Amb una mica de retard sobre el previst... REPTE CXX - VEREDICTE

Moltes gràcies a tots els participants per les vostres històries. M'ho he passat molt bé llegint-les.

Tothom ha posat les paraules clau, ha respectat l'extensió proposada i ha penjat el relat dins del termini indicat. O sigui que res a dir al respecte.

Abans d'entrar als comentaris, voldria aclarir que són opinions molt personals i subjectives, en part perquè no tinc gaire experiència en això de comentar i també perquè els aspectes "formals" em venen una mica grans. Farem el que puguem.

Real com la vida mateixa (Baiba Liepa)
Malgrat el títol, no em sembla una història real. Potser és que la frase "Real com la vida mateixa" em suggereix una història que en el fons confirma uns fets habituals (que sortosament no és aquest cas, espero).
Les paraules clau ben posades.
Algunes frases m'han resultat estranyes. Crec que haurien guanyat canviant comes per punts.
No em quadra que l'assassí s'entretingui en posar el mort a l'ascensor, baixi per les escales, el "truqui" (?) des de la planta, per després fugir en el cotxe a tota pastilla.
M'ha sobtat la paraula "sorollada". S'entén que es refereix a un soroll fort, però no l'he trobada.

La veïna de sobre (Sol_ixent)
Una veïna, si més no, anguniosa.
El relat m'ha semblat una mica precipitat i massa explícit, com si em forcessis a sentir el desconcert, els nervis, la por, l'angoixa que sent la protagonista, sense donar-me opció a deduir-lo jo sola. (uff, no sé si m'he explicat gaire).
Has utilitzat "hieràtic" en el sentit de sagrat. M'ha agradat.
No em quadra com poses "esventrat" (Esventrar: Obrir el ventre a algú. Fig., rebentar) i menys quan et disposes a dinar.
No he entès el final. Perquè aquella dona, que gairebé no havia tingut tracte amb els veïns, envia anys després una postal amb aquell missatge?

El cadàver del petit (Xavier Valeri valeri coromí)
Un relat ben construït.
Dones a entendre que el petit cadàver pot ser el d'un nen -el bebè dels veïns- i només al final desvetlles que es tracta d'un altre gos. És una pena que en Joan descobreixi la innocència (amb dues n) d'en Rick massa tard, després d'haver-lo fet sacrificar.
Em despista que esmentis específicament que el cadàver no té les tripes. No sé veure quina rellevància té en la història.
Algunes errades tipogràfiques que no desvirtuen el relat.
La frase "una expressió que expressava un misteri hieràtic", no sé ..., no m'acaba d'agradar.

Somiar és molt car (Afrika Winslet)
Un relat d'una escala trista que concentra tots els tòpics marginals i on, darrera de cada porta, s'amaga una història de decepció i somnis perduts. Només la noia del tercer tercera somia encara, tot i que la frase final és "lapidària": "Encara no s'ha adonat que somiar és molt car".
A títol personal et diria que, inevitablement, créixer, madurar, viure, implica renunciar a alguns somnis o bescanviar-los per altres fites, però sempre paga la pena. La vida seria molt dura sense somnis.
En general les paraules clau ben posades. Tinc dubtes amb ajuntar "hieràtic" amb "vigorós".
En aquesta mateixa frase, jo hagués posat punt darrera de "hieràtic". Em sembla que així li donaries més força a la frase següent i resultaria un personatge més patètic.
M'ha agradat més quan l'he rellegit.

Una comunitat benavinguda (angie)

Una comunitat acollidora i la protagonista amb ganes d'integrar-se i relacionar-se amb els veïns.
Segurament, però, massa ben avinguda pel què hom pot esperar d'un primer sopar (especialment amb la cap pel mig).
M'agrada com la protagonista passa per la il·lusió pel nou pis, l'agraïment per la bona rebuda del veïns, i acaba desconcertada -fins i tot esperitada- per una situació que no havia sospitat.
No m'agrada com has posat "esventrar", ho trobo forçat. La resta de paraules clau, bé.
Un relat amb una certa dosi d'humor.
Tens raó en que és "ben avinguda", però no em suposa cap problema que l'hagis escrit junt.

Condemnats veïns!! (Unaquimera)

Sorprenent.
Al principi pensava que es tractava d'un bloc d'apartaments de platja (per la numeració de les cel·les).
Uns personatges curiosos i molt ben descrits. M'ha agradat quan et refereixes als tatuatges com la seva pinacoteca.
També m'ha agradat el final. Una reflexió sobre el poc que es coneixen els veïns malgrat tot el temps compartit. Segurament és vàlid per a la majoria de comunitats (no només la presó), on cada porta amaga la seva pròpia història desconeguda i indiferent per a la resta de veïns.

Tal faràs, tal trobaràs! (foster)

El protagonista s'ha erigit en guardià dels valors "cívics" que han de regir una comunitat, a costa de guanyar-se l'enemistat de tothom. Aquesta enemistat li passa factura quan necessita l'ajuda dels veïns.
Segurament a tots les escales hi ha algun personatge com aquest. Pel seu bé espero , però, que no es trobi en la mateixa situació o que els veïns estiguin més disposats a oblidar el seu antagonisme.
El relat ben estructurat i fàcil de llegir.
Les paraules clau ben posades

I aquí s'acaben els comentaris i comença el veredicte.
Totes les històries m'han agradat, però només puc escollir una, així que ho faré per criteris absolutament parcials (ho sento).

Perquè us demanava que em féssiu somriure (podia ser un somriure irònic, tendre, sensual, o directament un riure revitalitzador),