COMENTARIS I ACLARIMENTS del REPTE POÊTIC n. 13

Estimats participants i seguidors/es del Repte Poètic n. 13.
Em sap greu no haver estat a l'alçada que calia com a jutgessa d'aquest repte. Ho sento molt. Però han estat motius de força major i espero que no m'ho tingueu en compte i em perdoneu.

Bé. Primer de tot haig de corregir el recompte de vots ja que hi va haver una votació 3 o 4 minuts abans del meu post de Veredicte. Segurament mentre jo escrivia el post i per això ja no vaig veure.
Bé doncs el recompte queda així:

Amb 1 vots MANS VIVES de megane
Amb 2 vots LLINDARS I CAPTAIRES de Sergi Yagüe Garcia (ara sí)
MÉS! d'Unaquimera
Amb 3 vots MANS JUNTES de pentinella
DITS TRENATS de Carme Cabús

I GUANYADOR, en aquesta disputadíssima votació

amb 4 vots EINES de Francesc Arnau i Chinchilla , que tal com cal, ja ha convocat el 14è Repte Poètic i Visual. FELICITATS FRANCESC!!

I heus aquí els meus modestos comentaris, sense més pretensió que dir el que m'han fet sentir i pensar els vostres poemes:



Estimat Sergi: El títol Llindars em dóna la clau per desentrellar les metafòres complexes i riques que crees per parlar-nos de l'escalfor i la companyia que dónen les mans.
Destaco la rima, també interna, sobretot a la primera estrofa i els versos intermitjos com a resum i clau de cada quarteta.


1-Llindars de Sergi Yagüe Garcia

Pilars de força al cor dels paratges,
Les mans construeixen l'escorça
Neta i alta de l'aprenentatge;
L'escut solcat a les branques dels arbres,

-La llar oferta enmig de les roques.


Llindars travessats amb coratge,
Amb àtoms flamígers de força,
Les mans son nau serena entre l'onatge
Dels mars sòlids com fraus de marbre.

-No hi ha solitud entre els dits i les boques-

***

Estimada allan, per mi poetessa misteriosa i etèrea, en aquest poema també deixes la teva marca criptica i intimista.
Em sembla que ens parles de la falta, de l'absència de mans. Potser d'aquell contacte que no ha estat. Molt interessant el joc entre batre les mans i batre les ales ..."si per cas aixeco el vol."
Bell poemes de múltiples vistes, potser a ull d'ocell.

2-Per batre - allan lee

Jaure al sol o a la frontera
border-line del teu front
si tu ets el qui jo estimo
si per cas aixeco el vol.

Quan vam ser tan orfes
ho portem cosit al ventre:
massa tardes de pluja
on s'amuntega la brossa.


Pols del temps esbravat
si no tinc les mans per batre
durè un aiguamoll per tu
a recer de la mancança.

***

Estimat megane: La idea que recorre de dalt a baix el teu poema em sembla de gran profunditat: les mans que ens retornen sempre a la realitat, que ens fan aterrar en el contacte i al mateix temps volar com papallones... les mans com gavines, com guspires, com papallones. Molt bonic, sensible. M'encanta!


3-Mans vives - megane

Les mans de la mare eren gavines

que m'ensenyaven camins de retorn

fent-me pessigolles i moixaines

quan era perdut, sense cap suborn.


Les teves mans són guspires

que encenen la meva passió.


Les meves mans són papallones

i tu la seva vocació.

***

Captaires és un poema preciós, Sergi. L'anhel d'identitat, el contacte, ni que sigui verbal ("la superfície distreta dels mots que expliquen l'anyorança"). La comunicació necessària per ser, per existir. El tacte urgent i necessari.
Preciosíssima estrofa final, on destaco el vers "un tros de pa de pell", de força monosilàbica, rítmica i la condensada idea de la pell nutritiva, nodridora.

4-Captaires de Sergi Garcia Yagüe


Contrafets, els dits dels captaires
Busquen aixopluc al contacte
D'altres dits construïts per l'anhel;
(a la superfície distreta dels mots
que expliquen l'enyorança)


I s'exclouen de tota identitat
Que no es fongui tàctil amb dermis,
Cercant l'almoina d'una carícia
Per molt que efímera, sublim.

Sargida la pell amb fils intrínsecs
D'asèptica presència,
Netament proporcionats i eteris;
(Purificada la carn amb d'altres
forma l'arrel d'un arbre d'encanteris)


I retorna captaire,
Pidolant almoines de tacte,
Un tros de pa de pell,
O una manta per escalfar-se.

***


Estimat Francesc: la repetició i el ritme són la força d'aquest poema. De la mateixa manera que a la imatge hi apareixia una amuntegament de mans, aquesta acumulació i repetició de paraules provoquen la mateixa sensació visual i sonora.
Destaco la reflexió sobre l'ús de les "eines". I la idea dels "dits com ulls", com ulls per reconèixer-nos-hi en el tacte.



5-EINES - Francesc Arnau i Chinchilla

Tens el braç, braç de mar, mar de mans.
Tens les mans, mans com rius, rius de dits.
Tens els dits, dits com ulls, ulls dels orbs.

Perquè vols unes armes per la mort?
Perquè vols unes eines de la por?

Tens no res, res de bo, si tens por.

Tens el braç, braç de mar, mar de mans.
Tens les mans, mans com rius, rius de dits.
Tens els dits, dits com ulls, ulls dels orbs.

Si ja tens un bon jou per a l'amor!
Si ja tens uns bons estris pel consol!

Què més vols? Si tens urc... Ja ho tens tot!


***

Estimada Carme: genial metàfora, la imatge de la cistella trenada de dits, el graner... la força de la unió. Poèma èpic, proclama de lluita per la dignitat dels pobles d'Àfrica i de les seves gents. Emocionant i encoratjador!


6-Dits trenats - Carme Cabús


Cànem que ordiu amb els dits,
brots vegetals, gran cistella,
eleveu-vos en graner,
poseu blat dins la pastera.

Dits trenats de negres mans
que homes i dones forneixen,
aixequeu Àfrica en viu,
ensenyoriu l'arrel d'eben.

Feu del vostre continent
bressol de la gran promesa,
fermes mans en fort lligam,
sigueu flama i renaixença.

Llanceu el més alt dels crits
pobles humans d'atzabeja:
que el vostre clam insubmís
pegui al plexe de la terra.

***

Estimada pentinella: Mai seré capaç de fer un cometari tan bo, detallat i expert com el d'ambre, que em sembla un/a gran poeta i observador/a de paraules, significats i formes.
Jo només puc afegir que hi veig de dalt a baix l'espiga com a simbol de unió de forces i de sacietat de necessitats. Optimista poema de plenitud. Destaco la idea de "pàtria descoberta", les mans com a origen, fills de les mans. Molt bó!


7-Mans juntes - pentinella

Les mans acaronen mans,
les mans es conhorten, tendres;
pugen en espiga els dits,
dolçor, pàtria descoberta.

Ramell de necessitats
que les mans apleguen, fermes;
apunten al blau del cel,
a la terra baixen plenes.

Solidesa, humanitat
que les mans juntes desvetllen;
escampen escalfor i pau,
trenquen dolors i cadenes.

***

Estimada Unaquimera: aquest poema fa per tu. Porta la teva marca, segell de fàbrica inconfusible. El joc fonètic i de significats. El profund ritme i el contrast entre conceptes.
Molt bó!


8-MÉS! d'Unaquimera

Més!

Molt més que pell,
ossos, curses de sang
i carn en fardell
per sota del fang!

Més que amenaces,
ofrenes.
Més que etèries,
compactes.
Més que tentacles,
tentines.
Més que sorpreses,
contactes.
Més que promeses,
actes.
Més que crosses,
eines.
Més que armes,
mestres.
Més que astres,
atles.

En lloc d'arrugues, mapes.
En lloc d'ungles, llunes.
En lloc de veu, tactes.
En lloc d'una, dues.

Més!