RE: LA TAULA PARADA. Opció a seure i compartir.

Hola Joan,

Jo, en el món que hem moc d'actes culturals, cant, teatre, etc., són moltes les vegades que he de felicitar.

Sincerament t'he de dir, que quan acabes de sentir un concert o de veure una obra, depèn de com ho hagis vist, en tens una opinió o una altre.

Pel cantaire, actor, director o el que sigui, és molt fred no felicitar-lo pel que acaba de presentar. T'hagi agradat més o menys, darrera d'allò que acabes de veure hi ha una feinada impresionant que només sap el que hi està ficat des de darrera del taló, mesos d'assaig, preparació de l'acte i tot el que va lligat al muntatge d'un espectacle.

Segons el meu criteri, el sòl fet de presentar-ho al públic, ja mereix una felicitació, ara, hi ha moltes maneres d'expressar-la: una cosa és dir "felicitats, us ha quedat bé" o "felicitats, m'ha agrada't molt, m'ho he passat molt bé. etc".

S'ha de ser sincer, tot i que felicites, no li expresses el sentiment que et pot haver causat, ja que et poc haver deixat fred o et pot haver desagradat, simplement el felicites per la seva feina, res més, quan veritablement has gaudit de l'espectacle o t'agradat realment, és quan el felicites i li fas comentari de la sensació agradable i positiva que t'ha ocasionat.

Quan veig una obra del meu fill, sigui escrita i dirigida per ell mateix o simplement dirigida, sap de sobres i coneix de molts anys la meva reacció quan ho acabo de veure. Segons li faig arribar la felicitació, ell mateix em diu: "mama, veig que t'agradat o mama, em sembla que no t'ha agradat gaire". Sóc el seu millor jutge, és la seva feina i no el puc enganyar, apart de que l'hipocrasia no entra en la meva manera de ser!

Una abraçada Joan i aquí et deixo el meu criteri.

Gemma