Enllaç al Nanorepte 1070

Com que ja no vindrà d'una, també contesto aquí mateix. Almenys ja he recuperat la tranquil·litat, sabent que el sistema d'equacions era indeterminat perquè admetia diverses solucions. A partir del teu nanorelat "Ordre d'allunyament", on tot encaixava milimètricament, pensava que a "Tonalitat en do sostingut menor" passaria el mateix i que coses irrellevants, com els tres mesos que portava el nou gerent en el càrrec (ni dos ni quatre, sinó tres) eren pistes a tenir en compte. Si llegeixes el meu comentari "Xocolata i enigmes de Iona" al poema "Xocolata" de Rosa Gubau, t'adonaràs de fins a quin punt m'havia embolicat. També vaig mirar si hi havia alguna associació entre tonalitat musical i color (percepció sinestèsica d'alguns individus) i crec que, en buscar la relació amb les emocions, tots dos vam anar a parar al mateix blog, "La Música que siento", de Manel Artero Badenes, on a l'entrada "Sentido y personalidad de las Tonalidades", a l'apartat del Do sostingut menor hi posa: "Sentimientos de ansiedad, angustia y dolor profundo en el alma, desesperación, sentimientos sombríos, miedos indecisiones, escalofrios. Si los fantasmas hablaran se aproximarían a esta tonalidad". Curiosament, ho vaig desestimar perquè em va semblar massa fantasiós: entre les tonalitats majors i menors sí que hi ha consens sobre la malenconia que provoquen les segones comparant-les amb les primeres, però entre les majors o entre les menors l'unica diferència és traslladar les notes d'una partitura cap als aguts o cap als greus, el mateix efecte que en una guitarra s'aconsegueix movent amunt o avall, sobre el mànec, aquelles abraçadores que anomenen "celletes". I acabo, perquè em sembla que m'he passat.