Repte poètic: "She" de Richard Hamilton - comentaris

Bona nit a tothom.
S'ha acabat el primer repte poètic, em sembla que amb prou èxit: un total de 9 participants. D'entrada potser no era massa difícil deixar-se portar pel quadre de Richard Hamilton, és prou suggerent perquè apareguin uns quants versos "a raig", el temps que cada autor volgués dedicar a polir-los és un altre tema.
Però bé, és una primera vegada, podem dir que estem encara "en probes".
La meva intenció és fer un petit comentari de cada poema, un comentari breu i força personal, i tot seguit obrir la tanda de votacions (ja us diré com pot funcionar).

Anem per feina:




1-Les torrades del matí - atram

Faig torrades
amb pits de dona
d'un matí elèctric.

S'escola un fil de sang
mesclat amb cafè vessat,
al racó del terra.

I abans de marxar,
magnètica,
m'arriba un cop de porta.


Un poema on extreus clarament les imatges del quadre. Versos sorgits d'una sensació immediata. Pam! Aquí els tens. Directe, contundent i amb l'eficàcia abstracte que demana la mateixa tela. Potser peca de massa obvi.



2-Va que "xuta"! - rnbonet

Un gat no hi és. O sí, amagat//
darrere un pitet blanc; de contrapunt//
a uns falsos pits. Ella tampoc.//
Il·luminen, però, un mur, on, penjat,//
dorm la imatge d'un senyor amb mala llet.//
Mentre, la torradora confosa en cafetera//
-i assassinada, per cert, a sang molt freda-//
intenta torrar, amiga, uns perduts grans de cafè //
que ens fan la cua del viu-viu, talment formigues//
I l'aparell indefinit del fons, diguem-li microones,//
forn, caixer automàtic o escurabutxaques//
està espatllat. Ja no funciona.//


Com sempre l'amic bonet tan entramaliat. L'inici em sembla genial Un gat no hi és. O sí, amagat però llavors potser es perd en massa definicions, com si volguessis extreure totes les coses que hi has vist, sense tria. Però també es veritat que el toc d'humor que desprenen dóna vida al poema.


3-Ella - allan lee

Ella s'empescará unes ales
de corda gruixuda i vidres
per furgar el malson,
per fer castells de magrana.

Ella tornará ben tard
al seu catau de fred,
humits els grocs llençols,
unglant-se la ferida.


Un poema molt personal. La teva visió del quadre és fascinant. "Ella" hi és dins. Tu la veus. Interpretes les imatges, te les enduus i n'extreus versos acurats i amb un punt de misteri.


4-Impressió - marga

Cafetera dona
amb el broc sagnant sang.
I l'Infant és important.

El pitet estès està
la manduca escalfant-se
I si cal el pit li donarà
.
Com un tret
el quadro m'ha impactat
i sense més paraules m'he quedat.

Bellesa a on estàs?
Vellesa ests aquí.
I jo,no entenc res.


Com el d'en bonet m'agrada molt el primer vers Cafetera dona però després em perdo. Algun vers em sona estrany i potser t'has agafat en alguna rima massa fàcil. Però bé, ja ho dius al final. I jo, no entenc res


5-Dona esclat - gypsy


Dona,
esclat de voluntat aliena,
el temps es marceix
mentre tu romans trencada
en bocins de bellesa
escampats en un llenç dibuixat

I ningú mai
no podrà recompondre
el teu dintre astorat,
misteri profund
soterrat en el record
d'un cadàver exquisit

que un dia et va fer quadre,
intensitat, estranyesa.

T'has endut al quadre al teu terreny. Potser més que ficar-t'hi dins i deixar-te anar, te l'has endut a casa teva, i l'has reinterpretat a la teva manera, com si hagués tingut més força la teva voluntat que les mateixes imatges. Però això no treu l'extraordinària bellesa dels versos, i un final deliciós.



6-La casa tancada - ginebre

La casa tancada
taronja de dins
flonja
olor de torrada.

La sina marcada
em deixa per dins
petja
de l'abraçada.

Rera la porta
l'estança de dins
sembla
enmirallada.


Un poema juganer. Les paraules dansen dins d'una marcada melodia. Has esquitxat el poema de paraules, com el quadre està esquitxat d'imatges. Hi veig també la tendència dels teus darrers poemes.


7-She's a woman - Francesc Arnau i Chinchilla

Colors daurats,
òrgans vitals,
pitram de blanc,
enginys moderns...

Ella és la dona
del món futur,
mare de tots
per inducció!

Un poema curt, amb una primera estrofa de definició i una segona d'interpretació. La teva visió és curiosa: la dona del món futur. M'agrada l'economia de mitjans per expressar el que hi has vist. Molt efectiu.


8-Vampirisme - angie

Garlanda aurífera
en coll nu de riqueses.
Obssessió vestida
d'inconnexes metalls.
De la ferida oberta
en el pit marbrat,
raja sang que estens
damunt les tovalles,
i en l'instant ínfim
que separa el meu mossec
del teu crit,
saltaran punts suspensius
de temença a la soledat.

L'hi has donat unes voltes al quadre. Interessant. Te n'has fet una pel·lícula amb guió i tot. Les imatges tenen moviment dins els teus versos. El primer versos són imponents, magnètics, però cap al final potser en algun moment em falla un pel el ritme.


9-Arquitectura efímera - mjesus

Que amagues pels racons?

En aquest espai finit,
faig festa de la teva sang,
que s'escola del rerefons
de la silueta efímera del teu cos.

Bec de la teva llum.
i rebo una alenada d'escalfor.

Tu ets l'arma creadora,
disfressada de cremador.

M'agrada com el distribueixes però se'm fa forçat en algun moment que s'escola del rerefons // de la silueta efímera del teu cos, com si encara li faltés un bull, algun retoc per aconseguir la fluïdesa necessària. La visió és interessant, però encara no sé si hi ha ironia. Amb possibilitats.


Fins aquí els comentaris. Insisteixo en que és una visió personal. He intentat deixar-me portar pels versos amb el quadre de rerefons, a veure fins on arribaven.
Tot seguit us explicaré com he pensat que poden funcionar les votacions.

Fins ara....