Detall intervenció

Deixa't anar al vent

Intervenció de: boeing | 20-08-2009


Deixa't anar al vent com el vol d'alosa
i entre les flors blanques asseu-te a somiar.
El vent farà fins els trets del teu rostre,
i la pell, suau, i l'esguard més clar.

Que l'aire del món et doni lluor nova,
que l'ample horitzó et doni la mà,
tot el teu cabal emmarca tothora,
entre el cel, obert, i el teu caminar.

Sàpigues triar la millor collita,
damunt el vent lliure, sempre cavalcant;
ales sorgiran del voler que et guia
i les incerteses s'esmicolaran.




Respostes

  • Cadenes
    Cargolsalalluna | 19/08/2009 a les 12:27

    Existeix un petit sot sota els teus peus
    mal amagat per les anades i vingudes
    d'un cos breu que aixeca pols amb peus distrets
    i el va colgant a contracor, amb les sabates d'un altre.

    No et podràs posar d'acord.

    L'oblit és cert quan no el recordes,
    quan fuges lluny sobre la corda fluixa de la joia
    d'un instant que et fa sublim,
    on les sinapsis volen lliures
    i on les mans i els peus i el cor
    no et demanen cap resposta.

    Has trobat on arrelar per créixer enllà
    tan vertical com puguis ser.

    Salisalut!!
  • Deixa't anar al vent
    boeing | 20/08/2009 a les 17:50

    Deixa't anar al vent com el vol d'alosa
    i entre les flors blanques asseu-te a somiar.
    El vent farà fins els trets del teu rostre,
    i la pell, suau, i l'esguard més clar.

    Que l'aire del món et doni lluor nova,
    que l'ample horitzó et doni la mà,
    tot el teu cabal emmarca tothora,
    entre el cel, obert, i el teu caminar.

    Sàpigues triar la millor collita,
    damunt el vent lliure, sempre cavalcant;
    ales sorgiran del voler que et guia
    i les incerteses s'esmicolaran.



  • ENCADENATS I RELLIGATS
    Fidel | 20/08/2009 a les 23:19

    "Engabiats com feres en la llum" (Carles Torner).
    "Seran inútils les cadenes d'un poder sempre esclavitzant." (Lluís Llach).

    Engabiats com bèsties cremades de llum.
    Encadenats a mercè d'un sol matusser.
    Circumval·lats dins les nostres xarxes
    com peixos atrapats...
    Ens atrapen feixugues raons d'estat o de mercat,
    raons que posen maons rere façanes d'or fictícies,
    monstres com ombres de foc electrocutades
    per vigilar, per castigar, o per abatre el vol
    d'un ocell juganer que balla sense atendre raons.
    Encadenats i relligats.

    Ara ja, estàtues sense mirada, sense somnis,
    ara ja, fonts sense aigua, arlequins sense petjada...;
    tan sols adoctrinats per la raó del consumir
    o per endevinar les raons dels pits de la veïna.
    On queden els ocells que niaven als nostres arbres ?,
    Han marxat o han estat ja extingits
    dins els oracles d'enquestes sense font ?
    Més encadenats, més relligats.

    I l'àgora que roman en silenci,
    i els murs que s'aixequen com el sol,
    i la mentida fabricada en sèrie
    venuda i comprada a preu de rebaixes d'estiu,
    que corre com l'aire brut que arrossega agosts
    d'ensopides polítiques o ones negres d'abundància.
    I més i més encadenats ...

    I escassos de folles ales , persistim.
    Persistim fabricant els millors avions
    que més tard ens cauen a sobre
    com la impavidesa d'un sol maldestre.

    A ells els són molt útils les cadenes
    d'un poder sempre esclavitzant.
    I nosaltres, curulls d'insolacions i raons perpètues,
    persistim encadenant-nos encara més.

    I vosaltres em continueu parlant de món lliure ?




  • M'encadeno a tu
    jacobè | 24/08/2009 a les 12:06

    Ocell lliure per merèixer-te; T'admiro en excés per oblidar-te.

    Les arrels de la follia s'endinsen i em regiren l'òrgan vital. L'explosió en solitud m'ofusca les venes. Depressió canicular. El cor, fred, em cau als peus. Vertigen zenital.

    Avui m'he mullat sota el sol humit de tu. Caic en precipitació pels penya-segats de la teva costa. Els esquitxos em criden i m'aferro a una onada per no deixar-te.

    La teva lluna regalima saviesa sota els acords del llaüt sobre la mar. Entre somriures simbiòtics ens abracem els ulls. La metgia de la teva mirada deixa petjada en el meu cor acabat d'asfaltar. Pell càlida, abraça'm, que estic gelada.

    Afònica, surto de casa vestida de tu: lligada per sempre en cos vigorós i veu superba, m'enfonso en la teva carn sana. Em llenço sobre la teva ombra i m'adormo en la nostra ànima.



  • No calia!
    Galzeran (homefosc) | 24/08/2009 a les 16:51

    Fresc reny
    crit ferreny
    rovell que dol
    en el somni del vol.

    Lligat i deslligat
    el cap et dóna respostes
    fora de la realitat
    ni sols quan t'hi acostes.

    No veus els teus canells
    quan bufa fort l'oratge
    fent-te voleiar els cabells
    ran la solitària platja.

    -És un somni!
    Crida l'enteniment

    Tens els ulls clucs
    ningú t'ha de sotmetre
    mai faries com els rucs
    no t'ho pots permetre.

    Obres els ulls... i ho sabies.
    No és cap somni
    Ara veus que et fan mal els canells.
    Per fi sents els grillons
    que t'encadenen.

    • RE: No calia! (rectificació, hi ha una petita errada)
      Galzeran (homefosc) | 24/08/2009 a les 16:55

      Lligat i deslligat
      el cap no et dóna respostes
      fora de la realitat
      ni sols quan t'hi acostes.



      "La resta igual, sols faltava aquesta negació."


  • RE: RPV 99 - Encadenat estic: 'puemeta alla prima'
    rnbonet | 24/08/2009 a les 17:26

    El temps ens deslliura
    imatges que volen.
    Són colors que ens marquen
    com alba primera.
    Aquella dels somnis.

    Colors que se'n fugen.

    Cadenes d'un temps:
    colors que cavalquen
    cadenes de joia
    de bauma perduda.

    El color, ben clar.

    Cadenes amargues
    de temps malperdent.
    Colors que s'escolen
    per dits de memòria.
    Tonalitats de blaus
    amargs de tempesta.
    I grisos. I negres.

    Vivim el present!
    • RE: RE: RPV 99 - Ei, bonica!
      rnbonet | 24/08/2009 a les 17:51

      On diu 'malperdent' cal que diga 'malperdut'.

      (Lapsus produit 'in situ' pels efluvis dels cigrons guisats amb xoriç picant i costella de porc. Tot adobat amb un bon oli verge, una mica de pebreroig i tres allets picats, a més de l'aigua calcària nativa. Regadet amb un vi negre del País - 'coupage' de garnatxa, Cabernet-Sauvignon i Shiraz-. Tota una troballa!)

      Les muses acudeixen de cop i repent, amuntegades, ansioses... Prova-ho, xicona!

Respon a aquesta intervenció

Omple les dades si vols respondre a la intervenció

Pots utilitzar els següents tags d'HTML: <a>, <img>, <em>, <strong>, <hr>, <object>, <embed>, <param>, <center>, <font>, <ul>, <li>.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: