RE: Ei....i una cosa grossa....hehehe...

La Mena es va asseure sota la gran morera, ufanosa a l'estiu, de brancatge esponerós obert cap al cel, cada vegada més llarg, més pidolaire, més sabent el camí. L'arbre tenia al tronc un foradet i la Mena hi va passar la mà (imatge extreta copiar y pegar d'un episodi de la Pippi Langstrum, un dels meus ídols) i en va treure una bossa de caramels. N'hi havia per a tothom i per a tots els gustos (i no pas disgustos, cap dent corcada, cap enganxifamenta a cap paladar, que eren selectes i artesanals, segurament elaborats per follets de les arrels, aquells que saben fer tot cantant i rient, sota terra, il·luminats únicament i genial pels ulls de la gata Carmeta, tafanera al cent per mil i no folletívora (queda fatal!).

I així cadascú pot triar el seu caramel. N'hi ha de flor de carabassó, d'anís, de licorella (els antics faraons embogien per aquest sabor), d'escudella sense òs del moll (per allò de les vedelles ximples), de pera d'aigua (d'estiu, fresca fresca), de cafè fort fortíssim (per a tensions baixes i dormilegues), de cirera picota, de cirera cor de colom, de préssec de Calanda i de Cala no Anda, de cava Montferran, de formatge de búfala (bufa que fa fort!), de....blablabla (els millors: els de blablabla ;)))


Mena