REPTE POÈTIC VISUAL 294 - La guerra

La desraó de la guerra

Davant els uns dels altres
es miren amb supèrbia.
No es volen reconèixer
fills de la mateixa mare.

El formigueig és als dits.
Volen prémer el gallet.
Disparar amb el fusell.
Destruir l'enemic...

Es miren amb ràbia
els que eren veïns.
S'amararà la terra
amb sang innocent

On ahir era vida
Avui hi ha destrucció...

Foc i sang. Tolls de sang, rius de sang, tèrbola i enlluernadora alhora.
Sang inútilment vessada arreu i tothora, malaguanyada, freda ja:
se n’ha fet una taca esfereïdora, més punyent que el ressòl d’uns auguris nefastos.
És l’hora del teu reialme, Ares, Mart, Istar, Odín!
Ja vénen, de porpra abillats, ja ve el teu seguici triomfant,
per herois encapçalat i per covards, per soldats desconeguts,
però morts!

Odi i por. Menyspreu per malfiança: fatal equilibri dels codis del Talió.
Jocs de guerra atiats per un eficient Vulcà i per la discòrdia omnipresent.
El nostre món ha esdevingut una perillosa magrana, esberlada i a punt d’esclat,
i el seu oscil·lant ble només enyora l’escalfor d’un estúpid i contundent llumí.
Als fulls daurats dels protocols i a les ments de vellut dels polítics
hi ha un anunci intermitent de cautela: «no smoking».
I tothom fuma.

No massa lluny, els severs i hermètics déus de la guerra campen arreu
i, com fills malcriats, balafien els seus week end
emmetzinant, coercint, apallissant, ultratjant, linxant,
recollint i devorant morbosament bolets radioactius.

I el altres déus, els senzills, els venerables, els Déus,
somiquejant potser i parant la galta endebades,
són a la gàbia del colom
i rere les cromàtiques i lluents reixes de l’arc de Sant Martí
tan sols mouen el cap.