La meva aportació al RPV 170

Em venia molt de gust fer també un poema, però no he tingut temps. M'hi he posat ara mateix i ha sortit aquest esbós de poema.

Guerra

La guerra apunta de dret contra tu
amb la seva violència esgarrifosa,
dona de cos ocult i mutilat
sota un teixit absolut de blavor fosa.

La guerra es cenyeix al teu pit
que ni tant sols alenar gosa,
i ni els cops que d’arreu sents venir
esquives dins la nul•litat que se t’imposa.

A cap indret on ets no neix cap cant,
només hi ha cops a plom, pesos de roba
amagant-te com un ésser delirant
que no poden suportar ni el sol ni els homes.

Dona suau, perfecció de la natura,
no tens cap més horitzó que ser vexada,
cap més tria que aquesta que et despulla
de la teva humanitat de deu sagrada.