ELS COMENTARIS DEL RP4

Aquí van els meus comentaris. Perdoneu que no us comenti gens elements formals ni coses de tipus literari.
En aquest només puc veure una mena d'unitat que s'ha creat entre la imatge i les vostres paraules. No només això; també estic veient com tots els vostres poemes, les vostres visions es complementen i formen com una unitat creada des de molts punts de vista enfocats en una única abraçada.
Així he vist aquesta obra, com un fet col.lectiu que enriqueix i dóna valor afegit a la pintura de Egon Schiele. moltíssimes gràcies.
Ha estat per a mi molt emocionant aquest viatge.
Salut amics i ABRAÇADES!!

En tela expressionista - Llampec

Xiuxiueig alentador,
clima subtil,
entorn natural.

Tres ingredients d'amor
i un gest despreocupat
de calidesa humana.

Llum i color exaltats,
traçant carícies íntimes
en rostres anònims.

Llençols rebregats
emmarcant l'escena,
on pell fosca
i pell clara
esdevenen una pell,
ni clara ni fosca
sinó distorsionada.

Marcada postura,
que jeu afectuosa,
dilatant l'instant
en què romandrà
perenne, emmarcada
en tela expressionista.

*Llampec: L'ULL HO HA VIST :aquesta poesia em semblava molt descriptiva, com un ull distant que s'ho mira. Però després de llegir-la moltes vegades, vaig veient com estrofa rera estrofa el poeta s'hi acosta. En la darrera ja hi neix una emoció continguda.



Hauria d'haver mort llavors -allan lee

Hauria d'haver mort llavors,
aquèll instant
que vaig comprendre
perquè els àngels besen
el front dels amants.

*allan: EL BOTÓ: el teu poema/ frase/ tot seguit, que no deixa respir, em sembla com un botó, un fermall que tanca i conclou l'observació. Quan ja es respira perquè ho hem entès. La guinda, la perla final.




. - Anna Sant i Ana 26-10-2007 21:48

Enlaire els cossos rebregats
Recolza la pell
Amor
L'amor vindrà
Naixerà pell enfora
Enlaire els cossos rebregats

*Anna. LES PINZELLADES: em sembla un poema impressionista, on les paraules fan de pinzellades, simplement. Pinzellades que reforcen la sensació de pell, d'arrugues i de l'amor flotant.




EROS - Francesc Arnau i Chinchilla 27-10-2007 21:00
Els espera un combat on no hi ha perdedors,
cos a cos, desarmats, amb el premi del goig,
però abans de mamprendre, els amants
es recorren la pell lentament, frec a frec,
reconeixen la flaire, exploren els racons,
la química genera accions i reaccions...

Després, els cors com cavalls es desboquen,
i ja no respecten els dictats del cervell,
els seus gests esdevenen moviments catalèptics
que duem programats en el codi genètic
des del primer instant del big bang de la Vida,
i aleshores ocorre el més sublim del món.

*Francesc. L'ACCIÓ: en aquest, després de l'observació d'en llampec, la conclusió de l'allan i les pinzellades de relleu de l'Anna Sant i Ana, en aquest poema arriba la narració, l'acció, els fets.



Abraçar serà aferrar-se a la vida... - deomises 28-10-2007 10:36
El foc encén la incandescent
Gosadia de l'oasi vegetal,
On les dents se sembren de nou,
Nafrant-la, al fons de la carn.

Sexe perdut entre el lli.
Com si busqués l'origen
Humit de la seva existència
I només trobés l'eco del batec,
El tornaveu del cor que estima
Lànguidament amb la follia
Extrema de qui se sap agonitzant.

*deomises: LA URGENCIA: m'encanta aquest inici "el foc encén la incandescent gosadia de l'oasi vegetal". Hi ha urgència per salvar-se, per abraçar i salvar-se.



Ulls absents - Bruna86 28-10-2007 12:03
Sota el sord silenci de la nit
un sol cos entrellaçat reviu
sentiments suaus d'un amor
massa llunyà

(et vaig estimar).

Sobre un verd moll de desig
fuig un bes de mot perdut,
entre llençols enrevessats
de foc de fang

(passió d'instant).

Oh, pell bruna i lluna gran,
prejudicis inconscients,
dolç fruir dels ulls absents!

*Bruna86: EL RELAXAMENT: els ulls absents, els ulls tancats, devallant en la sensualitat "entre llençols enrevessats de foc de fang", preciós vers!




Sense saber Qui - kispar fidu 28-10-2007 14:02

No sé si és home o dona
qui abraça aquest cos.

No sé si amant o amada
qui plàcidament rep abraçada.

No sé si home i dona
els qui comparteixen.

Dona i dona
les qui s'estimen.

Home i home
qui juntament s'enamoren.

No sé si ploma o ala
que els permet volar.

Si somni o poesia
que els deixa viatjar.

Sexes diferents
o unió d'un mateix.

Podria ser una tela
de múltiples pinzellades.

Indefinit amor
de sentiments ben definits.

Amb cares variables
i combinacions innumerables.

Conjunt de dos.
Res més importa.

*kispar fidu: LA UNIVERSALITAT: ens portes la idea de la universalitat de l'amor sense diferències, sense exclusions, "indefinit amor de sentiments ben definits".







Obrir la baula - gypsy 28-10-2007 19:42

Marfondrem,
desaparèixer
en la teva carn
delimitada.

Ser tu,
el teu cos,
la teva pell
colrada

pel temps
i per la força
del dolor
d'aquest viure.

Transmutar
amb urgència,
amb delit dessagnat,
íntim i esclau.

Combatre,
enderrocar el desig
obrir la baula
i fugir.

*gypsy: LA FUGIDA. La por de l'emoció excessiva, de la possesió dolorosa, de la pèrdua de la identitat, de la confusió que aporta la passió, el desig massa agut.




RE: CONVOCATÒRIA REPTE POETIC 4 - rp4 - marga 28-10-2007 20:4

Vida

Floreig,
sentiment,
passió.

Abraçada
íntima.
Papallones volant!

Encenalls,
d'un foc
creador.

Neguit,
Perfum,
enyorança.

Vermell?
lila?
quelcom resta.

Cant
a l'amor
a tothora!

*marga: L'ALEGRIA: una enumeració impressionista, minimalista, que vol ser una cant, com un prim refilar de l'alegria d'amor.




Amor sublim - afrodita 29-10-2007 00:38
Nits de colors
només per a dos,
herba humida
mirada captiva.

Pell contra pell
cos contra cos,
mossega la vida
esclata la passió.

Nits de colors
només per a dos,
barreja d'olors
textures i sabors.

Somnis calents
cossos ardents,
un pensament:
Amor sublim

*afrodita: LA MUSICA, una rima i ritme, de fons, com dansa natural, una cançó de l'alegria de l'amor, per donar cos al refilar de la marga.



Alço la copa! - Carme Cabús 29-10-2007 01:36Alço la copa ben alta!

El vostre sol m'emborratxa,
la vostra abraçada nua
de plenitud que s'escampa.

Sobre un vestit blanc de núvia
damunt la terra esponjada
dormiu amb un son calent,
el cos ofert un a l'altre.

Alço la copa rosada!

Sou una flor de la prada
amb corol·la i calze oferts
tan completa que a si es basta.

Els rajos del dia us colren
i plàcidament compassen
el flux perpetu de sang
amb so de gruta endinsada.

Alço la copa de grana!

Sou home i dona que canten
l'embriaguesa dels sentits,
i els déus us miren i callen.

Vulnerables al destí,
perdedors de la batalla,
us abraceu fins morir
per fondre la mort que campa.

Alço la copa de vi!

*Carme Cabús: EL BRINDIS: però ha arribat l'hora de brindis! Alces la copa pel cos, per l'amor...
un autèntic cant de plenitud, per la passió, pel sentit final de la vida "us abraceu fins morir per fondre la mort que campa". És el moment de LA FESTA, de les noces de pell!!



Abraçats damunt de l'herba - bronze 29-10-2007 01:42

Home i dona nus dormint
abraçats damunt de l'herba.

A vol d'ocell el vent riu
i els compon aquesta gesta:

―Sou finibles,
sou fungibles,
sou finits,
àngels caiguts,

teniu còrpora marcible,
sou fulla a mercè del temps,

però amb la vostra abraçada
fins toqueu el firmament―.

*Bronze: LA BENAURANÇA: el vent els don la benaurança amb la seva èpica proclama "però amb la vostra abraçada fins toqueu el firmament"



Una quimera desclosa - pentinella 29-10-2007 02:05
Àngels delitosos jeuen
nus i abraçats, absents d'ombra.
El dia els contorna els cossos,
la llum, la sang que els recorre.

El son profund que els amara
troba protecció pregona:
l'abraçada és ben bullent,
l'herba, tan flonja com molsa.

Cossos d'home i dona, humans,
que entre tots dos es conhorten;
la tenebra han desterrat:
la cabellera la colga.

Sobre el vestit d'ella dormen
una quimera desclosa:
així els pètals han florit
i una eternitat s'hi posa.

Cossos que han trobat encaix
entre infinites formes:
sou enveja de titans,
sou la humil font que rebrolla.

*pentinella: i encara COM UNA ORACIÓ de protecció, "cossos que han trobat l'encaix entre infinites formes", el descans i la confiança del recer de l'abraçada.




L'Arbre s'ha de ... - Bruixot 29-10-2007 12:24


Es vincla l'ortiga sota el camí
de plecs que ens menarà a la mina,
esvorancs en l'aire, que, si es respira,
el senderi ens birla. I no sé fins
quina batzegada, quina mà, quina,
seràs encara qui estira els fils.

I si hi ha un lloc més enllà dels enzims
on hi cabem jo i ell i la "querida"?

Separarem les aigües d'aquests mites.

Jo ja estic fent com si no ho hagués vist.


Bruixot

*bruixot: L'ENTEL.LÈQUIA. I al final potser una reflexió encriptada, sobre la passió que ens fa perdre el senderi. I si...? és la pregunta... més enllà de la química, més enllà del pur cos, hi ha l'amor més ample, més inclusiu...? potser hi ha un món menys mític i més domèstic i més real....