VEREDICTE REPTE 70

Benvolguts amics,

Abans de res, demano disculpes pel retard. Ha estat un cap de setmana difícil i avui era de festa. Abans, però he entrat un momentet a l'ordinador d'un amic meu per si hi havia més reptes.

Bé. Com tothom ha dit per aquí, segueixo astorada per la qualitat dels reptes, per la seducció que em provoquen, pel coneixement que m'aporten.
Homes i dones de relats, sou uns creadorassos, i teniu la gosadia de demostrar-ho.
De moment, uns petits comentaris de les vostres obres:

Jeremias Soler. Allò que estimo de tu. 299 paraules. Un relat ben construït, on anem entrant com en un calidoscopi de sensacions i coneixements. M'ha costat una mica comprendre que tot el discurs és a causa de què el protagonista a qui va adreçat està a punt de marxar, i que el relat fa que, precisament, no marxi. L'estructura és interessant. Algunes frases són genials: "tot allò que es gran creix a poc a poc, sense grans eufòries"; o bé "a la mort m'hi abraço com una part més d'aquesta vida misteriosa i bella". Un relat d'un creador profund i sensitiu, que també aporta valors vitals als lectors.

Ambre. Aquella nit que em vaig quedar amb tu. 300 paraules. Un relat conceptualment bo. Molt ben escrit, molt ben descrita la nàusea. Tant, que es comprèn amb tota claredat que és la que dóna l'impuls a l'acció. Una acció que mou cap a "l'aventura plena en un escenari nou". Després d'aquest inici, el relat potser s'enrevessa una mica, però segueix tenint elements interessants. Potser el motiu per no haver "agafat la pasta" no m'ha acabat de convèncer, perquè el temor del personatge pot ser factible en qualsevol altra circumstància, no només a la garjola. Oi?

Jan des Val. Aquella nit que em vaig quedar amb tu. 277 paraules. Bon relat, la de la retrobada última entre aquest pare i aquest fill. Té l'emoció justa, ben escandida (mesurada), ben repartida. Expliques l'emoció del moment des d'un punt de vista un pèl distant, no ben bé des de dintre mateix. Tanmateix, té eficàcia, encara que arribi més a través de l'enteniment que de l'entranya.

quetzcoatl. Aquella nit que em vaig quedar amb tu. 300 paraules. Descrius vívidament l'escena d'un naixement, de manera rica, amb textures, temperatures, sensacions, estats del mateix temps. I ho fas des de dintre mateix, destriant-ne l'essència. Això és el que et fa ser una maga del relat. Ens situes al centre de la vida que palpita, de les reaccions que fan uns elements en contacte amb els altres, en col·lisió. Sempre ets una esgarrifança. I domines el suspens. Tot allò que expliques, saps preparar-ho d'abans perquè sigui un esdeveniment.

boigboig. Records d'una nit. 290 paraules. Història rotunda, concisa, sense cap vacil·lació, directa com una fletxa a la definició dels personatges, a la mateixa situació. Les paraules clau, com un seda. Una festassa de relat. I al final, se'ns desencadena una comprensió clarivident, una caiguda de teló genial. (Ei, boigboig, ehem... què va passar, després?)

marga. Aquella nit que em vaig quedar amb tu. 226 paraules. Un bon relat dels darrers moments d'una situació extrema. Ben narrat, ben composat, amb una mirada externa però propera. Veiem de la vora aquests personatges, l'un morir, l'altre viure amb el coneixement de la pèrdua, la relació feliç d'una vida comuna.
Però t'han faltat paraules, marga. Calia posar-n'hi com a mínim 250!



O sigui, que després de moltes disquisicions, se'm fa difícil triar un guanyador, però, és clar, he de decidir-me. O sigui, que aquest cop em decanto pel conte més concís, més definitiu i sorprenent.

Per tant, el guanyador és...


és...






és...




boigboig!

Vinga, nano. Cap al repte 71 i per molts anys!