Societat(Doneu-ne la vostra opinió)

Tens molta raò noia.
Estem vivint amb una societat plene de violencia i ni hi ha ningù que pogui estar tranquil ni tant sols a casa seua.

FA temps q estem en crisi... no és res normal. Començant per llençar els papers al terra i acabant per cremar indigents.

maltractats pel seu marit/ pare...
em fa por aquesta societat, des de sempre

Vivim en una societat dominada per una minoria per la qual sols compten els diners i les ànsies de poder.
El pitjor és que quantitat de gent els fa el joc perquè són políticament correctes.
Aquesta minoria lluita amb tots el mitjans per mantenir-se, sense cap maia a l'hora d'infiltrar-se i manipular grups que els hi haurien de ser els seus oponents.
A la pràctica, qui treballa per una societat millor, sense violència, acaba sent una minoria.
Sé que molta gent, especialment jove està disposada a treballar per un món millor, per canviar la societat. AL més joves us diria que endavant, i que sobre tot no us deixeu manipular, treballeu només on les vostres opinions siguin tingudes en compte, que sinó podrien estar fent feina pels altres.
Per eradicar la violència, cal el treball de tots dia a dia, especialment a l'escola que és on es formen les persones.
Aquests assassins, segur que van anar l'escola, i segur que hi ha algú en ella que té una part de la responsabilitat, per no haver-los sabut educar.
Els que sou joves i aneu a l'escola, el millor que podeu fer en casos com aquests, és prendre la iniciativa, ningú no ho farà per vosaltres. Reuniu-vos els que esteu disposats a treballar, analitzau la petita violència que hi ha a les aules, denuncieu-la i denuncieu també si un mestre la permet. Demaneu que els companys us ajudin a eliminar la que tots tenim dins.
Pot sonar a paternalista, però aquest discurs me'l vaig fer molt abans de ser pare, als tretze o catorze anys:
És essencial eliminar la violència entre companys que si no, es desenvoluparà fins a extrems terribles.
I conta els altres cal lluitar, però no amb la violència sinó amb la intel·ligència.
Ho deia Asimov en boca del seu heroi a la trilogia de a Fundació:
La violència és el darrer recurs dels incompetents
La violència del desgraciat que s'ha marginat però també la de qui exerceix el poder econòmic o social sobre les altres persones que no li han concedit.

Noia, no et ressenteixis, ets una persona amb molts sentiments, t'he llegit. Les experiències poden ser dolentes, però la teva vida és la teva i desitjo de tot cor que la visquis en pau i llibertat, que te les hauràs de guanyar, però són el teu dret. Recorda que no estàs sola en la lluita, cerca sempre els companys. I t'ho demano en nom dels meus fills i els que els succeiran, has de treballar per canviar el món. És possible.

Una abraçada de part meva i de la meva dona i filla que estan aquí llegint el que acabo d'escriure.