vaja, gypsy, veig que l'has encertat

Encara que sembli mentida, no ho havia fet mai, o si més no no recordo haver-lo llegit mai abans... i m'he sorprès molt... A veure, jo sóc el primer que proclamo els beneficis mentals d'una masturbació ben feta, crec que és una manera d'estimar-se a un mateix, de desenvolupar la imaginació, d'alliberar tensions, de gaudir de fantasies que no poden ser realitzades a la vida real... per tant de tabú res de res... El que m'ha sorprès és com un... escrit amb tan poca força literària sigui dels més llegits. No té cap mena d'elaboració, no commou (almenys a mi no) No fa pensar (almenys a mi) No m'aporta res de nou... i en poques paraules no m'agrada. Que no se m'enfadi la Tiamat... no vull ofendre escrivint això, però haig de ser sincer. No nego que hi hagi algú a qui agradi, i que trobi que és poesia ultramoderna experimental i uns quants adjectius més... i jo ho respecto. Però a mi no m'agrada. I sospito que el gran nombre de lectures es deu al títol, a la temàtica i a la polèmica.
No obstant això, jo respecto aquest relat i qualsevol d'altre, crec que tenen dret a ser... però sense gaire manies dic que no m'agrada.

I respecte els relats no llegits... bé hi ha mètodes per ser llegit: campanyes de màrketing, participació als reptes o al conte. Llegir i comentar a molta gent (t'acostumen a tornar el comentari). Escriure bé. Intentar que els teus relats agradin... Crec que aconseguir ser llegit és un repte motivador. És normal que a uns els llegeixin més que a d'altres, la vida i la selecció natural funcionen així... i per això hi ha evolució.
En fi, és una opinió.

Em sembla molt bé que es facin propostes, sempre resulta interessant i de vegades es poden aprofitar totes o part d'elles... és qüestió de rumiar-ho!

Respecte a " tenir algun sistema per conèixer nous autors, com diu ell, tothom escriu per ser llegit " crec que una bona manera de donar-se a conèixer és que l'autor que desitja ser llegir i comentat comenci a llegir d'altres autors i comentar-los...

Tal com vaig dir l'altre dia en un comentari a un autor/a al que llegia i comentava per primer cop: "Potser et convindria plantejar-te el fer tu mateix/a comentaris a d'altres autors/es i tornar els que et fan: els altres escriptors d'aquest web que escriuen, com tu, també agraeixen saber-se llegits i rebre impressions sobre els seus escrits... i, en general, són bona gent, que torna les visites! "

A veure si m'explico: Hi ha alguns autors en aquest espai que només publiquen, però mai no comenten perquè no desitgen fer-ho... evidentment, es trobarien en una hipotètica llista de "menys comentats", però resulta lôgic, no? I en aquest cas, els autors i comentaristes "actius" haurien d'acudir a comentar-los?
No tothom té la mateixa intenció quan publica i totes elles són molt respectables; per tant, crec que és el propi autor qui ha d'indicar quina és la seva actitud, iniciant-la... No us sembla?

Només és una reflexió: si no la trobeu oportuna, obvieu-la, si us plau!

Una abraçada afectuosa per a tothom que la llegeixi,
Uq

que no es relataire ni escriu, és moolt de ciències, em diu que ell faria: obligatoriament i per no perdre la connexió, comentar un relat nou almenys un cop a la setmana de gent no llegida.

2ona opció: per cada relat publicat tenir la obligació de comentar-ne dos d'obligatoris que serien dels menys llegits, llista que faria Omatech i un tercer comentari, lliure. I si se'n volen fer 1000 de comentaris, doncs perfecte.


No ho sé, el meu marit és tipus dràstic i bèstia, però creu que la gent nova té dret a ser llegida.

petons!

jo li he preguntat, no sabia que dir, ja.