RE: Critica constructiva, que en pensau?

Particularment, no crec que la tria entre una opció o l'altra s'hagi de convertir en una decisió general per a tots el relats. Entre altres coses, perquè la primera o tercera persona no són les úniques opcions vàlides d'escriptura.

També existeix la segona persona.

Sí, ja ho sé. És poc habitual, i difícil de dur a terme. Però també permet un lirisme força efectiu i un joc retòric que pot ser prou ric.

Com sempre, es tracta d'aplicar-ho amb encert.

En aquest cas de segona persona, ja que ho he plantejat, potser la part més important és la decisió de triar qui és aquest tu a qui dirigim el nostre discurs.

Superada aquesta pauta, podem elaborar un relat que funcioni. Crec jo.

Però tornant al tema de la teva pregunta. Particularment considero que la tria de primera, segona o tercera persona no és una elecció d'escriptura a nivell general, com ja he comentat, sinó que dependrà del tipus de relat que vulguem escriure. Dependrà també del punt de vista des del qual pretenguem construir la narració. Òbviament, també de la perspectiva.

Hi ha un munt d'elements que ens cal plantejar-nos abans de començar a escriure un relat. I en funció de les decisions que prenem envers aquestes qüestions, és quan arribem al convenciment de quina persona utilitzar.

És la meva opinió.

Salut!

LLIBRE

PS.- Jo he llegit alguns relats teus, i sí: potser alguns d'ells també funcionarien en tercera persona. Però és que el canvi a tercera, si vols fer l'experiment, no implicaria només una modificació dels temps verbals, sinó que hauries d'anar més lluny i variar la distància que has establert entre la veu narradora i el text. De totes formes, és un exercici interessant, si el vols fer. Ja ho veuràs!

Jo crec que en aquest cas depèn de l'autor i el to que li vulgui donar. La primera persona és més personal, allò més immediat, contràriament la tercera persona resulta més distant. En cas de dubte jo no sé amb quina em quedaria perquè depèn molt del to del relat. Jo també estaria per la crítica constructiva. És a dir aquella que et parla dels defectes simplement perquè més endavant hi hagi possiblitats de millora. Tant les carregades molt exigerades com els elogis pujats de to no m'agraden simplement perquè les coses no són tan positives ni tampoc negatives: predominen els grisos.

No sé si has llegit ·el quartet d´Alexandria" de Durrell, o el "truco" de trobar-te un manuscrit d´algú desconegut,etc, etc.
En literatura, ART, tot val si és bó, si té qualitat, i qui marca modes i tendències, em diràs?
- actualment TOT ES PUR MARKETING

cal fer de palanganero/a i ser mediàtic o tenir moltes, moltes "peles" i en comptes de gastar-te-les en festes , esmerçar-les en auto-promocionar-te.