Detall intervenció

Nua en el temps

Intervenció de: pentinella | 04-10-2009


S'estira la corda tensa de la tarda
i el sol penja del filferro de l'estenedor,
es mou calenta la brisa amb olor de pinassa
i només el meu respir en trenca la remor.

Nua en el temps incommensurable,
amb la mirada nua traspasso el teu oblit,
de la teva terra he estat arrencada,
travessa el timpà del so el meu neguit.

Lluny, en la distància incomptable,
fa girs atordits l'ocell del nostre alenar,
la flor de tarongina és al meandre
que escola el temps que no es pot agafar.


Respostes

  • RE: MELOREPTE 78: De debò que no ho sabíeu?
    rnbonet | 02/10/2009 a les 18:05


    Tot són instants
    tènues, distants.
    Estels fugaços
    obrint els braços
    en temps i panys:
    heures de maig,
    la llum d'agost,
    fruita d'abril…

    Només instants.

    Quota de vida
    del tot burleta.
    Dolça dolçaina,
    gust de baladre,
    quincalla tendra.

    Alés morruts, menjapinyols
    d'eclipsi efímera;
    penyora ferma;
    casida amb molsa;
    respir de peixos.

    Ones gegants saltironant
    com tombarelles
    de sol i estrelles.

    Quietud del temps,
    tomb de parpelles.

    Paraules verges
    tombant titelles.

    Cara ben neta.
    Un toll d'amor.

    Al temps present
    -tardor encesa-
    tot són instants.



  • Nua en el temps
    pentinella | 04/10/2009 a les 19:48

    S'estira la corda tensa de la tarda
    i el sol penja del filferro de l'estenedor,
    es mou calenta la brisa amb olor de pinassa
    i només el meu respir en trenca la remor.

    Nua en el temps incommensurable,
    amb la mirada nua traspasso el teu oblit,
    de la teva terra he estat arrencada,
    travessa el timpà del so el meu neguit.

    Lluny, en la distància incomptable,
    fa girs atordits l'ocell del nostre alenar,
    la flor de tarongina és al meandre
    que escola el temps que no es pot agafar.

  • Plorar-te
    kispar fidu | 04/10/2009 a les 19:59

    Sota les cordes de pestanyes
    que m'estimen més del que tu a mi.
    Entre les seves entranyes
    exprimint-me fins la set secada
    de les gotes que delicades rellisquen
    per la sorra que despulla les onades
    del meu cos innocent somiador.

    T'estimo, no em deixis.
    T'enyoro, retorna.
    Morint-me, et moro.
    Decaient, sota els genolls.
    Somnis desfets rere cançons.

    Estima'm, enyora'm,
    en peces trencades
    que ploraren fantasies
    mai formulades.
    Sempre pensades.
    Sempre esperades.

    Rau, aquí, silenciosa
    sota les pestanyes
    dels meus ulls que et ploren.

    No els deixis,
    no em deixis.

    Plora'm,
    però al meu costat.
    (Amb mi).

Respon a aquesta intervenció

Omple les dades si vols respondre a la intervenció

Pots utilitzar els següents tags d'HTML: <a>, <img>, <em>, <strong>, <hr>, <object>, <embed>, <param>, <center>, <font>, <ul>, <li>.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: