Repte poètic 81 - Talk to the hand

Crido febrilment a la balustrada
De les teves oïdes, al pa
I al bes escapat dels llavis,
A la quietud de la matinada.

Ploro i ric i faig que el temps
Transcorri entre les paraules en va,
Amb les desferres que deixen els glavis
En desitjar-te el cor i les mans, ensems.

I espero que el silenci calli, i espero
La remor de l'onatge en la platja
Que va ser nostra, on l'ombra és pedaç
De lluna, que alleta el record que venero.

I creo el foc i la flama en el missatge
Que cavalca la brisa fins al teu jaç...


d.

Perquè el 'd.' no estiga solet, 'kispareta'. Cal sempre acompanyar els amics



DE MÀ A MÀ, DE BOCA A ORELLA

En principi,
mormolaré paraules llepolia
perquè m'escoltes.
Paraules de flor de taronger
al sol de l'ardent migdia.

Després, si vols,
si així ho desitges,
mots d'aclariment.
Tots els que calguen.

Al món nocturn,
de tan insomne
et diré paraules rostre.

I si et tanques
en silencis gàbia
et cridaré ben fort
paraules eriçó
perquè despertes.

I si passes de llarg,
paraules brutes, fins i tot;
abans d'emprendre el vol.

Comptat i debatut,
hi ha dies -dins els tremolors
de la memòria-
que les coses no ens surten
tan bé com tots voldríem.

Acaricia'm
i xiuxiueja'm.
Fes-me lliscar
dolces paraules
sobre la pell.

Bressa'm,
escoltant la teva veu.
Parla'm,
exacerba els meus timpans.
Crida'm,
excita el meu pensament.

Captiva'm
amb les teves mans.
Allunya'm
de l'espai i temps.
Endrapa'm,
masega el meu cos.
Estreny-me
impetuosament.

Olora'm.
Apropa't
Arrapa'm.
Explora'm.

Amb càlides mans i mots,
embolcalla'm plenament.
Apassionem-nos els dos,
el cos, la ment i els sentits.

En un crit despullat
en faig silenci sostingut,
ans no vull indiferència.

Bramo fort i clar
però digues, em sents?

Mà de mans, de sons
de plors, de llums
que hivernen el
meu pobre cos gastat.

Ajuda'm, escoltam!
abans no em dessagni
pels camins de l'oblit.