Inici > Fòrum > Veure intervenció

Per poder intervenir al forum has d'estar registrat, registra't o connectat si ja ets usuari de relats

Detall intervenció

XLI

Intervenció de: aleshores | 21-06-2026

Em seguiran com cintes desplegades
rius i camins fins a la meva nit
i amb arrels d'ombra ben endins del pit
l'angoixa de les coses oblidades.

Respostes

RE: XLI
aleshores | 21/06/2026 a les 12:06

[Respondre]

En tu mateix em cercaràs debades,
pàl·lid que vas morir esfereït:
tot el meu fang amb el teu fang junyit
apartaràs amb mans desesperades.

RE: XLI
aleshores | 21/06/2026 a les 12:07

[Respondre]

Encar viuré, entre boires presa,
secreta flor en l'aire dolç suspesa,
i l'alba miraré de fit a fit.

RE: XLI
aleshores | 21/06/2026 a les 12:09

[Respondre]

Em giraré només una vegada,
de tants estius, de tants estels cansada,
per deixar el branc com un ocell ferit.

"Agonia de llum"

RE: XLI
Prou bé | 22/06/2026 a les 08:28

[Respondre]

Cap agonia en llegir-ho! Un gran plaer!
Amb total cordialitat

RE: XLI
aleshores | 22/06/2026 a les 10:51

[Respondre]

Mercè Rodoreda.

el XXXIX diu així:
Mira el lilà desfet i la ridorta
a l'ombra del capvestre tristament,
gira les fulles, amb els dits, el vent
i xiula baix davant de cada porta.

RE: XLI
aleshores | 22/06/2026 a les 10:53

[Respondre]

El poble és blanc pdrquè la lluna és blanca;
camins enllà el vent se'n va tot sol:
l'atura el cant punyent del rossinyol
i un brot extasiat en una branca.

RE: XLI
aleshores | 22/06/2026 a les 10:56

[Respondre]

Però no sap que tot el bioc sospira,
qur, de l'arrel fins al cimall, estira
la blanca sang dels arbres de la nit,

RE: XLI
aleshores | 22/06/2026 a les 10:56

[Respondre]

que l'herba creix on mor la violeta,
que de la vall a la muntanya, espleta
oftiga terndra, romani florit.

RE: XLI
aleshores | 25/06/2026 a les 08:37

[Respondre]

XXXVIII
I jo que al lloc d'amor era tornada,
vaig adonar-me que no era jo:
per l'esbarzer,, pel riu; per una flor
sola i només de sledat voltada.

RE: XLI
aleshores | 25/06/2026 a les 08:39

[Respondre]

Agonia de llum! Tèbia agonia
d'un aleteig sobtat en el pollanc,
d'un tremolor en la flor color de sang
que en l'aigua sense cel es reflectia.

RE: XLI
aleshores | 25/06/2026 a les 08:40

[Respondre]

Alta vingué la nit; tranquil·la i alta;
damunt la rodonesa de la galta
lliscava amarga la dolçor del plor.

RE: XLI
aleshores | 25/06/2026 a les 08:42

[Respondre]

Fugir!...deixar i fugir! Si m'aturava,
dreta al mig del camí, l'aire em portava
panteix de fulles i sospir de flor.

Respon a aquesta intervenció

Publica el teu relat en català a www.relatsencatala.com

Nous recomanats editora

Últims comentats

Nous més llegits

Nous més comentats

Nous més votats