Repte LXXVI: El veredicte....

Repte LXXVI: El veredicte....


Bé, veig que aquesta vegada la participació ha estat més baixa, però selecta, clar! Per curiositat, us diré que els dos únics homes (o nens, vaja... del sexe masculí) que han participat s'han "retirat" abans d'hora. Bé, fora de mirna, que no sé si és noia o noi (però té nom de noia!). I del boigboig que no el penso considerar (i que no sé si és noi o noia, tampoc).

Anem a fer uns breus apunts del textos, sense compassió (o si):

boigboig Però tiu, tu que et creus, participant en el teu propi repte??? Que et penses, que et donaré el premi a tu? De totes maneres, la idea és bona. Pensa-hi més, a veure que en surt.... :-)

Yáiza L'amic invisible : la descripció que fas de l'amic invisible a l'escola és prou bona, que fa poc que ho has viscut? (ho dic perquè no sé la teva edat). Ara, això de pensar en regalar un destral... una mica rar... i que l'altre no s'estranyi, només li digui que és massa cara. Però m'agrada com descrius totes les historietes d'adolescents que enrogeixen per regalets, els "enamoraments" i tot això. Però pel meu gust li falta una mica de suc (el meu gust és molt particular).

Afrika Winslet El regal extraviat : M'agrada com ho has escrit, els diàlegs els trobo creïbles i frescos. Sí, fas una mica de trampa amb això del somni de la nena. A més no s'entén gaire de que són els regals: de Nadal? I els obre al matí? Clar, a casa meva fèiem "caga tió" al migdia per Nadal, però si un ho posa a l'arbre.... bé, ho donaré per bo, hehehe. El final es bo, sí, més interessant del que semblava en un primer moment...

Mandalf L'amic invisible: El teu relat, diferent, tal com et pertoca. M'ha agradat força, la idea és divertida, les paraules bé menys..... ja saps, la frase El fum i l'olor de l'oli roent eren erupcions invitades a la festassa de l'horror i de la mort m'ha semblat rarilla, per dir alguna cosa no massa ofensiva... he he he. El final, divertit. I ala, que com que no hi ets passo de comentar-te més.

mirna El caliu de cada paraula : El teu relat m'ha sorprès molt, de veritat. Principalment perquè el més fàcil per fer en un repte és una historia de ficció, però tu ens has fet una ressenya, un obituari, i a més totalment real! Això és el que m'ha sorprès més: el Sr. Pey i el seu diccionari realment existeixen! He de dir que no sé si és mort... (a Internet no ho he trobat pas). Les paraules, molt ben posades, fins hi tot destral, que era la més difícil en aquest context. I una pregunta: perquè no publiques relats a la web? O és que ets algú que si ho fa amb un altre nom??

Jeremias Soler Cartes liles : Nanu, s'agraeix l'esforç i la voluntat (bé, ja sé que ho has fet perquè estàs enganxat al repte). Però no et comentaré gaire, que de fet no crec ni que em llegeixis. El tema està bé, però no entenc que coi fa amb la rosa (fes-me un dibuix, si us plau): no es clava les punxes? A més ens quedem tots amb les ganes de saber més... Però la idea és bona. I ja està.

angie L'amic invisible : angie, angie, angie, és un relat autobiogràfic? hehehehe. Perdona la brometa fàcil, però és que estic una mica tonto avui. El teu relat està bé, les paraules t'han quedat ben posades. Però un cop de destral mortificava el seu ànim podria haver estat millor si fos un cop de destral feria la seva ànima, o una cosa semblant: mortificar és una acció que dura temps, i la destral és un cop breu i fort. La descripció de com un es va enganxant a Internet és bona: molt sovint és per una tonteria, però al final acaba essent el moment més important del dia. Però al final li falta una miqueta de alguna cosa.... perquè, les histories han d'explicar alguna cosa? Vull dir, quin és l'objectiu (a part de guanyar el repte)?

Leela La meva amiga Paula. : Bona, bona, m'ha agradat la descripció que fas des de l'òptica d'algú que no hi toca gaire des de petit. Si, recorda una mica aquell matemàtic de la peli aquella, no? Nash, es diu. Entre d'altres, clar, un tema recorrent... Però trobo que està molt ben escrit. El primer paràgraf és el que més m'agrada, perquè un no en té ni idea de que passarà. Això de que és casarien i seguirien juntes, molt bona. El segon paràgraf està bé, però costa una mica d'entendre. L'he hagut de llegir variïs cops, suposo que és perquè un no sap que està passant: canvies molt ràpid de registre, de temps verbal, de ritme... El final està prou bé, però un es queda amb el dubte de saber si realment ella ha fet alguna cosa, encara que una mica sonadeta si que està. Ah, i posats a malpensar, em sembla que hi ha masses morts al seu voltant com perquè sigui casualitat, no?


Apa, i ara sense més preambuls (n'hi ha massa i tot, no?), donaré el premi al repte 76 a

Leela!!

Apali, a preparar el repte LXXVII (o 77).

Boig!