Per Angie, resposta al bon dia d'avui

Feia dies, més ben dit, mesos que no entrava a relats, per feina i/o mancat d'inspiració.
He volgut donar una ullada al fòrum i he vist la teva particular i alhora meravellosa forma de donar el bon dia a tots nosaltres, Angels. Fas sentir-nos estimats.
Potser ho fas des de fa molt de temps però jo ho he descobert avui.
M'ha agradat tant que he fet una resposta al teu breu però preciós poema, no ho vull publicar perquè està inspirat amb un altre, per això no el considero del tot meu.
Si no et sap greu, el faré servir per donar-vos a tots un "fins demà" o, si més no, "fins molt aviat":


"Ni el vent més fort podria emportar-se les mirades rialleres
ni la mar més tenebrosa, amb tots els vaixells fantasmes,
faran desaparèixer poetes ni les seves obres,
ans be, son ben ancorades al meu cor, per sempre més.

Pateixo, si. Encara que senti l'escalfor del teu costat,
pateixo per no saber si seré mereixedor de tenir-la,
si les meves moixaines trobaran el teu grat,
si la força del bes trobarà correspondència,
si et sabré estimar, perquè em sento estimat.

Si així m'ho demanes, no ploraré,
el foc intens que ens envolta desfarà la freda nit
tu seràs la meva pau i cansat de guerrejar,
parlant amb els ulls, escoltant amb el cor
també seré al teu costat."

x A. (r.b.)

Fins una altra estoneta.

errebe