En defensa de les verdulaires i de les verdures.

Amics i amigues, companys i companyes en els mots,

No vull entrar en la polèmica que s'ha desenvolupat aquests dies, sobretot perquè no m'he assabentat bé i no voldria ficar la pota opinant sense prou coneixement de causa. Sí que vull opinar, però, sobre aquest ús abusiu, poc encertat i menyspreatiu del mot verdulaire i, en general, del gènere de les verdures i les hortalisses.

La senyora que em ven habitualment les verdures (la Dora, del Mercat de la Marina, Zona Franca de Barcelona) és una persona d'una discreció i d'una educació exquisides. Fins i tot en el mal pas que m'he trobat aquests dies, haver de perdre ràpid uns quants quilos per encabir-me en un vell trajo, ha demostrat la seva professionalitat, aconsellant-me i animant-me. He de dir que gràcies a ella el tràngol ha estat molt més lleuger. Per això em dol que es facin servir les paraules d'aquesta manera tan poc responsable i tan feridora.

Perquè, a més, el tema s'estén a bona part del món de les verdures i hortalisses. Per què hem de dir que una persona és una bleda? O què té d'equivocat una patata? I així moltes altres (tòfona, figaflor, bolet, rave, moniato...) que pateixen l'adjudicació de virtuts humanes negatives sense tenir-ne cap culpa. Reflexionem, germans i germanes relataires, proposem-nos pujar un graó espiritual i deixar de banda aquesta mena de negativisme i animadversió envers els éssers del món vegetal. Perquè, a més, una verdulaire, si l'emprenyem prou, es pot enfadar i donar-nos una bona plantofada, però les pobrissones verdures estan indefenses davant de les nostres atzagaiades!

Reflexionem, doncs, i siguem més prudents i assenyats amb els mots.

Boig