Fa molt i molt de temps...

En un lloc molt molt llunyà... Hi havia una princeseta que es va cansar d'esperar.

Res de prínceps ni d'aventures, res de dracs ni de masmorres: espasa al cinyell, queviures a l'ase i camins de carro per obrir amb la lluna. Però la princeseta es va adormir i la lluna es va fer nova i dels camins que s'havien d'obrir, l'ase se'n va oblidar. Només va quedar l'espasa, al costat d'un botí de queviures, resplendint de trista amargor sota la llum dèbil de l'aurora.

El primer raig de sol va despertar la princesa, l'espasa oxidada es va il·luminar: els camins continuen per descobrir, si continues cansat d'esperar.




EmmaThessaM