però si la llargada no importa! oi??? n+

de vegades n'hi ha prou amb unes paraules i d'altres s'ha d'escriure una novel.la. Jo quan em poso a escriure tinc una vaga idea de l'extensió que ocuparà el guió que tinc en el cap però en alguna ocasió d'una idea original que en un principi només donava per a un microrelat al final n'ha sortit un conte. El lector s'ha de tenir sempre en compte. Si t'expresses i no comuniques el text només reflectirà la teva confusió. Els textos s'han de rellegir i si és possible demanar la seva lectura a una altra persona que no es dediqui o no sigui afeccionat a escriure.

La poesia t'exigeix concisió, capacitat de síntesi: dir poc i alhora molt, adjectivar el just, substantivar el mínim, treure o netejar mots supèrfluos, barroquismes a voltes innecessaris, òbviables, almenys relativament. Hi ha sonets, haikus, tankes i poemes considerats breus o molt breus (menys de 8 versos) esplèndids.
Però a mi normalment em surten poemes llargs (més de 15 o 20 versos...), perquè dins la poesia, m'agrada explicar una certa història, no exactament amb el clàasic inici - nus - desenllaç de la narrativa, però sí on hi hagi certa sequència, trama o com ho volgueu dir.
No crec, almenys en poesia, que hi condicioni el tema, sí un estil. Si bé la brevetat en poesia és un valor, inclús un recurs, positiu, també es poden fer poemes genials de certa llargada, desenvolupant una temàtica, siga la que siga. Per exemple, "In memoriam" de Ferrater és una obra mestra i es tracta d'un poema de més de 80 versos, em penso.
És tracta de com volem dir quelcom.
I la poesia en aquest cas, tal vegada no exigeix tant encapsulament (parlo de temàtiques), és, en aquest sentit més lliure o..."lliure".

Fidel

Encara que el Tema demani una certa extensió... utilitzo molt les frases curtes.... els punts i apart.
Per l'estil que practico y comunico.... crec molt en les frases curtes. Em sembla, que arriben més a la gent que ho llegeix.

Tant se val escriure un relat curt o una novel·la.

El que per a mi és important és escriure curt, no en el sentit de l'extensió de l'obra, sinó en el fet que les frases siguin curtes i que la densitat de significació per mot sigui elevada. El lector ho agraeix, acostuma a quedar millor, i a deixar-me més satisfet, que no pas l'escriure llarg (baixa densitat de significació per unitat de mot).

Però escriure curt no sempre és senzill, cal molta pràctica i bones lectures. Perquè som el que mengem.

Jo l'extensió intento encaixar-la segons el que escric, perquè ho escric, per qui ho escric; a més si es tracta d'un relat procuraré que sigui curtet però mirant que l'extensió no m'obligui a escriure'l massa dens.
Si es tracta d'un article d'opinió per premsa, és imprescindible estructurar-lo acuradament, donaré preferència que la meva opinió quedi clara.
Per la llargària de les frases no tinc cap criteri concret, no obstant penso que les frases poden ser curtes o llargues segons toqui, doncs el que veritablement és important és la puntuació i la construcció de la frase, ja que son dos coses importants per entendre clarament el que hom vol dir.
Que m'enteneu? És que no ho sé explicar. M'he quedat frustrat.

Molts bons canapés llargs i curts, amb la vostra participació, a la safata de COMPARTIR.
He llegit totes les vostres enriquidores aportacions i visca !!! visca el curt !!! i visca el llarg !!! VISCA LA COMUNICACIÓ !!!