REPTE LXIII: El Veredicte...!!!!

Benvinguts al veredicte del Repte LXIII.
Us convido a llegir els diferents relats que s'han presentat i els comentaris que n'he fet.
Demano disculpes si a algú no li agraden. Tingueu en compte que és només la meva valoració, modesta, subjectiva, i absolutament discutible...



qwark

Traces el ritme adequat per a un moment tan solemne. Converteixes l'espera angoixant en peregrinació envers l'essencial. L'últim cop magistral és el rebuig de l'elucubració esotèrica, insegura, antinatural, i qui sap si autocreada o revelada... T'enganxes en allò que és simple, segur i bell, i amb això en tens prou, acceptant la teva realitat de fulla enduta pel vent... L'última posta de sol sense pressa... només vols això. Genial.


Mandalf.

Carpe Díem Mandalf. Vivim en el present. Som present. Que cadascú esculli entre el present el passat o el futur. En Mandalf tria el present, i jo també; no hi ha res més. Per alguna raó que se'ns escapa, la percepció de la realitat sensible que apareix a la nostra consciència va lligada al present. El present que es fa conscient i desapareix per a donar lloc a un altre present. El passat només són records, el futur el present que vindrà... Molta gent viu pendulant cap al futur o ancorada en el passat, i per això no viuen. Ben expressat el missatge, amb l'estil planer que et caracteritza.

Conxa Forteza.

Un argument interessant, el d'una persona que fingeix la mort i acaba morint; mor de debò, encara que no ho esperava.
I mor per desconfiat, tot i que tenia raons per desconfiar... Mor per un afany de conèixer, i qui sap si controlar, l'endins dels que l'envolten: "...vull sentir les seves reaccions..." Ai...! si no ens capfiquéssim tant per l'endins dels qui ens envolten...!
El relat té el ritme correcte, potser s'endevina el final abans que arribi... La generació actual hem vist tan cinema, i tanta televisió, que fins i tot la nostra manera de llegir n'està afectada, i cada vegada és més difícil sorprendre'ns.

Quetzcoatl.

La imatge de la torre piramidal, fosca, alta, buida, pinta el relat de la fredor de la mort. La incertesa de l'home que sospita la fi, la por a la desaparició i sobre tot al sofriment.
És un relat correcte, molt ben escrit; el problema, però, és que la Quetzcoatl em té acostumat als relats genials.


Angie.
Poesia dolça, sobre la mort, amb el missatge manifestament expressat de viure l'instant sense por; potser el que no m'agrada (no vol dir que no estigui bé sinó que no m'agrada) és aquesta claredat en l'expressió de les idees. A mi m'arriben més les poesies o els poemes que mig amaguen el missatge, o que l'expressen indirectament a partir de les imatges o dels colors de les paraules. És massa directe. Però ja et dic que parlo purament del meu gust personal.

Boigboig
Una altra vegada em fas riure de debò. Un relat amb molta gràcia, molt ben escrit, quan es llegeix no t'hi trobes cap mena d'obstacle, elabora la frase adequada, amb un ritme àgil, expressiu, fàcil de trobar. El tema no és ben bé el de reflexionar o pensar que es fa abans d'una mort segura, però és evident que el pobre Jeremies del relat té por de debò i es veu gairebé mort. Té possibilitats, i que consti que si arribes a guanyar no serà perquè et tingui por...

Foster.
Em quedo amb el dubte se si finalment l'avió s'estavella o no. El relat està correctament escrit. Manté la incògnita del missatge del neó iridescent fins al final, però potser aquesta incògnita s'intueix pel tema del repte, s'intueix massa fàcilment, o bé no desperta en el lector suficient curiositat, per la qual cosa no augmenta la tensió del relat.


Manila.
Té algunas frases plenes de genialitat: "Camins clars entre esbarzers" "La força d'un home que em polsava" "qualsevol moviment era en espiral, i es cloïa una rotllana i n'empeltava una altra, i se succeïen obres, amors, viatges, planificació i desconcertant atzar..."
Aquestes expressions tenen molta força, són boníssimes. Cada vegada m'agrada més com escrius. L'únic problema que li trobo és un punt de feblesa argumental, el fet que una malaltia pugui provocar una mort a una hora exacte, això trenca una mica el misteri de la vida i de la mort que no es pot concretar en un instant concret, com no sigui per execució.
Algunes frases estan una mica massa carregades, si a aquelles frases genials que he senyalat els acompanyessin altres frases amb expressions una mica més senzilles el relat seria perfecte, sempre parlant per al meu gust.

Marga.
De primeres es percep la voluntat poètica, i alhora excessiu carregament explicatiu. El final canvia amb brusquedat envers el dramatisme d'una mort segura... La buidor de la vida, aquesta persona en morir, la percep com la manca de pares, fills, amants, actes, possessions... la qual cosa trobo contradictòria amb la pau a l'ànima que sent al principi quan se sent satisfeta d'haver-se quedat a la cabana dels seus avantpassats, i amb el goig amb què sembla descriure la natura.

Pivoatòmic.
Bella elegia bèl·lica i romàntica. Penso que fluixeja una mica la puntuació, encara que això és secundari. És correcte, potser li falta una mica de tensió.

Defoe.
Se centra plenament en el tema del repte, potser millor que cap altre relat. De vegades hi trobo una excessiva repetició d'una mateixa paraula en una mateixa línia. Les quatre últimes línies del relat es fan una mica confuses.

FRAN's
Bona ambientació d'un relat "mafiós". En alguns punts, pel meu gust, trobo un carregament excessiu proporcionalment al que s'explica: "El seu front estava recobert d'una aglomeració de diminutes però innumerables gotes de suor" La suor no mereix tanta descripció, segons el meu parer, eh... ja se sap que en això dels reptes la visió subjectiva hi juga un paper important. L'últim paràgraf, des de "Encara no entenia..." fins "trista soledat" se'm fa difícil d'entendre i d'enquadrar dins del conjunt del relat.



Xavier Valeri valeri coromi

Ja has vist que t'he deixat per l'últim... per què deu ser...? Tu em vols matar... o què... suposo que el que vols és que et faci una crítica de la teva obra complerta... Quan acabi de comentar els teus relats els portaré a la "uni" i demanaré a veure si em convaliden alguna assignatura de filologia catalana a l'autònoma...
En fi... és broma eh... però déu n'hi do...
De primeres m'ha costat veure si estractava de rectificacions d'un mateix relat o si eren relats diferents.

Els afusellats de Besalú (el de les 01:06): Relat correcte, si bé, em penso que li falten les paraules exigides. A banda d'això, el trobo escrit amb un estil molt informatiu, sense passió, sense tensió; exclusivament transmissor d'informació.

Sense títol ( el de les 01:01) : tampoc no té les paraules exigides, i li trobo les mateixes característiques de l'anterior relat. Pel meu gust, li manca sal. Potser té un xic més de sentiment.

El liberal (el de les 09:17): Tota una exposició de tortures, potser dites sense l'horror o el sentiment que algú condemnat a aquesta mena de suplicis podria expressar. Em resulta una mica confús el canvi de temps verbals. Comença en futur, i acaba en passat; potser vols dir que quan explica l'últim paràgraf ja li han aplicat la pena. Continuo observant un estil informatiu, periodístic, li falta pebre.

El criminal. ( el de les 10:02) És interessant observar el paral·lelisme amb el relat del liberal, al liberal el torturen, al criminal no, i fins i tot els mateixos que van torturar el liberal arriben a fer servir el criminal per a objectius obscurs. Continuo veient un estil mancat de transmissió de sentiments, malgrat la informació sigui interessant.

L'obrer. (el de les 15:19) El mateix estil dels anteriors relats. Val a dir que és una constant el fet de no posar las paraules clau.

Des de la torre (el de les 17:03): En aquest relat hi veig potser una mica més de sentiment; li continua faltant profunditat, pel meu gust.

El camp de blat (el de les 00:16): Aquest relat té més pebre i més sal. Hi ha un xic més de passió en les descripcions que en els anteriors. No és que digui res més del que diu, però és correcte.

I prometo que si em toca proposar alguna altra vegada un repte demanaré que cada autor en presenti només un... Oi que m'enteneu?

I ara... el moment de la veritat.
¿Qui ha guanyat?



De primeres he triat cinc semifinalistes:

Qwark
Mandalf
Quetzcoatl
Boigboig
Manila



Després tres finalistes:

Qwark
Quetzcoatl
Boigboig



I finalment, després de molt rumiar, m'he decidit per:

Qwark...

Apa...!!! a preparar el repte LXIV
I que per molts anys segueixin els reptes.