RE: Repte clàssic DCLXIII: L'escriptura nafrada. Comentaris

Els labertints ajuden perquè un camí recte és avorrit. Calen giragonses. Com, també, calen sortides. Cap dèdal no ha de quedar-se sense. Una sortida és una emoció que esdevé fil de comprensió entre qui escriu i qui llegeix i aquí es crea una esfera i amb cada lector n'és una amb parts iguals i unes de diferents. Allò del famós 'conjunt intersecció' de les matemàtiques dels anys seixanta. Gràcies pels comentaris i per l'aportació.

N'espero més. De la Bonnie, o no. I d'altre personal relataire que tanqui els ulls i SENTI que l'espantaocells l'empeny a escriure. Pot fer-ho des de l'estructura de l'inconscients, que resulta, vaig llegir que en té. Que lliga un inici amb un final, no se sap com. A vegades. Perquè, de maneres de fer, n'hi ha tantes...que s'embafa la literatura. I que així sigui...si arriba.


Trinitat en dia gèlid dixit. Gran dia.

Em sembla quehauràs de picar la closca, metafòrica o no, d'aquest personal relataire.
La Bonnie intentarà participar. Això m'ha dit.
Gràcies pels mots
Abraçada.

Clyde