Votacions RPV 228

gràcies per participar.

Els poemes presentats són:



1.Vent

S'esmuny el vent
pels forats de la runa,
per tota la desfeta
que va restar.

Per sota el temps
les dovelles s'engrunen
s'ensorren les parets,
cau el teulat.

Ho observem
en la tarda abatuda,
tan incomunicables
com arrasats.

L'amor va abatre's
d'un cop de catapulta,
de tan inexpugnable
i emmurallat.




2. Pel·lícula ( o Seqüències vívides)

Tan sols ens restava ser testimonis dels retalls fets moviment
En el conjunt de seqüències que formaven una pel·lícula, i vàrem
Fer-ho aquella tarda. Semblava fàcil, en un principi, però el difícil
Era compaginar l'entrellat i la trama, enmig d'aquell laberint.

I ens vèiem reflectits en cada escena, inclús en els moments
De discutir, entre frases ben obscures i insults esmoladíssims,
Que ens provocaven vergonya i manllevar-nos aquelles ganes
De riure i de mirar-nos en qualsevol segon de la projecció. Sí,

Ella no sabia com agafar una crispeta, ja quasi tèbia, del plat
Col·locat en terra de ningú, com si el simple contacte li semblés
Un esforç sobrehumà, que no sabia ni començar ni concloure.

I, en veure l'assassí i el seu ganivet, vàrem entendre-ho tot,
I va ser en aquell precís instant en què la seva mirada va trobar
Els meus ulls esbatanats, i va ser el primer cop que quedava muda


En mirar-nos, per última vegada.




3. Cercles

Hi ha vida en el silenci. I una llum que envaeix fins els petits espais oblidats del món. Una banda sonora insòlita ens agombola quan som feliços, quan estem tristos, fins i tot, quan morim. Com la bellesa d'existir un instant i desaparèixer. Ser ínfim, i passatger que passa per una vida plena de moltes coses i buida de tot.
D'altres també ho saben. No és cap secret malgrat no diguin res. Callen i observen la bellesa de la destrucció i tenen fe en una salvació redemptora. Quelcom que sacsegi la consciència adormida. Somriuen i semblen éssers nous i en ells, tot recomença. Un cercle invisible i perfecte es dibuixa incansablement.



4. T'he vist

Jo l'he vist aquesta peli...
l'he vist i ara
no recordo com es diu.

Sí, és aquella de la noia
que descansa entre pètals de rosa
i el veí que se la mira
però ja es creu massa gran
per a un llit fet d'amor
de roig sang i follia,
que ha deixat escapar,
fa temps, de casa seva.

I la filla s'enamora
d'un estrany
que veu voleiar
una bossa de paper.


Jo l'he vist aquesta peli...
però ara, no recordo com es diu..


De bell nou gràcies
Podeu votar dos poemes.
fins demà a les dotze de la nit,
Abraçada forta