Repte Poètic visual 372 Recapitulació de les votacions

Disculpeu la meva errada. Ja podeu votar de nou dos poemes per ordre de preferència.

1. L'enlairament del tronc

Qui guia el llapis si el traç
configura el foc dels mots
arrencant bocins del cos
mistèric de la veritat?

Qui l’escapça quan vol ser
la llum que allunya la por
esventrant parets de rocs
estamordint malvestats?

Bulb de la fusta d’un tronc
tòfol del tòpic excels
que genera el seu vigor
quan s’enlaira cap els cels.

Negre grafit que de nit
il·lumina el firmament;
vera paraula incessant
quan escometem el vent.

2. Traç

Es van complir els somnis?
L’esmolada punta de carbó
adés i ara,
calcant, copiant, imaginant,
ha guixat alguns traços
prou perennes?

No importa, aleshores,
que tot s’hagi desfet en serradura,
que no quedi ja fusta
i que com un vano
obert, s’elevi en espiral
de la viruta.

3. El llapis

Vinga fer encenalls
del llàpìç sense punta,
a fí de fer-lo servir
fins que la punta aguanti.
I tornem a fer encenalls
de la noble fusta del llàpiç.
Gargots,números,lletres,
o potser dibuixos, paraules, poemes,
plasmat en el paper
qui sap que ens dirà,
fins el fí dels seus dies
enjogassades amb el vent
volades serradures.

4. Escriure

a Don DeLillo

Tinc un paper, necessito un llapis.
Ben poca cosa, capaç d’una gran creació.
Escriure. El que veig i no veig, el que sento,
per tornar-ho a veure i sentir-ho.

Pensar. Treure la pols dels pensaments,
entomar-los en carn i ossos, al viu,
fer-ne renglons de lletra i poesia, literatura.

Desfermar els lligams de la imaginació,
volar pels cels infinits dels somnis,
escriure damunt l’aigua com la brisa
o dibuixar mots a l’arena, làbil com es.

Cal fer punta al llapis, demana el paper,
delerós de lletres i paraules.
El llapis, llavors, voluptuosament es despulla
del seu vestit de fusta, amb brodats de filigrana.


5. Res surt del no res

Res surt del no res
I de qualsevol encenall
en pot néixer una història en un dia.

De qualsevol llapis esmolat
n’arranca el vol un vers,
o una dita.

De qualsevol escrit
es pot commoure un cor
o dibuixar un somriure.

De la tinta se’n pot deixar un llegat
I perdurar en els anys i segles
de moltes vides.

Del llapis se’n pot difuminar un relat
però suggerir-ne d’altres
esdevenint llegendes.


(Fora de concurs)

La fusta ens demana suavitat i determinació
i constància sense força aparent,
sense batzegades, ni precipitacions,
un gest voluptuós, humil, honest;


Un gir segur i un fregament sensual
de la fulla amb fusta,
un bes suau com un ball.


Només així la mina podrà
deixar empremta en el paper
i la serradura airosa dibuixarà
harmòniques, recaragolades,
giragonses.