RE: Ara no sé si pixo fora de test

Ara em sento malament i estrany.

Prudenci, escolta, llegeix-me el vers, que aquest serà per tu,
i tots els altres també ho seran.

He llegit molts dels teus poemes,
de saturn,
de sol,
de lluna...

però encara et queda un llarg camí per a poetitzar amb les paraules,
jugar amb tot un vers, o fins i tot amb tota una vida literària ben plena de llum.

Prudenci, company,
lluita per continuar el trajecte que et fa ser un immens poeta de cap a peus,
i no et deixis endur per una baixada de moral,
ni per uns moments d'angoixa,
ni per la tristesa que se'n deriva per uns instants de patiment...

i recorda que tot serà diferent altra volta,
quan de sobte torni l'alegria al teu rostre,
i tornis a reviure amb les mans el teu talent d'escriure,
i amb la teva paraula més nova, tornes a fer de la poesia la raó del teu viure,
del teu existir.

Prudenci, escoltta, llegeix per sempre tots aquests versos,
que només són per a tu.

Perquè aquest és el poema que m'ha sortit de dins del cor,
dedicat a tu, Prudenci.

Amb tot el meu afecte més sincer.

Marc Freixas

UNA FORTA ABRAÇADA COMPANY!!!

Aquest segon missatge és el poema més colpidor que s'ha escrit mai a Internet.

Perquè només és un poema. Eh que és això, Prudenci?

jo anava a dir lo mateix que n'Alexin, que per ventura vol dir que ha acabat la seva etapa a la plana, si només fos això rai ... esperem que no sigui més greu ...