per mariona, anna i sant anna i gesamí

Perdo
llapis i paper.


Massa sovint
oblido

besar les flors
que tant t'agraden.


Escolto
el que surt
del teu cor,

llegeixo
les dolces paraules
que m'escriu
el teu si.


Tanco els ulls
i vens a mi

amb aquell moviment
que tant estim,
que tant m'enamora.


Els meus llavis
troben el teu cos,

els costa
deixar de besar-lo,

saben,
com jo sé,

que quan
estan amb tu

estan també
amb la teva ànima.

Ella
no estima
el llapis ni el paper.

Ella,
com jo,

viu tan sols del bes

que engendra
la flor
del teu si.



estim
la flor del teu si


t'estim

t'estim molt