RE: Comparteixo

Jo aniria mitja volta més enllà. Quan es prenen decisions, sempre en podem preveure unes conseqüències, però moltes vegades acaben apareixent altres conseqüències que no se'ns havien acudit.
Penso que cal valorar molt les conseqüències possibles de les decisions que prenem, principalment (al meu parer) per minimitzar danys a terces.
Però també penso, cal estar apunt per acceptar i assumir les conseqüències no previstes, que generen els nostres actes i decisions.

Moltes gràcies Joan.

Un tren petitó que corria que corria
Un tren petitó que corria sense por.
Qui vulgui pujar que s’afanyi que
S’afanyi qui vulgui pujar que
s’afanyi que se’n va.

Un tren petitó que corria que corria
Un tren petitó que corria sense por.
Qui vulgui pujar que s’afanyi que
S’afanyi qui vulgui pujar que
s’afanyi que se’n va.

Un tren petitó que corria que corria
Un tren petitó que corria sense por.
Qui vulgui pujar que s’afanyi que
S’afanyi qui vulgui pujar que
s’afanyi que se’n va.

.Un tren petitó que cor.ria que corria
.Un tren petitó que corria sense por.
.Qui vulgui pujar que s’afanyi que
.S’afanyi qui vulgui pujar que
.s’afanyi que se’n va.

.Un tren petitó que cor.ria que corria
.Un tren petitó que corria sense por. .
.Qui vulgui pujar que s’afanyi que.
.S’afanyi qui vulgui pujar que.
.s’afanyi que se’n va. .

.Un tren petitó que cor.ria que corria
.Un tren petitó que corria sense por. .
.Qui vulgui pujar que s’afanyi que.
.S’afanyi qui vulgui pujar que.
.s’afanyi que se’n va. .