Cercador
Versos de la veu salvatge
Un relat de: Cirerot- Compartir:
I
els boscos criden la tardor,
l'aire es carrega d'olors,
de fulles que respiren
i terres humits
que deixarien en ridícul
mil primaveres de sol.
II
àngels caiguts
d'un cel d'octubre,
òxid i rovell,
amor de galtes fredes
com estàtues de marbre.
vestigis d'un cor gravat
a la soca de l'arbre.
els boscos criden la tardor,
l'aire es carrega d'olors,
de fulles que respiren
i terres humits
que deixarien en ridícul
mil primaveres de sol.
II
àngels caiguts
d'un cel d'octubre,
òxid i rovell,
amor de galtes fredes
com estàtues de marbre.
vestigis d'un cor gravat
a la soca de l'arbre.
Comentaris
-
Ganes de tardor[Ofensiu]Helena Sauras Matheu | 12-09-2024 | Valoració: 10
Bon dia, Cicerot:
Uns versos on la tardor s'ha convertit en protagonista.
Ens envolta amb la seua olor i ens evoca ganes de sentir-la ja en plenitud a n'aquestes altures de l'any.
Un poema que demostra el teu alt domini en el camp poètic.
Veig que tens 112 publicats a RC, et començaré a llegir i ben segur que m'agradarà fer-ho.
Una forta abraçada,
Helena -
Intensitat[Ofensiu]Rosa Gubau | 10-09-2024 | Valoració: 10
Quin poema més profund i intens, transmet força i l'hora tristor. La llum dona pas a la foscor. Un excel·lent nivell poètic Cirerot
Salutacions.
Rosa.
