(( BookCrossing Diada RC - 11S ))

Bones! com va això?
(i aquestes Mercès remullades...?)

tot just fa uns dies m'he acabat el llibre que vaig rebre de l'intercanvi que vam fer amb alguns relataires durant la diada de l'11 de setembre. (sí, ho sé... he trigat, però és que en tenia d'altres de pendents i sovint tampoc trobava el moment idoni per a poder llegir...)

Però us faig un recull de les frases que com de costum he anotat de la seva lectura:

¿ QUÈ ÉS POESIA ? ( Miquel Martí i Pol )

Bookcrossing RC, diada 11S 2006:
afrodita: un gran llibre per entendre la poesia, o si més no apropar-s'hi una mica més.
Molta sort, llum i amor. Feliç diada 2006!

*...ha manifestat la seva peculiar dedicació a reflexionar, a pensar. I ha relacionat aquesta dedicació amb la voluntat de conèixer, de conèixer el món que l'envolta i de conèixer-se ell mateix. La poesia no és aliena a una tal activitat, tot el contrari: per al poeta té el mateix valor i la mateixa funció d'un procés d'autoconeixement , és un mecanisme de reflexió. El poeta, en la solitud necessària, s'enfronta a ell mateix i a la realitat i s'interroga sobre totes dues magnituds. Aleshores la poesia, si flueix -que només flueix quan ella vol-, no tan sols dóna compte amb una absoluta sinceritat de les vivències -les experiències- del poeta, sinó que el compromet definitivament davant d'ell mateix i del món. L'home-poeta no se sap entendre si no és per l'íntima unió de la vida i l'obra. Per això afirmarà que el component essencial de la seva poesia no és altre que la vida viscuda.

*Al meu entendre, la predisposició per a la pràctica de la poesia forma part de la manera de ser de determinades persones, i d'elles depèn convertir aquesta predisposició en una actitud singular que les caracteritzi.

*La poesia, de fet, és inexplicable. Entendre-la o no entendre-la, més ben dit, acceptar-la o no acceptar-la és una qüestió de sensibilitat i de confiança.

*No seguia cap moda ni obeïa cap dictat. Escrivia, com sempre, sobre el que sentia i el que vivia, sense dogmatismes ni prepotències, assajant de convertir en expressió poètica l'experiència íntima del dia a dia, amb la màxima dignitat, amb la màxima senzillesa.

"La poesia s'escriu quan ella vol, no quan tu vols". (José Hierro)

"Entenc la poesia com la descripció de la vida moral d'un home ordinari". (Gabriel Ferrater)

*...és l'última de les arts pobres, una art que es pot practicar només amb un paper i un llapis i que no genera beneficis, la qual cosa, si se sap llegir d'una manera positiva, la fa més lliure i més independent.

"La poesia és el reflex emocional del pensament" (Joan Brossa)

La pràctica de la poesia exigeix un grau considerable de reflexió, de concentració i, per què no?, d'aïllament i de silenci.

"el poeta no és algú amb més sensibilitat que els altres, sinó algú que, amb la mateixa sensibilitat, prova de fixar l'instant que està vivint". (José Hierro)

"m'atreveixo a dir que visc poèticament cada moment del dia i de la nit". (Joan Vinyoli)
... és l'equivalent a estar enamorat de la poesia, de tal manera que aquesta esdevé una necessitat gairebé imprescindible i s'apodera de la nostra personalitat i la transforma.

*M'hi ha anat ajudant la comprensió del poema com un espai de mi mateix en el qual em sorprenc i em vaig descobrint a poc a poc.

*El bon lector de poesia, pot descobrir i sovint descobreix per mitjà de la lectura nuclis de la seva personalitat íntima que pràcticament ignorava o que mai no havia sabut formular-se amb l'expressivitat amb què un poema o uns versos d'un poema els hi ha exposat.

*La lectura de poesia no solament permet sinó que incita a aprofundir en el propi coneixement amb una intensitat superior a la de qualsevol altre gènere literari.

*Cap bona lectura de poesia no és gratuïta, perquè sovint en un sol vers s'hi condensa més experiència i gairebé m'atreviria a dir més saviesa de la que nosaltres hem estat capaços d'atresorar amb anys d'activitat mental. A més a més, però, el bon poema, la bona poesia, és una deu constant de reflexió.

*Quatre beneficis immediats i prou necessaris que crec que es poden obtenir amb la lectura de poesia:
En primer lloc, aquesta llei de lectura permet de recuperar el gust pel silenci en un món desgavellat i sorollós; en segon lloc, torna a fer sentir el gust per la paraula en un món terriblement mediatitzat; en tercer lloc, restitueix el gust per la intimitat en un món incert i vulnerable; i, finalment, permet de reafirmar el gust per la lliure reflexió en el món del pensament únic.

Qualsevol forma d'expressió artística exigeix un lliurament total i constant, perquè totes comprometen allò que de més essencial hi ha en l'home: la seva pròpia manera d'ésser.

Al meu entendre, el binomi vida/poesia difícilment pot dissociar-se.

El diàleg dels poemes és un diàleg amb un mateix, una projecció amorosa cap enfora d'allò que hi ha de més pur en el propi jo i, al mateix temps, un aprofundiment intens cap a la descoberta del veritable sentiment.

Ja fa una pila d'anys que escric més aviat poc, que no m'esforço gens a escriure si no en tinc ganes i que espero, pacientment de vegades, d'altres amb una certa impaciència, que els poemes madurin mentre dedico la major part del temps al meu vici major, que és pensar, és a dir, reflexionar, analitzar i fins i tot parlar amb mi mateix, sense badar boca, atès que la major part de les hores les passo sol.

Les solituds del llibre, reals o fictícies, són, evidentment, les meves solituds, però el que de debò els pot conferir un cert valor diguem-ne universal és que algú les assumeixi, se'n senti colpit profundament i assagi amb fermesa d'entendre-les i de fer-les compartibles que, fet i fet, és el que jo fa força més de cinquanta anys que assajo de fer i que tal vegada -no n'estic gens segur- és la intenció última del llibre que els estic comentant.

espero que aquestes reflexions us ajidin agradat tant com a mi.

ens veiem!
petonets,

Gemm@