbil ús que fa Vladimir de la copulació (la "i" copulativa) per enllaçar les frases principals i secundàries de forma ràpida i lleugera en el paràgraf final quan parla de la sospitosa tisana i dels efectes en la noia.


No som el que sembla o potser sí...Cesc602. (Continuació d'Expectativa irreal de Nuriagau)

Aquesta em sembla una bona continuació de la història original. Ja ho sospitàvem tots que l'interès de la laia tenia un punt de falsedat o secret. En Cesc602 ens desvetlla aquest secret però ens obre uns quants més: quina serà la reacció del Bernat quan s'assabenti de la veritat (semblava molt il·lusionat amb la noia) i de si la Laia aconseguirà el seu objectiu o no. El tema, doncs, té metxa per a un altre capítol.

La estructura narrativa és bona i la prosa efectiva però hi ha més d'una frase que es podria millorar, com si l'autor s'hagués oblidat de fer una darrera revisió. Per exemple: "va obrir la seva anima i angoixa", "cosa molt perjudicial per a mi", "les narius", "filmar la trobada amb tota nuesa" " i en mes d'una ocasió"... Malgrat això amb quatre esmenes pot quedar com un relat molt bo.


Ulleres de sol de SenyorTu (continuació d'Expectativa irreal de Nuriagau).

Una prosa eficaç i correcta que no s'entrebanca en cap moment i que m'ha agradat especialment pel ritme lleuger que aporta a la narració. Hi ha alguns errors lèxics/ortogràfics: paisatge per passatge, la costum, escombreries, pel primer..per al primer.

La història té punts interessants (per exemple la creació del personatge Clara, la música...) però té un defecte important: consta de dues parts i la primera no sembla tenir massa a veure amb la segona i amb la història original Expectativa irreal.


Dr. Volat i 3 de rnbonet (continuació de les aventures del Dr. Volat de Mercè Bellfort).

Les aventures del Dr. Volat ja van néixer amb un tarannà còmic i sorprenent. L'autor en fa una continuació molt coherent en quant a l'estil. Cercant adjectius i amollant-los després a doll se m'acut que és un relat: festiu, surrealista, divertit, incongruent, barroc, poètic, alcohòlic i paròdic.

El final és un pèl fàcil però sens dubte resulta entusiasta i divertit. Un cop més, però, les aventures de l'eminent doctor resten obertes a una continuació.

Assenyalaré per altra banda que penso dedicar algunes estones els propers dies a estudiar la tria de mots emprats (almàsseres, garró, borboll...) i que això segur que servirà per eixamplar el meu lèxic, sovint massa limitat per urbà i barceloní.


I moltes gràcies a tots quatre per la vostra participació i les aportacions tan interessants.



I per acabar dono per guanyador a



Vladimir per Tisana.


Salutacions i bona nit

Lluís