rínxols d'or!!!

ahhahahahahaha!!!

jo també estic entusiasmadaaa!

Quines tardes em venen a la memòria! Visca!

Aix, Ieps! Que les tardes/nits del desert eren vostres.Jo, vellet del sud, em sembla que mai vaig participar a l'oasi. Em queia lluny. Però també recorde les intervencions amb "entusiasmada nostàlgia" (cometes i més cometes) de tots aquells que encara considere amics- uns virtuals i d'altres coneguts "in person" (con deia la "gipsy").
Recordar no és dolent.. però cal viure el present. En són vint-i-no-sé-quants en la primera embranzinada d'un mort/viu (Jo diria més bé d'aquell REPTE que s'havia pres unes vacances llargues) que sembla que re-viu... El futur dirà!

Au, ja he fet la meua 'parrafada'.

Salut i rebolica!

com deia un del meu cau, quan era jove, sembla un sopar de velles glòries!! :-)

però que podem repetir sempre!