Detall intervenció

Melorepte 26: "Gota de pluja" de Chopin

Intervenció de: Xantalam | 15-08-2008

Melorepte 26: "Gota de pluja" de Chopin

En aquests dies de canícula, a qui no li ve de gust escoltar com cauen les gotes de pluja?
Tot serà que invocant la pluja acabi plovent...no voldria jo aigualir les vacances dels encara afortunats...

Penso que la pluja va martiritzar a Chopin durant la seva estada a Valldemossa, on va composar part dels seus Preludis. Chopin patia una malaltia pulmonar i va viatjar des de Paris a les Balears pel clima benigne de les illes, però aquell hivern va ser especialment plujós a Mallorca. I el seu piano que no arribava...(1834)

Desitjo que aquestes gotes de pluja us refresquin la inspiració i us animin a participar !!!! Crec que és una peça musical molt poètica.

Podeu presentar els vostres poemes i prosa poètica, fins el dimecres 20 d'agost a les 23 hores.

Compositor: Fryderyk Franciszek Chopin (1810-1849)
Títol: Preludi nº15 en Re bemol mayor. Sostenuto o "Gota de pluja"
Intèrpretació: Vladimir Horowitz (1903-1989)

salut i repte

xantalam

Respostes

per cert...
Xantalam | 15/08/2008 a les 00:27

[Respondre]

algú em penjarà els enllaços aquest cap de setmana que seré fora?
Gràcies.

Xantalam

LOOK: aprofitant el piano de Chopin... >> VÍDEO!!!
kispar fidu | 15/08/2008 a les 18:13

[Respondre]

us poso un curt que vaig veure a un "festival" que és graciós:

apalins people!
a reptar!
kispar

RE: Melorepte 26: "Gota de pluja" de Chopin
deòmises | 17/08/2008 a les 11:03

[Respondre]

Olores la pluja? Deslliura't a la meva boca
I t'atraparà amb la corda tendra dels besos més sincers,
Avui que la nit em fa orfe de tu,
Desemparat dels teus dits.

Vaticina el diluvi si ha de venir
Amb l'ímpetu de les abraçades, que guardo
Endins dels batecs, amb el foc adherit
A la llengua quan desitjo resseguir-te tota.

Deixa'm i descriuré cada piga que t'habita la pell,
I desfaré l'encanteri que encripta el món
De la vetlla i del somni,
Que lliga el meu cor tardoral als teus ulls.

Olores la pluja? Descobreix-me avui que sóc
Gota d'aigua en la mar dels teus llavis,
Raig de sol en el dia de la teva cara,
Dilema en la cruïlla del teu melic
Abandonat a la sort i a la fortuna,
Dissipat en el teu present un cop exhaust
Enmig de l'intent de voler fer-te meva.

Olores la pluja? (aquest és el títol)(no+)
deòmises | 17/08/2008 a les 11:26

[Respondre]

Música líquida
Rita O'Neal | 18/08/2008 a les 18:13

[Respondre]

M'estiro i badallo.

Sento com plovisqueja.
I la persiana, que s'ha llevat d'hora,
s'ha posat d'acord amb els finestrons
i m'ensenyen les gotes que esquitxen
i s'arrepleguen en regalims
que fan curses sobre el vidre.

El déu Apol·lo
avui no trisca;
ni els treballadors del camp,
ni els comerciants de la plaça
amb les seves botigues nòmades.

Ningú al carrer.

I la veig que llisca,
delicada i suau,
per l'ampit de la finestra.
Sembla somnolenta
i una mica maldestra.
I, de seguida, les altres gotes,
l'ajuden,
s'ajunten,
degoten,
i, entre totes, semblen una orquestra.

Els teus dits
Galzeran (homefosc) | 18/08/2008 a les 19:22

[Respondre]

Els veig voleiar
fent saltirons embogits
del blanc al negre
del negre al blanc
i el xipolleig
fresc i rialler
dels teus ulls directes
clavats enllà
del marc fútil de la finestra
que oberta
ens porta la humida
estrofa cíclica
de les gotes en el pedrís
d'un patí proper.

Estires la llengua,
n'agafes una
amb suavitat voladora
i rius amb ritme
enfollint els instants
vivint les imatges,
la música és subtil ara,
enèrgica més tard,
ara et cau una llàgrima
i amb les gotes de pluja
en aquell patí es confon.

Dorm,
i sabràs que tornarà la lluna
a remullar els teus afanys
les teves mans
els teus dits
del negre al blanc
del blanc al negre.

Que no s'aturi el seu cant
després de l'última nit.

Tens nom de pluja
Dolça Parvati | 19/08/2008 a les 11:05

[Respondre]

Tens nom de pluja i ho saps
quan caus sobre la meua pell
florida a cada frec degotejat
pels teus dits carregats de núvols.

Tens nom de pluja i ho sé
en pressentir-te en l'aroma de l'aire,
en la grisor celest de l'estiu
i en la terra mullada que sóc en rebre't.

Qui ho hagués dit, amor,
que faries nova saó
als solcs d'un cor donat per erm.

Tens la pluja en el nom
desideri | 20/08/2008 a les 18:34

[Respondre]

Tens la pluja en el nom i el bec per a pronunciar-lo
amb la força del torrent desbordat,
amb la llera que duu fins al bres dels teus braços,
i seré nàufrag voluntari, serè eremita, perdut romeu
quan siguis mar, silenci, camí,
quan inundis la meva gola amb el teu nom plujós.
Tens dins teu les paraules no creades
i el fang modelat per les mans eternes,
la fina llavor que em germina en cada vers fet carn pròpia
i et pertany com fill del teu ventre, ombra, bes robat
i em deixo inundar l'ànima permeable
perquè esdevingui pantà curull del teu amor.

Pluja tèbia (Fora de concurs)
Xantalam | 19/08/2008 a les 21:34

[Respondre]

En silenci espera
cremant de paciència
el meu petit jardí
a l'ampit de la finestra

Flors de pensaments
abrusades pel sol.
Pètals de galtes enceses
anhelants palmells cap al cel

En caure-li una gota
d'aigua, tènue tremola,
com vibra el tel del timpà
amb les notes de Chopin

Llisca, gotellada
per la pell malva, vellutada
i un vel de llagrimeig
la cobreix

Les flors beuen amb delectança
una a una, les carícies humides.
Jo delejo la teva pluja tèbia
el gota a gota que em dóna vida

Igual que ahir, que demà
Vespera Scura | 20/08/2008 a les 15:38

[Respondre]

T'espero asseguda al costat de la finestra
mentre contemplo caure la pluja,
t'espero igual que ahir, que demà
mentre percebo el rastre de la por
vaticinant la teva absència.

No vull esperar-te
però mai he deixat de fer-ho
tot i deixar morir l'esperança
amb cada una de les gotes
que mullen lentament el terra

Apareixen les llàgrimes
en apropar-se l'obscuritat de la nit,
dolor que durant unes hores
intentarà guarir sense massa convicció
la presencia de la son

gotimall de tecles
Bruixot | 20/08/2008 a les 16:19

[Respondre]

gotimall de tecles

i tot plegat degota regalima
salpica una mica suqueja i coma
i punt i aroma de sal i de clima
inestable que sembla un hematoma

i gota a gota la llima fa rima
s'escorre destil·la rega i entoma
toca la tecla la mima l'estima
com qui vessa en devessall i s'eslloma

que intima bascula i dissimula
que es lleva de nit i riu i bressola
la branca que es delma es trenca s'assola

i goteja el mul que brama bramula
gota que ruixa que penjant cau sola
sona el piano que mort capitula

X

Cercador

Llista categories

Recomanats editora

Detall intervenció

Melorepte 26: "Gota de pluja" de Chopin

Respostes

Respon a aquesta intervenció

Nous recomanats editora

Últims comentats

Nous més llegits

Nous més comentats

Nous més votats