Una idea tinc

Sóc nova per aquí, però ja t'he llegit una mica.
A vegades a la teva edat també em deprimia. Manca d'amors?
Aleshores imaginava -llàstima que aleshores no escrivia- una història apassionada i tendre on la protagonista era jo, o era la jo que voldria ser. Una història que inevitablement acabava sent una mica calentorra.
Més tard explicava el conte als companys.
I més d'una vegada algun noi se'n va adonar de les necessitats que tenia, que eren complementàries de les seves. I com a les meves històries -de moment només en tinc una de penjada que parla de sentiments d'una noia una mica més jove que tu, que és la jo que hagués volgut ser-, tot acabava bé. Més d'una vegada.
Si m'animo algun dia redactaré alguna d'aquestes històries, encara que hauré de buscar una manera més poètica d'explicar el final.

Aurora