COMENTARIS I VEREDICTE REPTE 296: UNA HISTÒRIA D'AMOR

Primer de tot, moltes gràcies als participants al repte.
Ha estat un plaer llegir les vostres històries, enriquidores i amb punts de vista ben diversos.
Gràcies a tots.
Els comentaris són subjectius, així que ja sabeu, agafeu-los com un granet de sorra humil, per si us pot ser d'ajut en alguna mesura.

- NO PASSA RES - Hergè

Una relació d'amor entre una gossa i el seu amo. Expliques d'una forma planera que la mort s'atansa a la Betty i ho expliques sense farciments, la situació en que es troba, estirada sobre els orins, el procediment cru que aplicarà el veterinari, etc.
Aquesta prosa crua contrasta amb el sentiment del protagonista, veient el Nadal, tothom content i ell passant per aquest trangol trist i difícil.
La frase final, la trobo bellíssima. "No passa res Betty, no ploris maca, no passa res", és una manera de calmar l'animal i a ell mateix, és com imposar una mena d'acceptació, començar a pair el que s'esdevé.
Un relat molt bo, com l'autor ens té acostumats. Em temo que és un relat que traspua molta sinceritat. No hi ha res impostat ni artifici.

A nivell formal
= Posaria "és" a la terrassa, enlloc de"està".
= Després de "acarono" posaria un punt i seguit, molt subjectiu, ja veus.


- LA MORT PER AMOR DE GAIA - Sergi Yagüe

Primer un aclariment sobre el terme "Gaia":
La Teoria de Gaia és un conjunt de models científics de la biosfera on es postula que la vida fomenta i manté unes condicions adequades per si mateixa, afectant l'entorn. Segons això, l'atmosfera i la part superficial de la Terra es comporten com un tot coherent on la vida, el seu component característic, s'encarrega d'autoregular les seves condicions essencials, temperatura, composició química i salinitat als oceans. Gaia es comportaria com un sistema autoregulador que tendeix a l'equilibri.

Narres la fi del món, la mort irremeiable del planeta. És inevitable sentir un calfred de premonició possible, no sembla en absolut ficció.
Molt ben escrit. Hi ha frases molt belles: "Les tempestes, els ciclons, els terratrèmols, s'havien convertit en l'èpica banda sonora dels dies,"
Molt interessant fer que la Terra s'expressi, senti i plori com un ésser viu vulnerable, ens fa adonar de la magnitud de la tragèdia.
En realitat és una història de desamor com sentencia la mare Terra: Mai m'heu estimat.
Jo posaria: "Mai no m'heu estimat". Encara que ambdues expressions són correctes.

Un relat diferent, d'amor profund cap a la terra, el nostre planeta, allà on vivim sense pensar-hi. Una prosa acurada que fa reflexionar i ens ofereix una altra mirada de l'amor, ben diferent de la ortodoxa, la de l'amor cap al tot, elevant l'esperit del home envers l'univers que el conté. Profund i reflexiu.

Errada de picar a l'ordinador: seria "curulla".


- FINAL...DE CURS? - rnbonet

Prosa poètica, bella, carregada d'imatges, de colors i d'olors.
Relat on el paisatge té gran importància, descrius amb luxe de detalls, tot el que veu el protagonista: "...La major part, ataronjats, d'un safrà grogós; d'altres, blavencs o verdosos, segons el moment; alguns, d'un vermell intens, com de cirera. Colors inversemblants, tènues, fantasmagòrics." Bell.

Un amor profund que encara perdura, malgrat la separació. Tots dos protagonistes pensen l'un en l'altre mentre observen al seu voltant, fora a la finestra o entre els alumnes. I la pluja és el denominador comú que fa que els ressorts actuïn com autòmats i despleguin tota la gama de records ben guardats. S'entreveu nostàlgia i una certa melangia, un mirar enrere i pensar en aquell primer amor que no s'oblida.
En pocs mots, tota una història on no hi manquen detalls. Tens una gran capacitat de síntesi i precisió alhora de transmetre sentiments. Felicitats.

- UN DIA DE FEINA - nitsilent

Expliques la història de la Maria que allarga el plaer que li produeix llegir la cartes d'amor que rep, s'intueix cada dia, posposant el moment de llegir-les com en un ritual de plaer. Un relat molt romàntic, d'aquells que ja no s'estilen, que et fan sentir més viu, paraules, sensacions transmeses en un paper per un altre ésser que no veiem, però que sens dubte és i existeix. La màgia és que aquestes cartes fan viure a la Maria apassionadament i amb il·lusió de retrobar nous mots, nova saba per obtenir el plaer de saber-se estimada.
Un relat molt acurat en la forma, subtil i delicat, d'un romanticisme meravellós.

Remarco una frase que a mi m'ha semblat deliciosa, "I li semblava mentida que de la nit, de la nit passada, hagués pogut nàixer un dia quotidià."-

Crec que és "la ullada", sense apostrof.

Molt bon relat, gràcies per escriure'l.


- EL PRIMER AMOR EL PRIMER PETÓ... - Anjo Laví

Relat divertit i irònic, ens presentes un Adam immadur i infantil, ell volia un company per dir bajenades, un col·lega i no una dona que li parla d'amor i d'estimar. He he, això ja passava en aquelles èpoques? si que ve de lluny!.
Dibuixes un Déu tirant a cruel, arrencant costelles sense preguntar i fent xantatge al pobre Adam. Deu n'hi do "tirar-se la cabra" i fer la comparativa amb l'Eva. Una mica misogin aquest Adam, però es pot entendre tenint en compte l'època on situes la teva història d'amor. Llegint :"Eva, "libèl·lula africana"... jo també t'estimo! ets la peça de carn salvatge més dolça que he tastat mai. Sense tu ja no puc viure. I -dit això-, escorrent-se, la besa entaforant-li la llengua tant endins com pot.", ja s'intueix que aquest primer home era un tanoca i que l'evolució encara no havia pas començat.

Un relat original i divertit, tot i que em sembla que amor, amor no n'hi havia gaire. Els guionets i el desenvolupament de la història, impecables.

Gràcies, fer somriure no és pas fàcil i el sentit de l'humor crec que és bàsic per sobreviure. I per sobreviure'ns a nosaltres mateixos.


- AMOR CALLAT - Sol_ixent

Història d'una dona enamorada d'un desconegut que veu cada dia a l'autobús. Ella diposita totes les seves il·lusions en aquests minuts escassos quan el pot veure. La noia duu una vida trista, a la feina desenvolupa una tasca feixuga i no té cap amiga veritable i el noi del qui està enamorada no sembla fer-li massa cas. Bastant tràgic.
Un final contundent i trist, el segrest del noi del que ella està enamorada que l'acaba d'enfonsar.
El cas és que no hi ha opció a l'esperança, sembla com si la noia desitgi secretament que tot vagi horriblement, potser per tenir esma per oblidar-lo i començar de nou.
Has descrit una escena quotidiana, d'aquelles que tots podem identificar, quelcom molt real, a l'abast, sense floritures ni romanticismes "nyo-nyos", descrius la situació tal com és, sense voler-la guarnir ni abellir inútilment.
Resta un regust de tristor, després d'aquest final tancat i dur per a la protagonista. Sort que la cançó és una veritable meravella que de ben segur li apuja la moral i la fa sentir millor.

A nivell formal, trauria l'expressió "perfectament inversemblant.", posaria inversemblant i prou.

Gràcies per escriure aquest repte desesperançat i real com la vida mateixa.

=============

Bé, ara el veredicte, buf que difícil, tots podríeu ser guanyadors, de fet per a mi ja ho sou.
.
.
.
.
.
.
.
el guanyador/a del repte 296 és
.
.
.
.
.
.
.
.
Sergi Yagüe amb "La mort per amor de Gaia",
per l'originalitat de l'amor contat, per la profunditat i per la prosa acurada i eficaç emprada.
Felicitats! i a preparar el 297!

BON NADAL A TOTS, GRÀCIES PER PARTICIPAR!