14è REPTE POÈTIC VISUAL (Comentaris)

Intervenció de: F. Arnau | 27-12-2007

---

Amics i amigues relataires:
Ací teniu els meus comentaris. He seguit la mateixa línia de quan vaig fer l'anterior Repte Poètic. Això és, destacar el que més m'ha agradat dels vostres poemes, i corregir les petites relliscades ortogràfiques, (amb el corrector de Word).
També voldria fer una mica d'autocrítica, ja que pense que l'escassa participació ha estat motivada, a més de per l'èxode de les festes, per la meua la tria de la imatge (mea culpa), però després de l'èxit de les meus "taques" al 9è Repte Poètic, em pensava que tot era vàlid. De tot en aquesta vida s'aprèn, així que, sense més preàmbuls, passe a fer els meus comentaris

COMENTARIS ALS POEMES PRESENTATS AL 14è REPTE POÈTIC VISUAL:

Roja nit de ginebre

M'han agradat molt les teues estrofes curtes i musicals (marca de la casa), amb els dos primers versos trisíl·labs i masculins, més el tercer femení de quatre... Sembla un joc amb el nº tres, que són els Reis de l'Orient.
Haig de fer-te una petita observació, i és que jo hagués posat la darrera estrofa amb els dos darrers versos en l'ordre invertit (per mantenir la mètrica de la que parlava abans). Aleshores, hagués quedat així:

"que l'infant
demanar
mai no gosa."

I per tant el sentit seria el mateix...
També m'agrada força la menció de la primera estrofa, i també del títol, al color predominant del quadre, que potser a banda dels Reis, sia l'única de tots els poemes presentats a l'obra en qüestió. Almenys tu sí que te'l vas mirar.


Ofrena del món de gypsy

Al llegir el teu poema m'ha sorgit el dubte de si el primer vers era el títol primigeni, o no. Estan molt ben aconseguides les referències al Nadal, als misteris de la religió, etc.. Tot amb el teu lèxic acurat i precís. El poema m'ha agradat...
Però crec que parles de coses que ja tenies al cap, i no veig que t'hages mirat el quadre, o almenys, crec que no has fet el poema sobre el quadre.
Mariona, ja sé que la confiança (encara que siga virtual) de vegades fa fàstic, però jo t'he dit el que pense.
Petons! FRANCESC


Jahvé de llampec

El teu poema m'ha semblat la història del fill de Déu en cinc capítols:

-Primer "El naixement"
-Segon "L'adoració dels Reis"
-Tercer "El Messies"
-Quart "Parla el Déu pare"
-Cinquè "L'actualitat"

De totes les maneres, et dic el mateix que a gypsy; no he vist enlloc cap referència al quadre.
Correcció ortogràfica: Cal corregir les formes verbals de "ser", sóc i són (amb accent gràfic).


"Quan anem perdent" de bufanúvols

Amic:
El teu poema m'ha corprès!
Parla del Nadal.
Parla de les tradicions.
Parla de l'avia que va a missa.
Parla de l'amor. Per cert, viu a València?
Parla de tot això que anem perdent...
M'agrada com ho dius. El teu poema em corprèn (ja t'ho he dit).
Però, que m'afusellen si tot això ho has vist al quadre!
Una abraçada! de FRANCESC


***


Açò s'ha acabat. Espere que si tinc una altra oportunitat de proposar un Repte Poètic, siga més afortunat a l'hora d'elegir la imatge...

Una forta abraçada!
... I molta salut!

FRANCESC


PS I ací us deixe la meua visió del quadre (són gairebé 30 anys amb ell...)


CARTA ALS REIS
" Descripció del quadre d'Antoni Martínez que hi ha al menjador de casa meua, presentat al 14è Repte Poètic Visual (fora de concurs) ."
-FRANCESC ARNAU -


Han anat a portar a l'infant
la Maria i el Pau, i la iaia que paga,
a lliurar-li la carta al Rei Mag
a la tenda de roba del Carrer Sant Vicent,
esperaven trobar-se al Patge Reial
i no al mateix Rei Gaspar.
Recorden, fa alguns anys,
la vergonya, en quedar-se prenyada...
La Maria estudiava
i el Pau treballava d'aprenent en un bar.
Marededéu, quin disgust!
Encara arrupeixen el cap,
mentre el nen mira tot descarat
la disfressa del Rei que li dóna la mà
per a que li la bese...
-"T'has portat bé?
Has sigut bo?
Mira que sinó et durem
un muntó de carbó."
(Li diu amb una veu estranya,
que ha après per a que no
el reconeguen els veïns del carrer...)
Ells encara recorden, doncs,
no fa tants anys,
quan la vespra de Reis
anaven a collir
la brossa pels camells,
i posaven també el poal,
i les copes de mistela i conyac...
Uns temps que mai més no vindran!

***

23/XII/2.007

Francesc Arnau i Chinchilla

---