Deixa't anar al vent

Existeix un petit sot sota els teus peus
mal amagat per les anades i vingudes
d'un cos breu que aixeca pols amb peus distrets
i el va colgant a contracor, amb les sabates d'un altre.

No et podràs posar d'acord.

L'oblit és cert quan no el recordes,
quan fuges lluny sobre la corda fluixa de la joia
d'un instant que et fa sublim,
on les sinapsis volen lliures
i on les mans i els peus i el cor
no et demanen cap resposta.

Has trobat on arrelar per créixer enllà
tan vertical com puguis ser.

Salisalut!!

Deixa't anar al vent com el vol d'alosa
i entre les flors blanques asseu-te a somiar.
El vent farà fins els trets del teu rostre,
i la pell, suau, i l'esguard més clar.

Que l'aire del món et doni lluor nova,
que l'ample horitzó et doni la mà,
tot el teu cabal emmarca tothora,
entre el cel, obert, i el teu caminar.

Sàpigues triar la millor collita,
damunt el vent lliure, sempre cavalcant;
ales sorgiran del voler que et guia
i les incerteses s'esmicolaran.

"Engabiats com feres en la llum" (Carles Torner).
"Seran inútils les cadenes d'un poder sempre esclavitzant." (Lluís Llach).

Engabiats com bèsties cremades de llum.
Encadenats a mercè d'un sol matusser.
Circumval·lats dins les nostres xarxes
com peixos atrapats...
Ens atrapen feixugues raons d'estat o de mercat,
raons que posen maons rere façanes d'or fictícies,
monstres com ombres de foc electrocutades
per vigilar, per castigar, o per abatre el vol
d'un ocell juganer que balla sense atendre raons.
Encadenats i relligats.

Ara ja, estàtues sense mirada, sense somnis,
ara ja, fonts sense aigua, arlequins sense petjada...;
tan sols adoctrinats per la raó del consumir
o per endevinar les raons dels pits de la veïna.
On queden els ocells que niaven als nostres arbres ?,
Han marxat o han estat ja extingits
dins els oracles d'enquestes sense font ?
Més encadenats, més relligats.

I l'àgora que roman en silenci,
i els murs que s'aixequen com el sol,
i la mentida fabricada en sèrie
venuda i comprada a preu de rebaixes d'estiu,
que corre com l'aire brut que arrossega agosts
d'ensopides polítiques o ones negres d'abundància.
I més i més encadenats ...

I escassos de folles ales , persistim.
Persistim fabricant els millors avions
que més tard ens cauen a sobre
com la impavidesa d'un sol maldestre.

A ells els són molt útils les cadenes
d'un poder sempre esclavitzant.
I nosaltres, curulls d'insolacions i raons perpètues,
persistim encadenant-nos encara més.

I vosaltres em continueu parlant de món lliure ?

Ocell lliure per merèixer-te; T'admiro en excés per oblidar-te.

Les arrels de la follia s'endinsen i em regiren l'òrgan vital. L'explosió en solitud m'ofusca les venes. Depressió canicular. El cor, fred, em cau als peus. Vertigen zenital.

Avui m'he mullat sota el sol humit de tu. Caic en precipitació pels penya-segats de la teva costa. Els esquitxos em criden i m'aferro a una onada per no deixar-te.

La teva lluna regalima saviesa sota els acords del llaüt sobre la mar. Entre somriures simbiòtics ens abracem els ulls. La metgia de la teva mirada deixa petjada en el meu cor acabat d'asfaltar. Pell càlida, abraça'm, que estic gelada.

Afònica, surto de casa vestida de tu: lligada per sempre en cos vigorós i veu superba, m'enfonso en la teva carn sana. Em llenço sobre la teva ombra i m'adormo en la nostra ànima.

Fresc reny
crit ferreny
rovell que dol
en el somni del vol.

Lligat i deslligat
el cap et dóna respostes
fora de la realitat
ni sols quan t'hi acostes.

No veus els teus canells
quan bufa fort l'oratge
fent-te voleiar els cabells
ran la solitària platja.

-És un somni!
Crida l'enteniment

Tens els ulls clucs
ningú t'ha de sotmetre
mai faries com els rucs
no t'ho pots permetre.

Obres els ulls... i ho sabies.
No és cap somni
Ara veus que et fan mal els canells.
Per fi sents els grillons
que t'encadenen.

El temps ens deslliura
imatges que volen.
Són colors que ens marquen
com alba primera.
Aquella dels somnis.

Colors que se'n fugen.

Cadenes d'un temps:
colors que cavalquen
cadenes de joia
de bauma perduda.

El color, ben clar.

Cadenes amargues
de temps malperdent.
Colors que s'escolen
per dits de memòria.
Tonalitats de blaus
amargs de tempesta.
I grisos. I negres.

Vivim el present!