Jo també he penjat les meves revisions (no+)

He modificat uns pronoms per fer més entenedor el relat, i no he seguit la teva versió al paràgraf en tercera persona: són els dos personatges que hi ha dins de l'habitació, reitero perquè sigui més entenedor.

Gràcies, malgrat tot, sobretot per la feinadassa!

R. V.

PS: no hi ha errors en el nom entre perèntesi ;)

"Oh foll Amor! Sols vostre nom m'espanta..."
"Cants d'amor" -AUSIÀS MARCH-

Ara a la tardor he trobat de nou la il·lusió per l'amor, com quan era un adolescent i m'enamorava de totes les xicones que em miraven. Fa uns anys em va clucar l'ull, jo tenia més de quaranta anys, i ella era una joveneta que acabava de complir-ne disset. Va ser tota una aventura, i a tothora escoltava el murmuri dels veïns: "Si pot ser la teua filla! On vas, verderol?" Jo feia veure, doncs així ho sentia, que el meu amor era un amor platònic, ja sabeu! l'amor per la bellesa, i no li tocava ni un pèl. Aleshores, van passar els anys i, a poc a poc, sense que me n'adonés, ella va anar creixent, i a cada vegada feia més goig veure-la. Ja no me la mirava com abans, i vaig tornar a sentir punxes al cor i bategades al cap; la sang em bullia dins de les venes, i ara comprenc que la meua dona de vegades es senta gelosa d'ella, que és tan bonica, que tot ho enlluerna amb la seua presència, que deixa bocabadats a tothom que la mira; dones i homes, joves i vells, fins i tot els orbs i els muts s'enamoren de la seua flaire, de la seua veu, del seu relleu suau com el fil d'aranya, el seu esguard tan pur com l'aigua de les glaceres que l'home mai no ha trepitjat... Per això comprenc a Isabel, car no pot lluitar contra la meua passió per...
LA POESIA!!!

***

3/SETEMBRE/2010