Per a l'Adélie:

Hem rebut un correu on ens demanen que e diguem amb bones paraules que no ets ningú per donar ordres de funcionament en el fòrum.

Veient aquesta entrada teva, estem del tot d'acord.

No volem ser jutges de res, hem plegat i no ens interessen les baralles de pati, i de qui té més raó o menys. Això que has fet en aquesta entrada teva, tu no ho veuràs així i aquest pot ser el teu problema, però és una pura i simple amenaça.

No tothom pot entrar cada dia al fòrum, no tothom té una vida de jubilat avorrit (com tu potser?).
No volíem dir-t'ho així, però d'aquesta manera, potser, reacciones i deixes a la gent que faci la seva vida sense haver d'estar pendent de què diràs per dinamitzar el fòrum.

El fòrum és per a passar-ho bé, no creiem que ningú vulgui rebre ordres ni que ens amenaci de prendre'ns res.

T'ho pots prendre com vulguis, però no ets qui per anar decidint qui té raó o no, qui pot fer, i qui no pot fer. Ni pel simple fet d'haver estat l'últim jutge d'un repte. Les coses es poden dir d'una altra manera, i com a molt, pots posar a parer de la gent del fòrum quina seria la millor sortida, no que tu prenguis decisions unilaterals que en cap repte s'ha atorgat mai a cap jutge. No és acceptable prendre decisions que podríem titllar de dictatorials.

Esperem no haver estat dictatorials nosaltres tampoc.

Relax i viu amb calma.

En un comentari al precedent "COMENTARIS I RESOLUCIÓ DEL REPTE CLÀSSIC DCCLXXXIX - 789 - BANY COMPARTIT" i en el relat "Relat obert", enviat però no publicat encara, manifesto la meva opinió sobre els temps morts en els reptes del Fòrum: ras i curt, els trobo insolidaris amb la resta de participants. Conseqüentment amb aquesta opinió, quan em toca convocar un repte faig el possible per minimitzar-los. Fa un parell d'anys, quan vaig començar a participar en el RepteClàssic i en el NanoRepte, sovint m'estranyava la gestió del repte i vaig haver de llegir diverses vegades que el convocant (prefereixo aquest qualificatiu al de jutge o àrbitre) podia fer i desfer al seu criteri. En canvi, ara resulta que obro malament: en què quedem?

Bé, vull ser objectiu i reconec que la vostra crítica té el seu fonament perquè, de fet, en emetre el "Veredicte NanoRepte 1092:EMPATIA", la meva gestió com a convocant es va acabar. És veritat que la present intervenció l'he feta quan ja no tenia cap autoritat sobre els participants, però també ho és que em quedava certa autoritat moral, diguem-ne responsabilitat, per les especials circumstàncies que van concórrer en el veredicte: com podeu comprovar, l'Helenabonals i l'Adélie havien empatat, i vaig optar per proclamar guanyadora la segona sobretot per la seva condició de novella, per animar-la a seguir concursant en el NanoRepte i altres activitats. Una cosa semblant va passar amb el NanoRepte 1091: Prou bé i jo havíem quedat empatats i, en comptes d'esperar a Versaleta, qui a tres dies d'haver-se tancat la votació encara no responia, a petició de Prou bé, a qui anava malament fer-se càrrec del nou NanoRepte, el vaig convocar jo.

Sempre que intervinc al Fòrum amb un avís com aquest, és que abans he tocat una altra tecla: si el destinatari ha facilitat una adreça email en el seu perfil, li envio un missatge previ; si no, l'avis previ l'incloc en un comentari al seu últim relat publicat, com també podeu comprovar que vaig fer amb l'Adélie ahir a la nit. Si malgrat tot creieu que ella s'ha pogut sentir amenaçada amb el text que encapçala aquesta intervenció, de tot cor li demano disculpes i li prego que accepti la substitució del text
"Et dono 24 hores més per fer-ho. Si segueixes sense donar senyals de vida, interpretaré que no t'interessa fer-ho i li passaré la convocatòria a Helenabonals, que havia empatat amb tu el 1092"
per aquest altre:
"T'agraïré que ho facis el més aviat possible. Si el que passa és que que no t'interessa fer-te'n càrrec, et demano que li passis la convocatòria a Helenabonals, que havia empatat amb tu el 1092."

Parlant d'un altre tema, un parell de comentaris:
1- Sóc perfectament conscient de ser un jubilat avorrit, amb més disponibilitat de temps que molts relataires que deuen fer mans i mànigues per conciliar la seva activitat a RC amb la feina i la vida familiar. Aquesta circumstància l'he reconeguda en diverses ocasions, al Fòrum i a la meva pàgina.
2- Però una cosa és que jo em reconegui com a vell avorrit (encara hi podria afegir altres adectius poc amables) i una altra molt diferent és que algú m'ho digui públicament. Aixó diu ben poc de la sensibilitat i l'educació de qui ho hagi fet, que a sobre manté l'anonimat sota l'aixopluc del col·lectiu Agrupació.Relataires.

Sensibilitat i educació que tu també hauries de conrear més sovint.

Bona nit, i tapa't!