Per a Lisboa i Kefas

Per a Lisboa:

En relació al teu comentari sobre el relat "Dips" (relat del gènere Assaig, que és una de les quinze categories establertes per als relats d’autor), presentat al RepteClàssic DCCLVIII, un desmentiment i dues petites crítiques:

El relat té exactament 400 paraules, seguint el criteri adoptat en els NanoReptes i ReptesClàssics almenys des que jo hi participo: el determinat pel contador de paraules dels processadors de textos, que és el nombre d’espais entre mots més un. Com sempre faig, a la còpia del relat a la meva pàgina d’autor hi figura, en cursiva i negreta, aquest aclariment: "Aquest relat ha estat presentat al RepteClàssic DCCLVIII (tema: EL PENEDIMENT) i consta de 400 paraules —entre elles 'saliva'— segons el comptador de Microsoft Word". Me’n vaig assabentar la primera vegada que em va tocar convocar un NanoRepte: jo comptava manualment el nombre de paraules, encara que fossin prefixos o sufixos lligats amb guionets o apòstrofs a la paraula principal, com no sé si hauràs fet tu ara, fins que vaig detectar-ne un que sobrepassava les vint i llavors em van aclarir que no ho havia de fer així, manualment, entre altres raons perquè comptar les 350 o 400 paraules d’un microrelat era molt pesat.

Però si, per la raó que sigui, a tu t’havien sortit mès de 400 paraules, hauria estat més elegant que m’ho haguessis notificat abans, a temps de corregir-ho, tal com jo havia fet amb Aleshores, que s’havia descuidat la paraula obligada "saliva".

Tampoc és que jo cregui que els comentaris crítics han de ser Tractats Literaris amb majúscula, de gran extensió, com m’he trobat alguna vegada. De seguida veiem quin ens agrada més, i es tracta d’objectivitzar-ho, de justificar mínimament el veredicte, com has fet tu ara. Però penso que, si en comptes de fixar el termini fins divendres 15 a les 22 hores haguéssis donat un dia més de temps, igual hauríem guanyat un quart participant.


Per a Kefas:

Aprofito l’avinentesa per adreçar-me a tu i repetir aquí la rèplica al teu comentari de resolució del RepteClàssic DCCLVII (tema: FER L’AMOR), que havia escrit a continuació i que penso, en no obtenir resposta, que potser no havies arribat a llegir:

Gràcies, Kefas, per haver-te molestat a reproduir, traduïda, la lletra d’una cançó francesa. És la que més s’assembla al fragment que recordo (almenys diu "Faisons l’amour, faisons la guerre" i no "Faites l’amour, pas la guerre", que és el més semblant que jo havia trobat) però li falta el retorn "Guerrillero!". Si a Internet hi ha algun video, digue’m el títol i miraré si em sona la música.

D’altra banda trobo injust que, només per la frase "Suposo que devíem anar a veure Maó, Ciutadella, el Toro, els monuments megalítics i la badia de Fornells" diguis que, més que un relat, és una postal de vacances. Per a mi és un record molt viu però alhora doloròs. Potser és que no he volgut carregar massa les tintes de la nostàlgia.