x llpages i SrGarcia a propòsit del relat L’home que volia matar la mort.

Qualsevol relat l’escriu sempre el lector amb la seva mirada.

La mirada de l’escriptor del relat moribund, desproveït de qualsevol mena de pèrfida humilitat, ha intentat un assaig filosòfic. Com tots sabem, l’objectiu de la filosofia és desfer els malentesos causats pel llenguatge que, afortunadament pels filòsofs, cada vegada són més quantiosos i més malignes. De tots els conceptes genèrics que no tenen un clar significat real, sensitiu, com amor, amistat, llibertat, etc, n’hi ha un, la mort, que, tot i tenir un clar significat en la realitat, ningú en pot certificat el seu abast sensorial. Per il·luminar aquest concepte he optat pel mètode de reducció a l’absurd, aplicant-li el seu propi efecte, que per a major dificultat, des d’un punt de vista epistemològic causal, no té cap mena de sentit.

En la gènesi del relat també hi ha influït l’exagerada magnificació dels sentits i del seu subconjunt sensonímic, els sentiments, en totes les àrees de la comunicació, amb el clar objectiu de exiliar la capacitat de raciocini a les àrees de la ciència. El propòsit és disminuir les defenses racionals per augmentar la capacitat de control sobre la població.

El que heu entès del relat i el que entengueu d’aquesta explicació, naturalment, és cosa vostra.