RE: No us ho creureu...

Que bé, amb els temps que corren i tal i com està el pati! Vaques magres del somni del faraó que s'acabin ja i vinguin les grasses, que la gent de l'edat de la teva filla (jo en tinc un de 19 i mig i un de quasi 21) estan en edat de treballar i avançar. I els del trenta, els de quaranta, els de cinquanta, els de seixanta. Tota aquesta gent no pot caçar elefants, caçant una feina en té prou. És una cacera elefantina per a la vida, aquesta sí.

La meva mare te una filla que no troba feina i que avui,1 de Maig, fa anys, concretament 54 i aquesta filla... sóc jooooooooooooo!!!! però confesso que des de que sóc a l'atur estic fent una cosa que abans em vaig perdre: escriure molt més en aquesta nostra llengua tan guapa i procurar fer-ho cada cop una mica millor i sobretot tenir la sort d'estar entre vosaltres.
Gràaaaacies, sou el millor regal que puc tenir!
petons i abraçades
Marta

Enhorabona a la teva filla , Sílvia ! Avui , trobar feina és tota una proesa .
Petonets .

Felicitats!!!

Per alguna cosa es comença, agafant experiència i valorant que és allò que ens agrada més o menys, que és el que tenim més o menys capacitat per fer, amb què ens sentim més còmodes...
Jo ara faig el que m'agrada (de moment, més endavant ja ho veurem), però he fet feines que també m'han ajudat molt a evolucionar i de les que après molt.
El sou? Mira, faig un nano:
Els "mileuristes" estan trists, els aturats els hi han près el podi del protagonisme.

Anaïs

Enhorabona a la teva xiqueta, i a la il·lusió de la mare.

És molt afortunada. Espero que, si més no, trobi alguna passió en aquesta feina que ha trobat i li duri tant com vosaltres volgueu!

Ostres, quina cosa que trobar una feina on t'exploten i et malpaguen sigui considerat una sort. Trist, però cert.


Abraçadotes!

Doncs que la conservi! felicitats! (és important anar de mica en mica, per no crear falsos móns i valorar més qualsevol canvi a millor...)

angie